Con de escoria

Representació esquemàtica de l'estructura interna d'un típic con de escoria.

Vista exterior.

Esquema d'un con de cendres.

Un con de escoria és un montícul cònic de fragments volcàicos que s'acumulen entorn i vent avall d'una fumeral volcànic. Els fragments de roca, per lo general cridats cendras o escoria, són vidresos i contenen moltes bombetes de gas "atrapades" quan el magma explota en l'aire i es gela ràpidament. L'altura dels cons de escoria pot variar entre dèu a centenars de metros.

Estructura

Molts cons de escoria posseïxen un cràter en forma de tazón en el seu cim. Els cons de escoria per lo general expelen fluix de lava, a voltes per mig d'una fissura en un costat del cràter o per un fumeral ubicat en el seu flanc. Si una paret del cràter es troba completament trencada, les atres formen un amfiteatre o forma de ferradura al voltant del fumeral. En molt rares ocasions ix la lava per l'extrem superior del con, perque les escorias soltes i disgregadas de les parets són massa dèbils per a soportar la pressió que eixercix la roca fosa en ascendir cap a la superfície pel fumeral central.

Distribució

És comú trobar cons de escoria en les ales d'escuts volcànics, estratovolcanes i calderes volcàniques. Per eixemple, els geólogos han identificat al voltant de cent cons en les afores del Mauna Kea, un volcà en escut ubicat en Hawái.