Vipera ursinii

escurçó de Orsini (Vipera ursinii)

El escurçó de Orsini (Vipera ursinii) és una escurçó d'Europa poc agressiva, de la família de Viperidae, descrita per primera volta en la Iconografia della fauna italica (1832) per Charles Lucien Bonaparte a partir d'una espècie que li havia donat el naturaliste Antonio Orsini. L'espècie està amenaçada d'extinció.

Descripció

L'escurçó de Orsini té una taca negra en la seua morro redonejat, lo que la caracterisa. De la mateixa manera que tots els escurçons, té un cap triangular, pero este aspecte no està molt marcat en esta espècie. Els seus escates són molt marcades (escates cridades carenadas). Els mascles són color marró, gris, groc o verda oliva, mentres que les femelles són més obscures. Abdós sexes tenen una llínea contínua de color marró obscur o negre en zigzag en la seua esquena.

Tamany

Medix 40 cm (fins a 50 cm) i realisa 2 mudes a l'any. És la serp venenosa més chicoteta d'Europa.

Comportament

És d'hàbits diürns, és tranquila i poc agressiva, pero es defén quan s'alarma o li la toca. La toxicitat del seu verí varia entre regions, pero és de tres a quatre voltes inferior al de l'escurçó áspid. Les seues picadures no han requerit mai hospitalisació.

Els jovenils són actius a partir de juliol fins a setembre, a voltes fins a octubre. Les femelles estan actives des de maig, a voltes en abril, fins a setembre/octubre. Els mascles estan actius durant el mateix periodo, pero a voltes ho són ya en març.

Alimentació

S'alimenten casi exclusivament de saltamontes i grills (Gryllidae); règim alimentici que a voltes complementen en sangrantanes i rosegadors. Esta característica els fa que no dejunen com atres serps.

Reproducció

Esta escurçó és ovovivípara (no posa ous). Despuix d'un emparellament en maig, donen a llum de 3 a 4 chicotets escurçons entre finals d'agost i principis de setembre.

Ecologia

Distribució

Viu en el surest de França, en Itàlia central, Hongria, en el nort i l'est de Romania (incloent Dobruja ) i Moldàvia, Bulgària i l'ex Yugoslàvia (a l'oest de Croàcia, al sur i a l'oest de Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Kosovo, al noroest de Macedònia).

En França, es concentra en el surest, a on ha segut observada des de fa vint anys, principalment en els Alps-de-Haute-Provence, en el nort de Vaucluse i a l'oest dels Alps Marítims.

L'escurçó de Orsini vivia en l'est d'Àustria, pero esta població s'ha extinguit.

Hàbitat

El seu hàbitat es compon de brezals alpins i pastures de montanya en el sur, a on es troba el ginebrera nano. Viu en àrees cobertes en herba o arbusts baixos. Pot aplegar a una altura de 2000 metros.

Durant un sigle estos hàbitats s'han cultivat i el pastoreig ha disminuït significativament en estes regions. Esta reforestació ha reduït en gran mida el seu hàbitat. Els incendis en grans àrees del seu hàbitat reduïxen la (coberta vegetal) i la població d'insectes de la que s'alimenten.

En qualsevol cas, la seua discreció i les pobres poblacions no permeten protegix adequadament els hàbitat i l'espècie.

Depredadors

Els seus principals depredadors són els següents:

• l'àguila culebrera europea
• La culebra verdiamarilla
• El javalí
• El teixó
• La culebra plana europea
• El cuervo

Protecció

L'escurçó de Orsini està classificada com en perill d'extinció (Llista Roja de la UICN; en l'anex I de la Convenció de Washington; en Europa, els anexos II i IV de la Directiva d'Hàbitats; en l'anex II de la Conveni de Berna; en França, classificada com a vulnerable en l'inventari de la fauna selvada en perill d'extinció en 1994, i plenament protegida pel decret de 16 de decembre de 2004). És objecte d'un programa de conservació de LIFE (2006-2011), per a conéixer-la millor, evaluar la seua capacitat de recolonisació i experimentar un desenroll del seu hàbitat.

Notes i referències

Referències adicionals

• Conservation dones populations françaises de vipère d'Orsini Informació Programa Life-Naturalea, p 14, 2007.

Enllaços externs

• (Fr) Els escurçons [1]
• Escurçó de Orsini [2]
• Site du programme LIFE-Nature