Anar al contingut

Escut (geologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Zones geològiques de la Terra Un escut és una regió de corfa continental constituïda per roques formades en el precámbrico, que en l'actualitat no han segut cobertes pel mar. Els escuts estan formats per les roques més antigues de la corfa terrestre, granitisades i metamorfizadas. Des dels seus orígens han permaneixcut estables i rígides. El fet de que mai hagen pogut ser sumergits en les transgressions marines es deu a que han sofrit moviments tectónicos verticals. No varen experimentar plegaments, ya que varen resistir a tots els espentes horisontals. Un escut és generalment una gran àrea de roques ígneas i metamòrfiques expostes que són tectónicamente estables i tenen una escassa activitat orogénica. En tots els casos, l'edat d'estes roques és de més de 570 millons d'anys, inclús algunes s'han datat de fa 2 a 3,5 mils de millons d'anys. A causa de la seua estabilitat, l'erosió ha aplanado la topografia de la majoria dels escuts continentals; no obstant, comunament posseïxen una superfície prou convexa i poden estar rodejades d'una regió recoberta de sediments denominada "plataforma". Junts, la zona exposta, la plataforma recoberta i el basamento cristalí són les parts estables de la corfa continental que componen l'escut o cratón. Els escuts són normalment els núcleus dels continents i en la majoria dels casos es troba vorejat per cinturons de roques cámbricas plegades. Estos cinturons s'han soldat a les vores dels escuts preexistentes, incrementant aixina el tamany dels protocontinentes que constituïxen. Els màrgens dels escuts han segut somesos a les forces geotectòniques que, a la seua volta, els han destruït i reconstruït, junt als cratones als que s'integra.

En les regions septentrionals del globo, es troben:

En l'hemisferi sur es destaquen:


Referències