Anar al contingut

Parc nacional Volcà Masaya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cratervolcan.jpg
Parc nacional Volcà Masaya
Per a el volcà actiu "Porta de l'Infern" vore Volcà Masaya.

El parc nacional Volcà Masaya (PNVM) és un parc natural de Nicaragua que comprén una antiga caldera volcànica que en l'actualitat la componen 1 volcà tipo escude i 5 cràters, un estany craterica, 15 túnels lavicos i 4 cons cineríticos . Es troba ubicat entre el departament de Masaya i el departament de Managua, en les rodalies de la ciutat de Nindirí.

Descripció General

[editar | editar còdic]

És el primer i fins a la data el més gran parc nacional del país, compost d'una caldera volcànica d'1 volcà i 5 cràters. La caldera volcànica dins de la qual s'ubica el parc és un àrea de 54 km² que alberga un volcà i un estany cratérica, la Estany de Masaya, Alberga dos cràters inactius en vegetació variada entorn, cràter Sant Fernando i cràter Sant Joan. I consta de tres cràters, dels quals solament un presenta activitat, el cràter Santiago, Sant Pedro i Nindirí, que actualment és una placeta coberta d'arena, roques i cendres, és un cràter antic que va colapsar en l'erupció de 1670 del volcà Nindirí, la qual va comprendre 2 km.

Llímits

[editar | editar còdic]

La major part del parc s'ubica dins del departament de Masaya, a 23 km de la ciutat de Managua, capital del país. Els seus llímits són al nort en la comunitat El Raizón i Pedra Cremada, al sur en Masatepe i Nandasmo, a l'est en Masaya i Nindirí i a l'oest en Sant Joan de la Concepció i Ticuantepe. Els centres de població més importants ubicats en l'àrea d'influència del Parc són Nindirí, Masaya, i Masatepe.

La caldera volcànica

[editar | editar còdic]
Archiu:Caldera masaya.jpg
Vista cap al noroest de la caldera de Masaya des del cràter Santiago. En el centre de l'image s'observa la vora de la caldera, dins de la qual es destaquen dos cons de escoria: el Montoso (esquerra) i l'Arenenc (dreta). Al fondo, en el centre, es distinguix el volcà Apoyeque, ubicat aproximadament a 33 km del punt d'observació.
Archiu:Caldera masaya 2.jpg
Vista cap al nort de la caldera de Masaya. En primer pla s'observa l'ala del cràter Sant Fernando i la carretera que conduïx cap al cràter Santiago. Més arrere, al centre, es distinguix la colada de lava corresponent a l'erupció de 1772, la qual va sobrepassar la vora de la caldera i es va desplaçar aproximadament 14 km en direcció nort.


En fer l'història de les parts de la caldera, s'interpreta de diferents maneres, no obstant l'interpretació més encertada és l'opinió de Mcbirney (1956). Est definix la forma ovalada, la gran dimensió de la caldera (11,2 × 6 km) i el seu geomorfología com una caldera de colapse. La forma ovalada de la caldera es deu a que es va originar de dos centres de colapses independents; i posteriorment estos es varen fusionar en un estretament en la part central. A partir d'este concepte s'interpreta que originalment varen existir dos volcans, un cap a l'orient de tipo escude i un atre cap a l'occident del tipo compost, l'altura del qual possiblement sobrepassaven als 700m prenent en conte la base del pis. Una volta que estos volcans varen iniciar un periodo violent d'activitat, varen produir l'afonament progressiu de la zona i varen donar orige a la formació de la caldera actual. Esta caldera és una depressió ovalada que té aproximadament 11 km de llarc orientada de noroest al suroest i en un ample d'aproximadament 6 km. Les parets són casi verticals en a on es poden observar-les capes semicirculares clarament i l'altura que alcança entre 100 i 300 m, sent el Ventarrón el punt més alt de la caldera, ubicat en la part occidental i sobrepassa els 300m sobre la base del sol. Les parts més baixes de la caldera es troben en l'àrea coneguda com a Pedra Cremada ubicada en el km 21 de la carretera Managua a Masaya. En esta àrea l'absència del mur que es pot observar en casi tota la caldera, es deuen a que va ser reglotada per colades de lava que varen reblir i varen enterrar dit mur. Algunes d'elles són molt recents com la de 1772.

Els ecosistemes que més predominen en el Parc són el bosc sec tropical i l'estany cratérica, no obstant els que més criden l'atenció als turistes, són els ecosistemes cratéricos, les colades de lava i els túnels de lava.

L'àrea del Volcà Masaya correspon a un clima sec-tropical (bs-t), d'acort a les zones de vida de Holdridge. En esta zona es distinguixen be dos époques; El periodo plujós que correspon als mesos de maig-octubre en la que el règim de pluja és de 1500 mm. a l'any i la temporada seca que comprén els mesos de decembre a abril i que es caracterisa per forts vents i altes temperatures. La temperatura mija anual és de 26 °C i la Humitat relativa 73%, no obstant estos valors poden experimentar menudes variants d'acort a la geografia del lloc, ya que hi ha diferències altitudinals en la zona que influïxen en el clima. El vent predominant és de l'Est en una velocitat promig de 2,5 m/s, presentant en els mesos de setembre i octubre una menuda variació de el NE, alcançant velocitats miges de 3,5 m/s. Els valors màxims de vents ocorren en els mesos secs (giner - abril) i els mínims en els mesos plujosos (setembre - octubre).


Referències

[editar | editar còdic]