Macellum de Pozzuoli

Macellum de Pozzuoli

Frontispici del primer volum de "Principles of Geology" de Charles Lyell en l'any de 1830. El dibuix retrata els restants arqueològics del Macellum de Pozzuoli.

Restants actuals del macellum de Pozzuoli.

El Macellum vaig donar Pozzuoli és un punt arqueològic situat en la ciutat homònima (Pozzuoli), en la província de Nàpols. Pel doble interés que genera, científic i arqueològic, és un dels punts més importants del món antic.

L'edifici, que data d'época Flavia, ha segut durant molt temps impròpiament cridat Temple de Serapis, pel descobriment d'una estàtua del deu egipcíac en 1750, en el moment de les primeres excavacions. Estudis posteriors han trobat en canvi, que és el lloc a on se situava l'antic Macellum, és dir, el mercat públic de la Pozzuoli romana.

Història

Pozzuoli va començar com colónia grega de Dicaearchia (en grec: Δικαιαρχία). En el precedent de l'invasió cartaginesa de Aníbal, els romans, per a protegir-se de futurs atacs per mar varen decidir instalar colónies romanes a lo llarc de la costa de la península Itálica, establint allí la colónia romana de Puteoli en 194 a. C., aplegant a ser un important centre tant militar com a comercial. Puteoli va ser considerada llavors com el port comercial de Roma, adquirint gran riquea i permetent construir grans monuments que varen embellir la ciutat, entre ells el macellum.

No obstant, Pozzuoli està considerada com un dels llocs geològicament més inestables d'Europa pel fenomen del bradisismo que consistix en moviments verticals del sol, provocant l'afonament o el posterior alçament en la mar del moll i dels edificis propencs. El port començaria a afonar-se i el tràfic marítim seria desviat als nous ports, com el d'Ostia.

Ha segut possible estudiar les marques deixades per una espècie de moluscs bivalvats en tres de les columnes que permaneixen en peu indiquen que el lloc es va afonar baix el nivell de la mar per a tornar a emergir posteriorment. L'estudi d'este fenomen a finals de el XVIII i principis de el XIX va servir de respal a les teories que defenien que la corfa de la terra podia moure's llentament, i, per lo tant, l'edat de la terra era molt major a lo generalment admés, front a la teoria del catastrofisme que afirmava que l'estructura de la terra es devia a fenomens violents.

Com a resultat de l'intensa activitat del bradisismo des de la década de 1980, l'edifici està actualment fora de l'aigua.

Estructura

Esquema d'un tholos grec.

El conjunt, que data entre l'I i el II sigle d. C., de considerable tamany, en una llongitut total de 75 metros i un esgambi de casi 60, s'assembla a un pati quadrat, rodejat per un porche el qual passava per lo alt de les tendes; dos banys públics estan situats en els costats del àbsit de la part inferior, mentres que els restants de les escales que conduïxen a la planta superior del pòrtic es conserven en abdós costats, que donava al port; per últim, en el centre del pati hi ha un edifici circular elevat, una volta rodejat de columnes, tal volta coberts per una cúpula o sostre cònic, cridada tholos, en la que es podia pujar al podi en quatre escales dispostes en creu.

1. REDIRECT Plantilla:Panorama