Llac Toba

Llac Toba

El llac Toba (Plantilla:Lang-aneu) és un gran llac d'orige volcànic, de 100 km de llarc i 30 km d'ample, situat en el centre de la zona septentrional de l'illa indonèsia de Sumatra. És el llac més gran d'Indonèsia i el llac de cràter més gran del món.

El llac Toba es va formar per una erupció supervolcánica massiva en un Índex de Explosividad Volcànica VEI 8, que es va produir fa 69.000 a 77.000 anys, i que va provocar un canvi climàtic significatiu. Va ser la major erupció explosiva coneguda en Terra en els últims 25 millons d'anys. D'acort en la teoria de la catàstrofe de Toba, este event volcànic va tindre conseqüències globals per a les poblacions humanes i podria haver causat la mort de la majoria dels sers humans que varen viure en esta época, creant un coll de botella poblacional en el centroeste d'Àfrica i Índia, el qual podria haver afectat la composició genètica de la població mundial humana fins al present. No obstant, esta hipòtesis no és àmpliament acceptada perque no existix evidència de que va haver una disminució o extinció d'atres animals durant esta época, incloent espècies que són sensibles als canvis de l'entorn. Lo que és àmpliament acceptat és que l'erupció de Toba va conduir a un hivern volcànic despuix d'una disminució de la temperatura mundial de 3 a 5 °C, i fins a 15 °C en latitut més altes. Estudis adicionals, que es varen portar a terme en el llac Malaui en Àfrica Oriental, mostren l'existència de depòsits notables de cendres provinents de l'erupció de Toba, inclús a eixa gran distància, pero existixen pocs indicis que apunten a un efecte climàtic significatiu en l'est d'Àfrica.

Geologia

Vista al llac Toba, en l'illa de Sumatra

El complex de la caldera de Toba comprén quatre cràters volcànics superposts que s'unixen a el "eix volcànic" de Sumatra. El més recent dels quatre medix 100 per 30 km i és la major caldera del món del Cuaternario; forma l'intersecció de les tres calderes més antigues. S'estima que es varen expulsar 2800 km³ de material piroclástico equivalent de roca densa, conegut com Toba volcànica, durant una de les més grans erupció volcàniques explosives de l'història geològica recent. Despuix de l'erupció, es va formar un domo resurgente dins de la nova caldera, unint dos mig domo separats per un graven llongitudinal.

A lo manco quatre estratovolcanes són visibles en el llac, aixina com quatre cons, i tres cràters. El con Tandukbenua, que es troba en l'extrem nort-occidental de la caldera, té una vegetació escassa, lo que sugerix una edat primerenca d'a penes uns centenars d'anys. El volcà Pusubukit (1971 m s. n. m.), en el llímit sur de la caldera, mostra una activitat solfatárica i ha segut declarat un santuari geològic.

El llac Toba es troba prop de la falla de Sumatra, que corre a lo llarc de Sumatra. Els volcans de Sumatra i Java són part del arc de Sonda, un arc volcànic que es va formar com a resultat del moviment cap al norest de la placa Indoaustraliana, que s'esgola baix la placa Euroasiàtica la qual mou en una direcció este. Esta zona de subducción és molt activa: en el fondo de la mar prop de la costa oest de Sumatra s'han produït varis terremots molt forts des de 1995, incloent el terremot de l'oceà Índic de 2004 en una magnitut de 9,1 Mw i el terremot de Sumatra de 2005 en una magnitut de 8,7 Mw, els epicentre de la qual es varen localisar a uns 300 km de Toba.

Erupció volcànica

Erro al crear miniatura:

Impressió artística de l'erupció del Toba des de l'espai; la flecha que senyala al Nort apunta cap al cantó superior esquerra de la foto.

L'erupció del Toba es va produir fa uns 69.500 a 77.500 anys en el lloc que hui és el llac Toba. Va ser l'última erupció d'una série d'a lo manco tres erupció que varen crear calderes en este mateix lloc, de les quals les calderes anteriors es varen formar fa aproximadament 700.000 i 840.000 anys. Esta última erupció va tindre una magnitut estimada de VEI 8, i és possiblement l'erupció volcànica explosiva més gran en els últims 25 millons d'anys.

Els especialistes Bill Rose i Craig Chesner, de l'Universitat Tecnològica de Míchigan, varen estimar la cantitat total de material erupcionado en uns 2800 km³, dels quals 2000 km³ corresponien a ignimbritas que varen fluir sobre la superfície, mentres 800 km³ corresponen a cendres que varen caure en la seua major part cap a l'oest, per la direcció dels vents. Els fluix piroclásticos de l'erupció varen destruir una superfície de 20.000 km², en depòsits de cendres que varen aplegar a tindre una gruixa de 600 m en la rodalia del fumeral principal. Durant l'event es va expulsar en l'atmòsfera un volum de 10 000 tonelladas d'àcit sulfuroso o 6000 tonellades de diòxit de sofre. El posterior colapse del volcà va formar una caldera que, despuix d'omplir-se d'aigua, va crear el llac Toba. L'illa, Samosir, en el centre del llac es va formar per un domo resurgente.

Encara que es desconeix l'any exacte de l'erupció, el patró de depòsits de cendres sugerix que es va produir durant l'estiu de l'hemisferi nort, ya que només el monsó d'estiu podria haver depositat cendra de Toba en la mar de la China Meridional. L'erupció pot haver durat dos semanes, i el consegüent "hivern volcànic" va donar lloc a una disminució de la temperatura global promig de 3,0 a 3,5 °C durant varis anys. En els núcleus de gèl de Groenlàndia es va registrar una forta reducció dels nivells de captura de carbono orgànic. En el surest d'Àsia molt poques plantes o animals haurien sobrevixcut el canvi de l'entorn, i és possible que l'erupció puga haver causat una mortandad global.

Existix evidència d'estudis d'ADN mitocondrial que sugerix que els sers humans poden haver passat per un coll de botella genètic en esta época, el qual va reduir la diversitat genètica per baix de lo que s'esperaria considerant l'edat de l'espècie. D'acort en la teoria de la catàstrofe de Toba proposta per Stanley H. Ambrose de l'Universitat d'Illinois en Urbana-Champaign en 1998, els efectes de l'erupció del Toba poden haver resultat en una disminució del tamany de les poblacions humanes a unes poques decenes de mils d'individus. No obstant, esta hipòtesis no és àmpliament acceptada perque no s'han observat efectes similars en atres espècies animals.

Activitat recent

Des de la gran erupció de fa 70.000 anys, han ocorregut vàries erupció de menor magnitut en la caldera de Toba. El chicotet con de Pusukbukit es va formar en el marge suroest de la caldera, aixina com domo de lava. L'erupció més recent pugues haver ocorregut en Tandukbenua en l'extrem noroest de la caldera, ya que l'escassa vegetació podria ser un indici d'una erupció en els últims sigles.

Algunes parts de la caldera mostren alçament per la farcidura parcial de la cambra magmática, el qual va causar la emersión de l'illa Samosir i la península Uluan per damunt de la superfície del llac. Els sediment del llac en Samosir mostren que l'illa va créixer a lo manco 450 m des de l'erupció cataclísmica. Este fenomen de emersión és prou freqüent en calderes de gran tamany, aparentment per la pressió ascendent del magma subterràneu. Samosir és provablement la major caldera resurgente de la Terra.

Recentment es varen produir forts terremots en les afores del volcà, per eixemple en 1987 a lo llarc de la vora sur del llac a una profunditat d'11 quilómetros. També es varen registrar terremots similars en 1892, 1916, i 1920/22.