Anar al contingut

Buzamiento

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cuesta schematic1. caps block 0
Perfil travesser d'una successió monoclinal d'estrats en el buzamiento cap a l'esquerra (en este eixemple els estrats formats per les roques més resistents a l'erosió s'han representat en colors més obscurs que les més dèbils i perfilen tres costeras en el relleu).

El buzamiento és l'àngul que forma la llínea de màxima pendent d'una superfície d'un estrat, filó o falla en la seua proyecció sobre el pla horisontal.[1]

Una atra definició de buzamiento és l'àngul que forma el pla a medir sobre un pla horisontal, i deu anar acompanyat pel sentit en el que el pla buza o baixa.

Característiques

[editar | editar còdic]

El buzamiento d'un pla correspon a l'àngul que forma una de les seues rectes de màxima pendent sobre un pla horisontal, i el sentit de buzamiento, a la seua volta, és el mateix que posseïxen estes rectes.

Medició de rumbo i buzamiento

[editar | editar còdic]

Esta es pot realisar sobre qualsevol superfície plana o una envolvente d'una superfície irregular. És utilisada per a establir les posicions espacials dels estrats, diaclasas, fallas, llim, plans axials de plecs i qualsevol atra superfície d'interés geològic. Igualment és necessari ubicar esta mida geogràficament a través d'una poligonal, triangulació o en un GPS.

  1. Es referixen tots els rumbos única i exclusivament sobre el nort geogràfic, sense importar el color de l'agulla.
  2. Qualsevol pla geològic posseïx un rumbo determinat i només un, llevat els plans horisontals (ya que totes les llínees contingudes en elles són llínees de rumbo, i per lo tant existixen infinits rumbos).
  3. El buzamiento d'un pla s'expressa per mig d'un valor angular en graus B (el valor B solament pot variar entre 0° i 90°) els plans que el seu buzamiento són 0° són horisontals, (posseïxen infinits rumbos), i els plans que el seu buzamiento són 90° són verticals (carixen de sentit de buzamiento). Este valor deu anar acompanyat d'un dels punts cardinals que correspondrà al sentit en el qual el pla buza o baixa.
  4. Qualsevol pla en l'espai posseïx buzamiento en sentit nort o sentit sur, les úniques excepcions són:
    1. Els plans horisontals, por cuanto en ells el buzamiento és nul.
    2. Els plans verticals, ya que carixen de sentit de buzamiento
    3. Els plans els rumbos dels quals siguen nort-sur en els quals el sentit de buz. és este o oest.

Nomenclatura

[editar | editar còdic]

Eixemple de Nomenclatura: N37° W15°N (-) el pla posseïx llínees de rumbo la direcció del qual és N37°W. (-) les seues llínees de màxima pendent formen un àngul de 15° en el pla horisontal. (-) el pla buza o baixa cap al nort (si es camina sobre el pla en sentit S-N, s'alcançaran progressivament cotes cada volta més baixes.)


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Glossari RACEFN