Hivern volcànic
Es coneix com a hivern volcànic a la reducció de temperatura motivada per la presència en l'atmòsfera de cendra volcànica i partícules d'àcit sulfúric obstaculisant el pas dels rajos del Sol. Este fenomen sol originar-se despuix d'una erupció volcànica.
Conseqüències sobre els sers terrestres
[editar | editar còdic]El refredat observat en els hiverns volcànics pot causar efectes directes sobre espècies vegetals i animals, pero ademés pot originar un fenomen denominat coll de botella, és dir, una caiguda dràstica en la biodiversitat animal seguida, de forma immediata, per un periodo de gran divergència genètica (conegut com diferenciació) entre els supervivents. Segons l'antropòlec Stanley Ambrose, este tipo de successos disminuïxen el tamany de la població "a nivells lo suficientment baixos per a donar peu a canvis evolutius, els quals es produïxen de forma més accelerada en poblacions reduïdes donant lloc a una diferenciació de la població"cita requerida.
Casos passats d'hiverns volcànics
[editar | editar còdic]
S'ha sugerit que fa 75.000–74.000 anys va ocórrer un hivern volcànic despuix d'una súpererupción en el llac Toba, en l'illa indonèsia de Sumatra. Els sis anys subsegüents es va concentrar en l'atmòsfera la major cantitat de sofre volcànic en 110.000 anys, causant, provablement, una deforestación significativa en el surest asiàtic i gelant la temperatura global de la Terra en 1 °C.[1] Alguns científics barallen l'hipòtesis de que esta erupció va causar un regrés immediat a un clima glacial, accelerant la glaciació continental en curs i causant una reducció massiva de població tant d'animals com de sers humans. Uns atres són de l'opinió de que els efectes climàtics de l'erupció varen ser massa dèbils i curts com per a tindre semblant impacte sobre la població humana del moment.[2]
Açò, junt en el fet de que les majors diferenciació en l'espècie humana varen ocórrer en el mateix periodo, du a pensar en l'efecte de coll de botella ya comentat associat a un hivern volcànic. Les supererupciones en masses eruptivas totals d'a lo manco 1015 kg (la de Toba va ser de 6.9 × 1015 kg) ocorren, de mija, cada milló d'anys.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ C. Oppenheimer, 2002, Limited global change due to the largest known Quaternary eruption, Toba 74 Kyr BP, Quaternary Science Reviews, 21, 1593-1609
- ↑ Oppenheimer (2002)
- ↑ B.G. Mason, D.M. Pyle, and C. Oppenheimer, 2004, The size and frequency of the largest explosive eruptions on Earth, The Bulletin of Volcanology, 66 (8), 735-748.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invierno volcánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.