Les capes de l'esquerra es varen depositar en primer lloc; després varen ser tectónicament inclinades en sentit antihorario; despuix erosionades fins a la posició de la discordança. Les capes de la dreta varen ser posteriorment depositades i tot el conjunt va bascular de nou, esta volta en sentit horari.
Una discordança és una relació geomètrica entre capes de sediments que representa un canvi en les condicions en que es va produir el seu procés de depòsit. En absència de canvis ambientals o de moviments tectónicos, els sediment es depositen en estrats (capes) paraleles. Una discordança és una discontinuidad estratigráfica en la que no hi ha paralelisme entre els materials infra i suprayacentes. El concepte de discordança és fonamental per a l'estratigrafia i per a l'interpretació de la seqüència d'events tectónicos o geològics en general que va tindre lloc durant el procés de depòsit de les capes en els sediment discordantes. La seua descripció es deu a James Hutton en 1787.[1]
Una seqüència de capes de roques sedimentarias pot revelar les condicions existents durant el seu procés de depòsit. Una discordança implica un buit en el registre del temps geològic (hiat), i per lo tant també dona informació dels canvis que varen originar. Les roques infrayacentes poden haver segut erosionades, plegades o inclús metamorfizadas, ans que es torne a produir la sedimentación, originant un procés de depòsit en discordances per als estrats superiors.
Discordança de contacte de superfície sense erosió visible en la que els estrats més antics buzan (s'inclinen) en un àngul diferent al dels més jóvens i implica moviments tectónicos. Esta es forma per una seqüència d'estrats antiga, s'interromp el sediment, es plega o inclina i se superpon sobre ella una seqüència d'estrats en un àngul de buzamiento diferent.
Discordança de contacte de superfície en erosió visible en que la seqüència d'estrats antiga buza en un àngul diferent a la seqüència d'estrats més jóvens. Esta es forma perque una seqüència d'estrats antiga va ser exposta a un periodo d'erosió visible, es plega o inclina i se superpon sobre ella, una seqüència d'estrats més jove en un àngul de buzamiento diferent.
Discordança en estrats paralels per avall i per damunt d'una superfície d'erosióvisible. Esta es forma per una seqüència d'estrats antiga que va ser exposta a un periodo de erosíon visible, més la seqüència d'estrats més jove es va depositar superponiendose sobre esta, mantenint el paralelisme entre els diferents grups d'estrats.
Discordança paralela no erosional o paraconformidad
Discordança paralela en superfície d'erosió no visible. Esta es forma per una seqüència d'estrats antics, despuix de la qual va haver un hiat durant millons d'anys i la seqüència estrats més jove es va superpondre sobre ella.
Discordança de contacte d'erosió visible entre roques ígneas o metamòrfiques que varen estar expostes a l'erosió durant millons d'anys i que despuix queden cobertes per una seqüència d'estrats de sediment.
Discordança progressiva
Discordança entre estrats inclinats en diferent àngul, variant de forma progressiva, normalment de major a menor inclinament. Discordança associada a processos simultàneus, de sedimentación i tectónica.
