Volcà Puyehue

El Volcà Puyehue (en mapuche: puye hue ‘lloc de puyes (peixos)’) és un volcà actiu del tipo estratovolcán i con colapsat, de 2240 m s. n. m., ubicat en la cordillera dels Vages, en la Regió dels Rius, Chile, específicament al nort del pas internacional Moradura Samoré, en el llímit este del parc nacional Puyehue.

El volcà Puyehue forma, junt a la Cordonera del Caulle (en mapuche: Kaulle ‘Gavina cahuil’) i la Cordillera Nevada, un sistema volcànic d'orientació noroest-surest conegut en la vulcanologia com a Complex Volcànic Puyehue-Cordonera Caulle (abreviat CVPCC).

Del complex volcànic només el volcà Puyehue i Cordonera Caulle han entrat en erupció durant el Holoceno, i d'estos només la Cordonera Caulle ha registrat erupció històriques, escomençant la seua última erupció el 4 de juny de 2011 generant pèrdues materials estimades en 100 millons de dólars per a la regió patagónica en el seu conjunt.

Archiu:Volcán Puyehue - Noviembre 2016.jpg

Archiu:Volcán Puyehue - Noviembre 2016.jpg

Panoràmica de Volcà Puyehue des de Refugi El Caulle

Geografia

Puyehue, Cordonera Caulle, i Nevada formen una cordillera al noroest de tendències de massiç en la Província del Ranco dels Vages. Els tres volcans es varen unir. El Puyehue es troba en el surest, la Cordonera Caulle en el centre, i la Cordillera Nevada, que deu el seu nom a la seua apariència perque a sovint està cobert de neu vist des de la població relativament densa del Valle Central de Chile, trobant-se en l'extrem noroest. El massiç es troba entre dos llac, Llac Ranco en el nort i Llac Puyehue en el sur. Cordillera Nevada té una caldera de 9 km en el seu punt mig i correspon als restants d'un volcà que es va derrocar. La Cordillera Nevada ocupa una superfície aproximada de 2 000 000 km². Cordonera Caulle és un cerro escarpado al noroest que alberga un volcà en el seu Fossa tectónica desenrollat en la fissura volcànica. Els cims de la Cordonera Caulle colectivamente estan per damunt de la llínea d'arbres, en el punt més alt alcançant els 1798 m. Volcà Puyehue és un estratovolcán situat en l'extrem surest de la Cordonera Caulle, just a l'est de la falla principal de la Falla Liquiñe-Ofqui El seu con alberga un cràter de 2.4 km d'ample, i els productes de l'activitat volcànica Puyehue cobrixen un àrea aproximada de 160 km².

Flora

Les parts baixes de les montanyes estan subjectes a característiques alpines de vegetació, clàssic del bosc valdiviano, a on espècies com la Chusquea culeou i Nothofagus dombeyi són comunes. La llínea d'arbres, descansa en una altitut de 1500 m, majoritàriament Nothofagus pumilio. Sobre esta llínea existix desert volcànic i tundra alpina. Les principals plantes a estes altituts són Gaultheria mucronata, Empetrum rubrum, Hordeum comosun i Cissus striata.

Història geològica

El complex volcànic que comprén el Puyehue, Cordonera Caulle i Serra Nevada té un llarc historial d'activitat que van des de fa 300 000 anys fins al present. Les parts més antigues de la caldera de la Cordillera Nevada i el volcà Mencheca reflectixen l'activitat encara més antiga del Plioceno o principis dels anys del Pleistoceno. En els últims 300 000 anys, hi ha hagut una série de canvis en la composició magmática, el locus de l'activitat volcànica, les taxes d'eixida del magma i estils eruptivos.

Volcans ancestrals

Fa uns 3 000 000 anys, els canvis importants varen ocórrer en la zona del Puyehue. L'antic volcà Mencheca del Plioceno, actualment expost al noreste del con de Puyehue, va disminuir la seua activitat. Esta disminució es va deure provablement a un canvi regional en l'ubicació del front actiu de la Zona Volcànica Sur que també va afectar a atres volcans com el Tronador i el Lanín. El trasllat de la part frontal activa va donar lloc a nous volcans cap a l'oest o l'aument de la seua activitat. L'anteriorment ampli cinturó magmático es va reduir, conservant només una activitat vigorosa en la seua part més occidental. Associat a estos canvis són les roques més antigues de PCCVC, els que pertanyen a Serra Nevada. Serra Nevada va créixer en el temps per a formar un gran volcà en escut, durant el mateix temps Cordonera Caulle també estava sent construït en productes no silícicos en comparació als seus coetáneos Serra Nevada i Mencheca. Les roques més antigues del volcà Puyehue són de 200 000 anys, lo que representa l'edat més primerenca possible d'este volcà.

Archiu:Puyehue Lake with Puyehue volcano in the background.jpg

Vista del Volcà des del Llac Puyehue.

S'estima que fa uns 100 000 anys en el periodo comprés entre el Riu Llico i glaciació Llanquihue es va produir un gran depòsit piroclástico cridada Sant Pablo. Esta ignimbrita cobrix un àrea estimada de 1500 km² immediatament a l'oest de la Cordillera Nevada, que s'estén a través de la Zona Central de Chile casi aplegant a la Cordillera de la Costa. Els depòsits de Sant Pablo s'han associat en la formació de la Caldera de Cordillera Nevada.

Vulcanisme durant la Glaciació Llanquihue

Plantilla:Vore també Durant la glaciació de Llanquihue va ocórrer volcanismo en les tres fissures de ventilació, la Cordillera Nevada, Cordonera Caulle i el volcà Puyehue. Durant la major part d'este temps el volcà estava cobert per la Capa de Gèl Patagónico, deixant estriaciones glacials en molts afloraments de lava i varen afectar a l'activitat volcànica.

En la Cordillera Nevada, este volcanismo es va expressar prop de 117 000 anys arrere, principalment com fluix dacíticos de lava varen esclatar a lo llarc de les falles de l'anell. Estos fluix de lava parcialment varen omplir la caldera i varen fluir cap al nort, a lo que hui és riu Nilahue. A mediats o finals de l'época glacial, Cordillera Nevada va produir la seua última lava que varen ser andesíticas o dacíticas en la seua composició. La Cordonera Caulle va evolucionar durant este temps de ser un volcà en escut a una Fossa tectónica en fissura de ventilació. Açò va ser acompanyat per l'emissió de ignimbritas i fluix de lava dacíticas.

Puyehue es va caracterisar per l'erupció d'andesita basáltica a dacita fins que la seua activitat es va tornar bimodal a fa uns 34 000 anys. L'inici d'este canvi va ser marcat per l'erupció de riodacita mesclat en andesita basáltica rica en òxit de magnesi (MgO). L'activitat bimodal va continuar en un menut pausa al voltant de 30 000 anys fins a fa uns 19 000 anys, quan va començar a produir domo de lava i fluix de composició riolítica a dacítica, tendència que es va prolongar fins a 12 000 anys abans del present. Entre 15 000 i 12 000 anys arrere, Puyehue, també va entrar en erupció basáltica andesita. Durant la glaciació Llanquihue el volcà Puyehue va produir alguns dels més primitius basalt de la Zona Volcànica Sur en una concentració Massa percentage d'òxit de magnesi de 14,32, que està en equilibri en el derretimiento de mant de peridotita.

Vulcanisme Postglacial

Només el Puyehue i Cordonera Caulle han entrat en erupció durant el Holoceno, i d'estos només Cordonera Caulle ha registrat erupció històriques. En l'interval d'entre 7 000 000 i 5 000 000 anys arrere, el Puyehue va tindre erupció riolíticas que varen produir cúpules de lava. Les cúpules de lava varen ser destruïts més vesprada despuix d'una seqüència de erupció fortes que formaven part d'un cicle eruptivo explosiu. Estes últimes erupció varen ser provablement freatomagmáticos i del tipo sub-plinianas i es varen produir al voltant de 1100 anys arrere ( 850 CE).

Archiu:Caldera-of-puyehue-volcano.jpg

Vista des del cim de Puyehue en el seu cràter. En el fondo es pot apreciar la depressió que ocupa el llac Ranco aixina com els volcans Mocho-Choshuenco i Lanín.