Erupció del volcà Hudson de 1991

La erupció del volcà Hudson de 1991 és una de les més violentes que s'han registrat en l'història de Chile. El Hudson va entrar en erupció violentament entre el dia 21 de juny de 1991 i va permanéixer en activitat fins al 29 de decembre del mateix any.

Característiques

L'explosió va ser acompanyada per intenses tormentes elèctriques, pluges torrencials i un enorme volum de material volcànic tirat des de l'interior de la terra cap a l'atmòsfera. L'erupció va ocórrer en dos fases, la primera més moderada va començar el 21 de juny i va durar solament 16 hores. La segona, començada l'11 d'agost a les 12:00 hores va ser molt major i va provocar el naiximent d'un segon cràter.

El núvol de cendres que va expulsar el volcà es va elevar per sobre els 8000 metros sobre el cràter, sent coronada per un gran núvol conya-esfèrica en freqüents i lluminoses descàrregues elèctriques. Este conjunt va ser immediatament transportat pels vents duent-se progressivament fins a alcançar més de 12.000 metros en ingressar a territori argentí.

Les gruixa de cendra caiguda sobre la vall propenca al volcà varen oscilar entre els 0,45 a 1,20 metros, tractant-se de la suma de les diferents capes que es diferencien segons el tamany de la tefra (terme que involucra a tot el material solt i de qualsevol tamany eyectado pel volcà). En les rodalies del Volcà el material caigut va alcançar tamanys de fins a 45 centímetros. Els rius que existixen en la zona del Hudson han transportat un volum considerable del material expedit, gràcies a la seua baixa densitat (aprox. Menys de 1g/cm39) que va ser redistribuït en aplegar al llac General Carrera alcançant les costes dels Antics.