L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Volcà Hudson

El volcà Hudson o mont Hudson és un volcà chileno ubicat a 15 quilómetros de l'oceà Pacífic i a 62 quilómetros al sur de Coyhaique, al sur del Port Aysén i al nort dels Campos de Gèl Nort, en la regió de Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp.

Volcà Hudson

És una caldera volcànica activa d'estrats que alcança una altitut de 1905 m s. n. m. en diàmetro del cràter principal de 500 metros. Posseïx una base de 5 quilómetros i termina en un replanell de 3 quilómetros. El volcà du el nom de l'explorador i hidrógrafo Francisco Hudson.

El volcà Hudson és hui una espècie de replanell coberta de gèls des de la qual es ramifican diversos valls, alguns en glaciars que donen orige a distints rius tals com l'Ibáñez, la Fredor, Huemules, entre uns atres.

És el volcà més actiu de la Patagonia i de la zona volcànica sur del cinturó volcànic dels Andes. l'erupció de 1991 del volcà Hudson és considerada com una de les més violentes de l'història vulcanológica de Chile. El 27 d'octubre de 2011 va entrar novament en activitat.

Geografia i geomorfología

El volcà Hudson es troba en els Andes del sur de Chile,[1] al noroest del Llac General Carrera/Buenos Aires.[2] El nom "Hudson" li va ser conferit en homenage a Francisco Hudson, oficial naval i hidrógrafo chilé.[3]


Administrativamente, el volcà Hudson s'ubica en la província de Aysén de la regió homònima.[4] La major part del volcà es troba en la comuna d'Aysén; les seues cares este i sur formen part de les comunes de Coyhaique i Riu Ibáñez, respectivament.[5] Per la seua lluntea i a la densa vegetació als seus peus, el volcà ha segut poc estudiat;[6] de fet va ser reconegut com un volcà recent en 1970.[7] Els centres poblats més propencs són les ciutats de Port Aysén 58 km al nornoroeste i Coyhaique 75 km al noreste; la Carretera Austral passa a 30 km del volcà.[1] Es pot accedir al volcà ya siga des de la mar a través del riu Huemules o per terra a través del riu Blanco des de Llac Elizalde-Llac Car.[8]


El cinturó volcànic dels Andes inclou quatre zones volcàniques separades per estanys sense volcans recents. De nort a sur són la Zona Volcànica Nort, la Zona Volcànica Central, la Zona Volcànica Sur (ZVS) i la Zona Volcànica Austral. El Hudson és el segon volcà més al sur de la ZVS, despuix del con volcànic del riu Murta.[6] Més al sur es troba la Brecha Volcànica Patagónica de 350 quilómetros de llongitut en el cinturó volcànic andino,[2] que separa el Hudson de la Zona Volcànica Austral i el seu primer volcà, el Lautaro.[9] Els següents volcans al nort són Mate Gran a 35 quilómetros[10] i Macá i Cay a 95 quilómetros del Hudson,[1] després el Mentolat i el camp volcànic Puyuhuapi.[2]

 
Caldera del volcà Hudson, mirant cap al surest des d'un avió, Febrer 2025.

El volcà és una o dos calderes d'un total de 10 km d'ample cobertes de gèl,[11] que s'eleva entre 1000 i 1200 metros sobre el terreny circumdant.[1] Només els màrgens occidental i sur estan ben definits.[12] El seu punt més alt alcança els 1905 m d'elevació.[1] L'edifici volcànic està format en part per roques volcàniques i en part per un zócalo elevat,[6] i cobrix un àrea d'uns 300 km. L'edifici té una apariència erosionada, en valls empinades que s'adinsen fins a 1 km en els confines exteriors del volcà.[1] El volum total del volcà és d'uns 147 quilómetros cúbics, major en comparació a atres volcans de la ZVS.[2] Els cons de cendra i salpicaduras alcancen altures de 200 a 300 metros i són fonts de fluix de lava fora de la caldera, especialment en la vall de Sorpresa Sur.[6] Hi ha dos cons al noreste de la caldera i un més alluntat cap al suroest.[4] El paisage dels Andes al voltant del Hudson està format per

numeroses montanyes en profundes valls tallades per glaciars.[1] En l'àrea hi ha sols volcànics prims.[13]

Hidrografia associada

La caldera volcànica del Hudson està reblix en aproximadament 2,5 km cúbics de gèl de 40 m de gruixa,[14] formant una superfície de gèl d'uns 1505 a 1520 m d'elevació. El gèl fluïx des del marge noroest de la caldera i forma el glaciar Gelera dels Huemules, que és el més gran del mont Hudson, en 11 km de llongitut, i que desagua originant el riu Huemules.[1] El glaciar està cobert per tefra i la seua superfície té una altitut massa baixa per a que la tefra quede enterrada baix la neu;[15] aixina que, vist des de l'aire, el glaciar sembla en sí un fluix de lava.[6] Un chicotet llac de cràter està en el seu inici i ocupa un cràter originat despuix de l'erupció de 1991.[6] La major part del gèl de la caldera va ser destruït per l'erupció de 1971, pero en 1979 s'havia acumulat novament. Durant l'erupció de 1991, es varen formar en el gèl cons rodejats de crevasses i chicotets llac. La recuperació del gèl despuix de l'erupció de 1991 va ser més llenta i per a 2002 el glaciar Huemules estava retrocedint.[15][16] Durant les erupció, el material piroclàstic i la lava poden derretir el gèl.[17] Atres glaciars que emanen de la conya de gèl són els glaciars Desplayado, Bayo, Ibáñez, La Fredor, Sorpresa Sur i Sorpresa Nort. En 1974 medien fins a 3 quilómetros de llarc, pero s'han retirat des de llavors.[1] Junt en els gelera de Queulat, els glaciars del volcà Hudson constituïxen gran part de l'inventari regional de glaciars, i han deixat morrenas ben conservades.[18] La trayectòria que seguixen alguns dels glaciars pot estar influenciada per llineaments tectónicos locals.[8]


Numerosos rius naixen des del volcà Hudson; en el sentit de les agulles del rellonge de nort a sur es poden mencionar el riu Desplayado al nort, el riu Bayo a l'est, els rius Ibáñez, i Sorpresa Sur i Nort al surest i el riu Huemules al noroest.[1] L'activitat volcànica podria ser responsable de les fluctuacions en el cabal del riu Huemules.[4]

Erupció

El volcà Hudson ha estat actiu per més d'un milló d'anys.[2] En més de 55 erupció durant els últims 22 mil anys,[2] el Hudson és el volcà més actiu de la Patagonia[19] i de la ZVS.[9]

El sector noreste del volcà és més antic que el surest, el qual ha tirat edats de 120.000 a 100.000 anys, pero l'estratigrafia incompleta de l'edifici, que està en gran part cobert de gèl, impedix establir una història adequada del seu creiximent.[11] Hi ha poques tefras del temps de la transició Pleistoceno-Holoceno prop del volcà, pero s'han trobat vàries en testics marins a l'oest del Hudson.[20]

Durant l'últim màxim glacial, el Hudson estava en el centre d'un gran conya de gèl que cobria tota la regió. La tefra de les seues erupció caïa sobre el gèl i era arrastrada pels glaciars, terminant en els seus morrenas.[21] Començant fa uns 17 900 anys arrere, la desglaciació va poder haver aumentat l'activitat volcànica, lo que explica per qué els volums de les intenses erupció del Hudson han disminuït en el temps.[2] Per un atre costat, la glaciació ha eliminat la major part del registre volcànic en la Patagonia que va haver abans de fa 14 500 anys.[22]

En temps recents, el Hudson ha tingut quatre erupció registrades: en 1930, en 1971, quan algunes cendres varen caure en Chile Chic i Els Antics (esta última localitat en Argentina); en 1991 i en 2011.

Erupció de 1970-1971

Abans de 1970, poc se sabia sobre el volcà.[7] L'activitat eruptiva menor va començar en 1970 i derritió parts del glaciar, elevant els nivells de l'aigua dels rius i conduint a l'identificació de la caldera. En agost-setembre de 1971, una erupció moderada (IEV 3) ubicada en l'àrea noroest de la caldera va enviar cendres a l'aire i va causar lahares pel derretimiento d'una gran porció del glaciar, mentres la columna d'erupció es va elevar de 5 a 12 km sobre el volcà i va depositar tefra cap a l'est en l'oceà Atlàntic Sur[1] i cendra cap al nort cap al archipèlec dels Chonos.[23] Els lahares que varen baixar pel riu Huemules varen matar a cinc persones; molts més varen ser evacuats.[1]

Erupció de 1991

Artícul principal → Erupció del volcà Hudson de 1991.

L'erupció de 1991 del volcà Hudson[24] és considerada com una de les més violentes de l'història vulcanológica de Chile. Despuix de l'erupció de 1991, es va posar en marcha un ambiciós pla per a reforestar l'extens territori afectat, de més de 30 quilómetros de llongitut, que s'estén per abdós riberes del riu Ibáñez. En l'actualitat és possible vore arbres de pi oregón, creixent en lo que varen ser praderies naturals molt fèrtils dedicades a la ganaderia i que hui presenten un panorama grisáceo, d'aspecte desértico i desolat.

Activitat sísmica de 2007-2011

El volcà Hudson es troba associat a la falla geològica coneguda com falla Liquiñe-Ofqui, la qual a partir de 2007 ha manifestant activitat sísmica i volcànica la que va tindre el seu orige en un terremot 6,1 Richter en abril de 2007 en les rodalies de Port Aysén.

A l'any següent, un fins a llavors desconegut volcà Chaitén que per sigles va permanéixer sense activitat va despertar en inusitada força sent una de les erupció més importants de la década sepultant la ciutat de Chaitén alterant la vida de mils de persones que habitaven dit poble. Si ben no hi ha estudis científics que demostren una relació directa entre els recents fenomens vulcanológicos, l'ubicació llineal associada a la mencionada falla fan presumir que la seua activació podria relacionar-se en l'activitat dels volcans Hudson, Chaitén, Llaima i Cordonera del Caulle ubicats linealmente a uns 800 km.

Sense perjuí de lo anterior, l'activitat volcànica de Chile s'explica pel fenomen de la subducción de les plaques suramericanes i de Naixca, per lo que fenomens de grans terremots com el del 27 de febrer de 2010 també poden explicar l'activitat volcànica en el sector Planchón - Peteroa i Cordonera del Caulle.

Erupció de 2011

El 26 d'octubre de 2011 SERNAGEOMIN va decretar Alerta Roja per l'aument d'activitat[25] en el volcà per lo que es va evacuar la zona en un radi de 40 quilómetros a on viurien al voltant de 100 persones.[26]

En un sobrevole, el 27 d'octubre es va determinar que el volcà es trobava en un «procés eruptivo menor».[27] El 28 d'octubre el director de l'ONEMI va descartar una «imminent erupció major», ademés de senyalar que faltaven quatre persones per evacuar de la zona de perill.[28]


Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Taronger S., José A.; Moreno R., Hugo; Banks, Norman G. (1993). «L'erupció del volcà Hudson en 1991 (46°S) : Regió IX, Aisén, Chile.». Revistes de Recursos Naturals de Chile. Archivat des de l'original, el 25 de setembre de 2023. Consultat el 2024-02-16.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Weller, D.; Miranda, C. G.; Moreno, P. I.; Vila-Martínez, R.(2014-06).«The large clapix-glacial Ho eruption of the Hudson volcano, southern Chile».Bulletin of Volcanology.76(6)ISSN 0258-8900.doi:10.1007/s00445-014-0831-9.Consultat el 2024-02-16.(en en)
  3. ↑ Sepúlveda Ortiz, Jorge(1998).«Francisco Hudson. Un destacat marí poc conegut en la nostra història».Revista de Marina.(6): 551-562.Consultat el 16 de febrer de 2024.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Fuenzalida, Ricardo P.; Espinosa, Walter N. (1974). «Troballa d'una caldera volcànica en la Província de Aisén.». Revistes de Recursos Naturals de Chile. Archivat des de l'original, el 23 de novembre de 2023. Consultat el 2024-02-16.
  5. ↑ Geoffroy, Carolina; Ciocca, Isabella(2023-07-20).«Els perills volcànics en la planificació urbana en Chile».Revista d'Estudis Llatinoamericans sobre Reducció del Risc de Desastres REDER.7(2): 36.ISSN 0719-8477.doi:10.55467/reder.v7i2.123.Consultat el 2024-02-16.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Gutiérrez, F.; Gioncada, A.; González Ferran, O.; Lahsen, A.(2005).«The Hudson Volcano and surrounding monogenetic centres (Chilean Patagonia): An example of volcanism associated with ridge–trench collision environment».Journal of Volcanology and Geothermal Research.145(3-4): 207–233.doi:10.1016/j.jvolgeores.2005.01.014.Consultat el 2024-02-16.(en en)
  7. ↑ 7,0 7,1 Best, James L(1992-04).«Sedimentology and event timing of a catastrophic volcaniclastic mass flow, Volcan Hudson, Southern Chile».Bulletin of Volcanology.54(4): 299–318.ISSN 0258-8900.doi:10.1007/BF00301484.Consultat el 2024-02-16.(en en)
  8. ↑ 8,0 8,1 Fuenzalida Ponce, R.(setembre de 1974).«The Hudson volcano».Proc Symp Andean & Antarctic Volcanology Problems.: 78-87.
  9. ↑ 9,0 9,1 Amic, A.; Bertin, D.(2014).«Perills del volcà Hudson, Regió Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp».Carta Geològica de Chile, Serie Geologia Ambiental 20.Servici Nacional de Geologia i Mineria.Consultat el 16 de febrer de 2024.
  10. ↑ De Pascale, Gregory P.; Froude, Melanie; Penna, Ivanna; Hermanns, Reginald L.(2021-12-17).«Author Correction: Liquiñe-Ofqui’s fast slipping intra-volcanic arc crustal faulting above the subducted Chile Ridge».Scientific Reports.11(1)ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-021-03919-z.Consultat el 2024-02-16.(en en)
  11. ↑ 11,0 11,1 Orihashi, Yuji; Taronger, José A.; Motoki, Akihisa; Sumino, Hirochika(2004-12).«Quaternary volcanic activity of Hudson and Lautaro volcanoes, Chilean Patagonia: New constraints from K-Ar ages».Revista geològica de Chile.31(2)ISSN 0716-0208.doi:10.4067/S0716-02082004000200002.Consultat el 2024-02-16.(en en)
  12. ↑ Parra, Juan A.; Figueroa, Dante(1999).«Aplicació d'un model de advección-difusió per a dispersió de cendra volcànica: erupció volcà Hudson (1991), Chile».Revista Mexicana de Física.45(5): 466–471.ISSN 2683-2224.Consultat el 2024-02-16.
  13. ↑ Vandekerkhove, Elke; Bertrand, Sébastien; Reid, Brian; Bartels, Astrid(2016-03-30).«Sources of dissolved silica to the fjords of northern Patagonia (44–48°S): the importance of volcanic ash soil distribution and weathering».Earth Surface Processes and Landforms.41(4): 499–512.ISSN 0197-9337.doi:10.1002/esp.3840.Consultat el 2024-02-16.(en en)
  14. ↑ «Cerro Hudson» (en en). Smithsonian Institution | Global Volcanism Program. Consultat el 2024-02-16.
  15. ↑ 15,0 15,1 Rivera, Andrés; Bown, Francisca(2013-08-01).«Recent glacier variations on active isse capped volcanoes in the Southern Volcanic Zone (37°–46°S), Chilean Andes».Journal of South American Earth Sciences.45: 345–356.ISSN 0895-9811.doi:10.1016/j.jsames.2013.02.004.Consultat el 2024-02-16.
  16. ↑ Masiokas, Mariano H.; Rivera, Andrés; Espizua, Lydia E.; Villalba, Ricardo(2009-10-15).«Glacier fluctuations in extratropical South America during the past 1000years».Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.281(3): 242–268.ISSN 0031-0182.doi:10.1016/j.palaeo.2009.08.006.Consultat el 2024-02-16.
  17. ↑ Barr, Iestyn D.; Lynch, Colleen M.; Mullan, Donal; De Siena, Luca(2018-07-01).«Volcanic impacts on modern glaciers: A global synthesis».Earth-Science Reviews.182: 186–203.ISSN 0012-8252.doi:10.1016/j.earscirev.2018.04.008.Consultat el 2024-02-16.
  18. ↑ Cooper, Emma-Louise; Thorndycraft, Varyl R.; Davies, Bethan J.; Palmer, Adrian P.(2021-12-01).«Glacial geomorphology of the former Patagonian Isse Sheet (44–46 °S)».Journal of Maps.17(2): 661–681.ISSN 1744-5647.doi:10.1080/17445647.2021.1986158.Consultat el 2024-02-16.(en en)
  19. ↑ Taronger, José A.; Stern, Charles R.(1998-02-04).«Holocene explosive activity of Hudson Volcano, southern Andes».Bulletin of Volcanology.59(4): 291–306.ISSN 1432-0819.doi:10.1007/s004450050193.Consultat el 2024-02-16.(en en)
  20. ↑ Smith, Rebecca E.; Smith, Victoria C.; Fontijn, Karen; Gebhardt, A. Catalina(2019-08-15).«Refining the Clapix Quaternary tephrochronology for southern South America using the Estany Potrok Aike sedimentary record».Quaternary Science Reviews.218: 137–156.ISSN 0277-3791.doi:10.1016/j.quascirev.2019.06.001.Consultat el 2024-02-16.
  21. ↑ Mardones, Maria; Gonzalez, Liubow; King, Robert; Camps, Eduardo(2011-08-09).«Holocene glacial variations in Central Patagonia, Aisen, Chile: geomorphological evidences.».Andean Geology.38(2): 371–392.ISSN 0718-7106.doi:10.5027/andgeoV38n2-a07.Consultat el 2024-02-16.(en es)
  22. ↑ Carel, Mélanie; Siani, Giuseppe; Delpech, Guillaume(2011-12-01).«Tephrostratigraphy of a deep-siga sediment sequence off the south Chilean margin: New insight into the Hudson volcanic activity since the last glacial period».Journal of Volcanology and Geothermal Research.208(3): 99–111.ISSN 0377-0273.doi:10.1016/j.jvolgeores.2011.09.011.Consultat el 2024-02-16.
  23. ↑ Haver-li, Simon G.; Lumley, Susie H.(1998-09-01).«Age and origin of tephras recorded in postglacial lake sediments to the west of the southern Andes, 44°S to 47°S».Journal of Volcanology and Geothermal Research.84(3): 239–256.ISSN 0377-0273.doi:10.1016/S0377-0273(98)00037-7.Consultat el 2024-02-16.
  24. ↑ 1931-, Martinic Beros, Mateo, (2005). De la Trapananda al Áysen : una mirada reflexiva sobre l'ocórrer de la Regió de Aysén des de la prehistòria fins als nostres dies, 1. ed edició, Pehuén. OCLC 70798609. ISBN 9561604027.
  25. ↑ «Reporte Especial Nº23 Activitat Volcànica Regió de Aysén: Volcà Hudson». Servici Nacional de Geologia i Mineria (26 d'octubre de 2011). Consultat el 26 d'octubre de 2011.
  26. ↑ «Va entrar en alerta roja el volcà Hudson i amenaça a Argentina» (en espanyol). Diari Els Andes (26 d'octubre de 2011). Archivat des de l'original, el 28 d'octubre de 2011. Consultat el 27 d'octubre de 2011.
  27. ↑ «Sobrevole a volcà Hudson determina que es troba en «procés eruptivo menor»». Archivat des de l'original, el 4 de maig de 2015. Consultat el 27 d'octubre de 2011.
  28. ↑ Onemi descarta «imminent erupció major» del volcà Hudson, Emol.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Volcà_Hudson&oldid=1508216»