Erupció del volcà Quizapú de 1932

Erupció del volcà Quizapú de 1932

La erupció del volcà Quizapú es va produir el dia dumenge 10 d'abril de 1932, sent una de les erupció més grans registrades en l'història de Chile.

Desenroll

Des de principis d'abril de 1932, va començar l'activitat volcànica encara que el clímax va ocórrer el 10 d'abril, en una de les erupció més violentes de que es tinga recort, quan el volcà Quizapú, ubicat a l'orient de Linares, va tirar cendres que varen cobrir des de Rancagua a Chillán deixant la zona en obscuritat casi nocturna de dia.

També varen provocar danys en l'agricultura en Mendoza, i inclús va caure cendra en llocs tan alluntats com Buenos Aires, La Pampa, Montevideo i el sur de Brasil. Es va formar un enorme fonc de fum que va enfosquir Rancagua i Curicó, obligant a usar l'allumenat públic en ple dia. Els sorolls subterràneus varen ser sentits en un radi de 500 km. No es varen informar víctimes fatals. A la seua volta, varen existir informes de que es varen avistar les cendres transportades pel vent des de Brasil i Suràfrica.

En Buenos Aires les cendres varen inspirar al pintor argentí Benito Quinquela Martín per a pintar el quadro "Cendres volcàniques de Mendoza", que mostra l'aspecte del barri de la Boca. No va haver por perque es va informar per radi de qué es tractava, i ràpidament va córrer el rumor de que podia servir com un pulidor per a netejar gorcs i cacerola, raó per la qual les ames de casa varen començar a juntar-ho en llandes.

Els registres senyalen que, després de l'erupció, el volcà va obrir dos fumarolas al seu entorn, que varen emetre cendra casi ininterrompudament fins a 1936. A la seua volta, l'erupció va acabar en neus eternes registrades per viagers prèviament i va canviar la visual del paisage. Ademés, s'ha afirmat que va tornar a tindre un pols volcànic de rellevància en juny del mateix any, encara que va passar desapercebut degut a que era hivern i els núvols no permetien dilucidar la situació des de les ciutats de la vall central.