Volcà Masaya
El volcà Masaya, també conegut històricament com Popogatepe en el idioma náhuat, està ubicat prop de la ciutat de Masaya en el departament de Masaya, en Nicaragua a escassos 22 km al sur de la capital del país, Managua.
És un dels 7 volcans actius del país. El seu cràter "Santiago" té una altitut de 635 m s. n. m. i emet contínuament grans cantitats de gas de diòxit de sofre; també manté una incandescència en el seu interior per un llac de lava persistent. El volcà forma el centre del parc nacional Volcà Masaya i als seus peus s'ubica l'estany volcànic del mateix nom. El parc comprén un àrea de 54 km² que inclou dos volcans i cinc cràters i té més de 20 km de camins podent aplegar en coche fins a la vora mateixa d'un dels cràters; va ser creat per decret eixecutiu el 24 de maig de 1979.[1] Entre les seues instalacions destaca el museu vulcanológico.
La Creu de Bobadilla
[editar | editar còdic]
El croniste Gonzalo Fernández d'Oviedo va observar el volcà en 1529 deixant les primeres referències escrites del mateix. D'acort a les seues cròniques, els indígenes consultaven a una bruixa dins del volcà, per lo que Oviedo va supondre que ella era el mateix diable.
Els Afroamericanos i els de Nigèria varen cridar al volcà "Boca de l'Infern", tant aixina que en 1529, fra Francisco de Bobadilla, misionero mercedario natural de La Rioja, va plantar una jagantesca Creu para exorcizar[2] al diable en el cim del cràter principal. És la cridada "Cruz de Bobadilla"[3] en memòria de qui va impulsar i va alçar el Convent de la Mercé en León, iniciant aixina una intens llabor evangelizadora que no va passar inadvertida i pronte va ser nomenat provincial dels Mercedarios en les Índies.
El 13 d'abril de 1538, un Dissabte de Ramos, fra Blas del Castell va baixar a l'interior del cràter principal del volcà Masaya, per mig de poleas, en una creu de fusta per a conjurar mals, i un martell per a picar la lava incandescent en busca del cridat "or del volcà" perque creïa que la lava era or derretido, inclús va realisar excavacions que varen fracassar.[4]
Història
[editar | editar còdic]_(18162931922).jpg){kind=link}
El 16 de març de 1772 va fer erupció el Masaya i va derramar tal cantitat de lava que va amenaçar a la ciutat homònima en un complet extermine; per a lliurar-se de tan horrenda catàstrofe els habitants de la localitat varen traure en processó l'image de la Verge de l'Asunción fins a la vora de la estany de Masaya (ubicada entre la ciutat i el volcà) i llavors, segons declaració de testics oculars, la corrent amenazadora es va desviar al lloc conegut com El Portell.[5]
També la lava amenaçava al poblat de Nindirí els habitants del qual també varen traure en processó l'image del Senyor dels Milacres; conta la tradició que al Crist se li va desprendre del braç dret la tacha i a on va caure est la lava va detindre el seu alvanç de forma miraculosa per lo que es va calmar l'erupció.[6] En 1902 es va obrir una nova boca en forma de respirader, la qual es va ser eixamplant i va donar orige a un vast cràter de 500 metros de diàmetro i 300 metros de profunditat, que hui és coneguda com el cràter Santiago. Durant l'estació plujosa, és comuna que la pluja es cole dins del volcà, fent que emeta grans cantitats de vapor àcit. D'esta manera, una estany ocupa l'extrem est de la caldera.[7]
En ocasions, el Masaya emet grans concentracions de gasos sulfurosos. Particularment, el diòxit de sulfur ha segut lliberat del cràter Santiago en grans cantitats i els vulcanólogos han estudiat estos events per a entendre més a fondo l'impacte de la pluja àcida i el seu potencial per a causar problemes de salut. Esta pluja àcida va afectar els cafetales de les Serres de Managua.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La Gasseta No. 114 del 24 de maig de 1979
- ↑ Història general i natural de les Índies. Gonzalo Fernández d'Oviedo
- ↑ Enciclopèdia de Nicaragua, tom 1, pàgina 34. 2002
- ↑ «Nicatur: >Home> Pacífic > Volcà Masaya». Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2020. Consultat el 31 de decembre de 2012.
- ↑ Revista Enllace. 1992
- ↑ Idem
- ↑ Atles Geogràfic de Nicaragua, Jaime Incer Barquero, pàgina 60. 2011
- ↑ Geografia ilustrada de Nicaragua, Jaime Incer Barquero, pàgina 135. 1975
- Este artícul conté una traducció derivada de «Volcán Masaya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.