Supervolcán

Supervolcán és un terme que es referix a un tipo de volcà que posseïx una cambra magmática mil voltes més gran que la d'un volcà convencional^{cita requerida} i per això posseïx les majors i més voluminoses erupció de la Terra. La explosividad real d'estes erupció varia, si ben el volum de magma erupcionado és suficient en cada cas per a alterar radicalment el paisage circumdant, i inclús per a alterar el clima global durant anys, en un efecte cataclísmico per a la vida cridat hivern volcànic, similar al que poguera tindre un hivern nuclear.

El terme va ser falcat en l'any 2000 pels productors del programa de divulgació científica Horizon de la cadena televisiva BBC, per a referir-se específicament a este tipo d'erupció. Esta investigació va donar a conéixer el tema davant el públic no especialisat, permetent aixina atres estudis en la mateixa llínea referents als possibles efectes dels supervolcanes. En principi, supervolcán no és un terme tècnic usat en vulcanologia, encara que ya des de l'any 2003 ha segut amprat en varis artículs. Encara que no hi ha definit un tamany mínim per a un supervolcán, hi ha a lo manco dos tipos d'erupció volcàniques que poden ser identificades en supervolcanes: erupció massives i grans províncies ígneas.

Comparativament, un supervolcán pot ser considerat com tal quan en una sola erupció expulsa més de 50 voltes la cantitat de material que va expulsar el Krakatoa.^{cita requerida}

De la mateixa manera que el restant de volcans, els supervolcanes s'alineen en les vores convergents de les plaques tectòniques, en a on una placa s'afona baix l'atra, pero també es formen per les cridades plomes mantélicas. La major part dels supervolcanes de la Terra estan en el cinturó de fòc del Pacífic, a on estan la majoria dels llímits convergents del món.^{cita requerida}

Pero un supervolcán no es tracta solament d'un volcà gran, la principal diferència entre estos és que el supervolcán no es veu, es tracta d'una acumulació subterrànea de magma i solament veu en la superfície en forma d'una gran depressió com una caldera^{cita requerida}. Lo que ocorre és que al no poder lliberar pressió per estar baix terra, el magma va acumulant-se, "inflando" el terreny, aumentant la pressió espectacularment fins que esclata. Se sap que en el supervolcán del Yellowstone, explosions anteriors varen llançar roques de tamany considerable que podrien haver aplegat des d'Amèrica fins a Europa^{cita requerida}.

Grans províncies ígneas

Artícul principal → Gran província ígnea.

Una gran província ígnea és una extensa regió basàltica a escala continental, resultat d'extenses colades de lava basàltica. Estes regions poden ocupar, en originar-se, varis millons de quilómetros quadrats, i tindre volums de l'orde del milló de quilómetros cúbics. En varis casos, la majoria del material s'assenta durant un extens, pero geològicament curt periodo de menys d'un milló d'anys de duració.

Erupció massives

Les erupció en un índex d'explosividad volcànica (VEI, del anglés Volcanic Explosivity Index) d'un valor de 8 (VEI-8) són successos de dimensions colossals que expulsen a lo manco 1000 km³ de magma i material piroclástico. Una erupció tal arrasaria virtualment tota vida en un radi de centenars de quilómetros, i inclús sepultaria baix una capa de cendras algunes regions continentals prou alluntades. Les erupció en un índex VEI-8 són tan poderoses que creen calderes circulares del tamany de montanyes, ya que la solsida del material en el lloc de l'erupció reblix l'espai buit de la cambra magmática que hi havia davall. La caldera pot conservar-se millons d'anys en acabant de que haja cessat tota activitat volcànica.

Vore també

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Supervolcán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.