Zócalo (geologia)

Es diu zócalo o basamento en geologia a la massa relativament rígida de roques ígneas i metamòrfiques de la corfa continental que yacer baix de la cobertera sedimentaria, formada pel depòsit de materials en un cicle orogénico posterior.

Constitució

Despuix d'un cicle orogénico, o varis consecutius, la erosió descobrix i aplana terrenys profunts que formen els fonaments de la corfa continental en les regions, geotectónicamente ya consolidades que cridem cratones. Les parts dels cratones més antigues i aprimades per la isostasia es diuen escuts, i en elles el zócalo aflora, cobert a sovint solament per la roca alterada, el sol i la vegetació. En les regions encara geològicament actives els espentes horisontals quebren el zócalo, alçant relleus; de l'erosió d'estos, i dels orógenos pròxims, procedixen els materials que recobrixen el zócalo, formant una cobertera sedimentaria, poc deformada o diferencialmente deformada. En eixes regions dels cratones, a les que podem cridar plataformes sedimentarias o plataformes continentals (expressió equívoca que s'usa també per al banc continental, la part sumergida dels cratones), la part més extensa dels continents, és a on alcança el màxim valor el concepte de zócalo.

El llímit entre zócalo i cobertera és una discordança característica, la forma de la qual no depén de les estructures del zócalo, sino que és una superfície topogràfica «fosilizada», el resultat d'una prolongada erosió que es conserva ara protegit pels materials de la cobertera. Els materials de la cobertera són materials depositats sobre el zócalo, d'orige sedimentario o volcànic, encara que poden haver sofrit despuix algun grau de metamorfisme.

El zócalo està fet de roques cristalines, principalment granits —que formen la major part de la gruixa dels cratones— o roques metamòrfiques d'elevat grau de metamorfisme, principalment gneisés, i roques mixtes (migmatitas). Són materials proporcionalment densos (en comparació a les atres roques de la corfa) i, a la temperatura i pressió relativament baixes de lo que no deixa de ser la zona superficial de la geosfera, prou rígits; açò fa que responguen als esforços tectónicos quebrándose, fallant-se, a diferència dels materials de la cobertera, que tendixen a plegar-se. La diferència de pressió confinante, major en el zócalo, fa que la deformació plàstica, quan s'observa, siga en ell de tipo similar, a diferència de lo que ocorre en la cobertera, a on els materials són sobretot roques estratificadas (sedimentàries o de baix grau metamòrfic) que tendixen al plegament concèntric, el tipo de plegament en acurtada horisontal que es produïx per esmonyida a favor de les superfícies d'estratificació.

Davant els esforços tectónicos horisontals que produïx el desplaçament horisontal de les plaques, zócalo i cobertera responen de diferent manera. Es distinguix entre una tectónica de zócalo, basada en el fallamiento del zócalo, i una tectónica de revestiment, com la que dona lloc al relleu jurásico.

En la península ibèrica

En la part cratónica de la península ibèrica (Massiç Ibèric, en les regions centrals i occidentals) el zócalo ha sofrit una tectónica característica, en alçament que seguixen la direcció de les cadenes alpines dels orógenos pròxims, els Pirineus i les Cordilleres Bètiques.