Anar al contingut

Volcà Quizapú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Quizapú i el seu veí Cerro Blau, són un complex volcànic actiu de 3788 m s. n. m., ubicat en la comuna de Sant Clemente, Regió del Maule. En estricte rigor, correspon a un fumeral secundari del volcà Descabezado Gran, sorgida en 1846, que junt en el Cerro Blau forma este conjunt volcànic. És part de la Zona Volcànica Sur dels Vages. Posseïx un cràter en el cim que conta en 700 metros d'ample i s'obri cap al nort. Baix del cim, el volcà conta en numerosos cons de escoria i respiraders de flanc.

El Quizapú / Cerro Blau és el responsable d'algunes de les erupció més grans registrades en Sudamérica en 1846 i en 1932. En 1846; una erupció efusiva va formar l'obertura en el lloc que hui es troba el cràter del Quizapú, en la cara nort del Cerro Blau. Esta erupció va donar pas a un camp de lava de 8 a 9 quilómetros quadrats. El 10 d'abril de 1932; el Quizapú va registrar una erupció de tipo pliniana, una de les més fortes que s'ha registrat en Chile, el qual va tirar cendres fins a llocs tan lluntans com Buenos Aires, el sur de Brasil i Montevideo.[1] L'última erupció del volcà va ocórrer en 1967.

El cinturó volcànic dels Vages registra un llarc historial de erupció i representa una amenaça per a la regió circumdant. A pesar de la seua inactivitat, el Quizapú podria produir una erupció major a les anteriors. Tot perill d'activitat -des de caiguda de cendres fins a una colada piroclástica- podria significar un risc per als sers humans i la vida animal. En cas d'esta situació, l'ajuda i el salvataje s'organisarien ràpidament. Organisacions com el Volcano Disaster Assistance Program (VDAP), s'especialisen en l'assistència i evacuació de persones amenaçades per l'activitat volcànica a les seues afores.

Geografia i geologia

[editar | editar còdic]

Entorn regional

[editar | editar còdic]

El vulcanisme en els Vages chilens es produïx per la subducción de les plaques de Naixca i Antàrtica baix de la Placa Suramericana. Els volcans de Chile es troben en les zones Central (ZVC), Sur (ZVS) i Austral (ZVA) del cinturó volcànic andino. L'espai que separa la Zona Volcànica Central (ZVC) de la Zona Volcànica Sur (ZVS) es dona per una subducción de superfície angular en la llosa plana pampeana, a on la Dorsal de Juan Fernández subduce per baix del territori continental suramericà.[2][3] La dorsal evita que la part subducida de la placa s'introduïxca profundament en el mant,[2] a on la calor i la pressió desestabilisarien la clorita, lo que provocaria la lliberació d'aigua i açò a la seua volta vulcanisme.[4] L'espai volcànic patagónico, el qual separa les zones volcàniques sur i austral, és causa de la Dorsal de Chile,[5] encara que és poc clar si este espai es va originar també per un àngul de baixa subducción. Una atra teoria de com va sorgir este espai és que en el lloc de fusió de la placa en subducción es varen formar roques ígneas félsicas en lloc de volcans.[6] El vulcanisme també està present en les costes chilenes. Este vulcanisme intraplaca, generat pels hotspots d'Illa de Pasqua i Juan Fernández, va donar orige a illes del pacífic chilé, entre elles les Illa Sales i Gómez, Illa de Pasqua i el archipèlec de Juan Fernández. El vulcanisme baix l'aigua ocorre per la expansió del fondo oceànic a lo llarc de la Dorsal de Chile.[3]


En Chile existixen al voltant de cent volcans independents formats en el Cuaternario (era del Holoceno o Pleistoceno), ademés de xixanta complexos volcànics, els que presenten calderes volcàniques.[3] Dels 200 volcans històricament actius dels Vages, 36 es troben en Chile.[7]

Entorn local

[editar | editar còdic]
Archiu:Descabezado Grande y Cerro Azul.jpg
La montanya en apariència d'un con truncat, en el centre de l'image, és el volcà Descabezado Gran, i la montanya de forma piramidal a la seua dreta és el Cerro Blau.

El Quizapú forma part de la Zona Volcànica Sur (ZVS), la qual s'estén des de la zona central de Chile fins al sur d'Argentina. La zona inclou a lo manco nou complexos volcànics, més de setanta estratovolcanes i camps volcànics que han permaneixcut actius en el Cuaternario, ademés d'alguns centres eruptivos menors. La Zona Volcànica Sur és la regió volcànica més activa de Chile, a on es produïx a lo manco una erupció per any. La major erupció registrada va ser en el cràter del Quizapú, en 1932, localisat en el costat nort del cim del Cerro Blau, mentres que els volcans més actius són el Llaima i Villarrica.[8]

El Quizapú, ubicat a 7 quilómetros al sur del Descabezado Gran, és part del complex volcànic Descabezado Gran-Cerro Blau,[9] que comprén dos grans edificacions volcàniques homònimes, varis respiraders de menor tamany i dotze calderes del Holoceno.[10][11] Abdós volcans es troben en la part superior de l'escut volcànic Casitas, un replanell conformat per més de cent fluix de lava que va fer erupció en a lo manco dotze episodis volcànics durant el periodo Cuaternario. Les capes superiors de lava daten d'uns 340 mil anys.[10][11]

De la mateixa manera que la majoria dels volcans dels Vages, el volcà Quizapú és un estratovolcán, és dir que consistix en capes, o estrats, de cendra volcànica i colades de lava.[12] El con del volcà Quizapú té un volum total de 11 km³, el que està compost de piroclastos aglutinats i, en menor cantitat, de lava de dacita i andesita.[10] Este con té un parell de cràters volcànics;[13] la majoria de les seues erupció registrades s'han originat en el Cràter Quizapú, en el flanc nort del cràter del con del Cerro Blau.[10] Atres cràters ubicats en els flancs del con principal són el Cràter Caragol, Cràter els Quillayes, Cràter la Resolana i Cràter sense Nom. Tots els cràters s'ubiquen entre els 2000 i 3000 m s. n. m. a excepció del Cràter Quizapú, el qual està a 3292 m s. n. m.[13] El cim del Cerro Blau està coronada per un cràter asimètric d'al voltant de 500 metros de diàmetro.[10]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Erupció de 1932». www.educarchile.cl. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2009. Consultat el 22 de giner de 2013.
  2. 2,0 2,1 Yañez, 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 Stern et al., 2007, p. 147.
  4. Grove et al., 2009.
  5. Russo et al., 2010.
  6. Ramos, 2005.
  7. USGS. «South America Volcanoes» (en en) (HTML). vulcan.wr.usgs.gov. Consultat el 19 de giner de 2016.
  8. Stern et al., 2007, p. 154-156.
  9. Plantilla:Cita gvp
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Hildreth y Drake, 1992, p. 96.
  11. 11,0 11,1 Wulff, 2003.
  12. USGS. «Principal Types of Volcans» (en en) (HTML). Consultat el 26 de febrer de 2016.
  13. 13,0 13,1 Plantilla:Cita gvp