Paeonia officinalis
Paeonia officinalis és una planta de la família Paeoniaceae.
Descripció
Paeonia officinalis és una planta perenne, herbàcea, en rizoma subterràneu llenyós i de fins a 70 cm d'altura (rarament més alta). Fulles grans, les basals totalment formades i pecioladas, 2-3 voltes dividides en 17-30 segments lanceolados, més o menys lobulats, en l'envés pubescente. Pecíol en la cara superior clarament acanalado. Fulls superiors més menudes, menys segmentades fins a simples. Flors grans, fins a 13 cm d'ample, en forma de càliç. Sàpia-hos estovats, per damunt dels fulls superiors, no cauen. 5-10 pétals rojos, anchamente ovalats, en vora ondulada. Numerosos estams en filaments rojos i anteras grogues. 2-3 carpelos, fins a 3-5 cm de llarc, lanosos. En la fructificació folículs en vàries llavors.
Hàbitat
Boscs, praderies, nivell de montanya i melojares.
Distribució
Mediterràneu, fins a Europa central.
Propietats
Paeonia officinalis conté el principi actiu paeonol que es comporta com antiinflamatorio, analgésico, antiácido, antiulceroso i antibacteriano. La paeoniflorina és sedante, hipnòtic, antitusivo, llaugerament espasmolítico, analgésico i anticonvulsivante. Els antocianósidos són responsables de l'efecte venotónico i vasoprotector. Popularment es varen utilisar les flors com laxo-purgante i les llavors com emético, no sent recomanables dits usos. Contraindicado en l'embaràs (pot ser abortivo), l'alletament i a chiquets menuts.
Indicat per a ansietat, taquicardia, tós irritativa, gastritis, úlcera gastroduodenal, varices, hemorroides.[1]
Com a curiositat heràldica, cal mencionar que és la flor nacional de China.
Taxonomia
Paeonia officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 530. 1753.[2]
Paeonia: nom genèric en honor de Peó, el mege dels deus que apareix mencionat en la Ilíada i en la Odissea d'Homero. Va curar a Llaures quan va ser ferit per Diomedes durant la guerra de Troya; també es menciona una curació anterior que li va fer a Hades d'una flecha llançada per Heracles en Pilos.[3] També en Plinio el Vell, llibre 25, X, 1, que la recomana contra «les malensomis provocades pels Faunes.»[4] [5]
officinalis: epítet llatío que significa "de venda en herbarios".[6]
- Moutan officinalis (L.) Lindl. & Paxton
- Paeonia anemoniflora (Hook.) auct.
- Paeonia barrii Lynch
- Paeonia baxteri Sabine ex Salm-Dyck
- Paeonia commutata Wender.
- Paeonia elegans Sabine ex Salm-Dyck
- Paeonia feminea (L.) Desf.
- Paeonia festiva Tausch
- Paeonia fimbriata (Sabine) B.D.Jacks.
- Paeonia foemina Mill.
- Paeonia foemina Garsault
- Paeonia fulgens Bailly
- Paeonia fulgida Sabine ex Salm-Dyck
- Paeonia hirsuta Mill.
- Paeonia lanceolata Salm-Dyck
- Paeonia lobata Rchb.
- Paeonia mollis G.Anderson
- Paeonia nemoralis Salisb.
- Paeonia paradoxa var. fimbriata Sabine
- Paeonia pelegrina var. officinalis (L.) Huth
- Paeonia pelegrina f. officinalis (L.) Rouy & Foucaud
- Paeonia porrigens Rchb.
- Paeonia promiscua Tausch
- Paeonia pubens Sims
- Paeonia rubra Steud.
- Paeonia sessiliflora Sims
- Paeonia splendens Bailly
- Paeonia subternata Salm-Dyck
- Paeonia versicolor W.H.Baxter[7]
Noms comuns
Castellà: ceba chilre, ceba churri, celónia, coca, coques, empaine, empeine, escaramondamanos, flor de la malaïda (2), flor de fardacho, flor del diable, flor malaïda, flors de rejalgar, herba casta (3), herba de Santa Rosa, hinchagüez, lliri montés, lliris, peonia (9), peonía (7), peonía de flor doble, peonía femella, peronia, perruna (2), peónia, pionía, pionía de les xares, quemaojos, rosa, rosa albardera (4), rosa cagalerosa , rosa d'Aleixandria, rosa de Pentecostés, rosa de Santa Clara, rosa de Santa María (2), rosa de fardacho, rosa de mont (7), rosa de rejalgar, rosa de sarna, rosa del diable, rosa malaïda, rosa mojosa, rosa montesa, rosa montesina, rosa montés, saltaojos (3), tufona. Les sifres entre paréntesis indiquen la freqüència de l'us del vocable en Espanya.[8]
Referències
- ↑ «Paeonia officinalis». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 9 de febrer de 2014.
- ↑ «Paeonia officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de febrer de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ Pliny the Elder: the Natural History - liber XXV, X, 29
- ↑ Pline l'Ancien - Histoire Naturelle, prenga 2, livre XXV, X, 1 - Traduction française : É. Littré
- ↑ «En Epítets Botànics». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 9 de febrer de 2014.
- ↑ Paeonia officinalis en PlantList
- ↑ En Anthos - Sistema d'informació sobre les plantes d'Espanya RJB/CSIC, Madrit (Requerix busca interna)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paeonia officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.