L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Alps Marítims (departament)

Alps Marítims (06; en francés: Alps-Maritimes, en occità: Aups Maritims, en italià: Alpi Marittime) és un departament francés situat en la regió de Provença-Alps-Costa Blava. El seu territori correspon a l'antic comtat de Niza. Els seus habitants reben el gentilici francés de Maralpin(i)s.

Alps Marítims (departament)
«Alps-Marítims» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Alps Marítims (desambiguació).

Història

En el 14 a. C. els romans varen crear una província a la que varen denominar Alps Maritimæ i que tenia per capital Cemenelum (hui Cimiez, un barri del nort de Niça). En el seu moment de màxima extensió, en l'any 297, esta província englobava Digne i Briançon i la seua capital va ser desplaçada a Embrun. Un primer departament dels Alps Marítims va existir de 1793 a 1814. En capital en Niça, els seus llímits diferien dels actuals, ya que incloïen el Principat de Mónaco i la ciutat italiana de Sanremo, pero no el districte de Grasse, llavors pertanyent al departament de Var. El departament actual es va crear en 1860 a raïl de l'incorporació del Comtat de Niza a la República Francesa. El nou departament es va constituir a partir d'este comtat. L'administració francesa va dividir l'antic comtat en dos districtes: el de Niça i el de Puget-Théniers (districtes que ya existien en l'antic departament que va existir entre 1793-1814) i va incorporar una part del departament del Var, que va donar lloc al districte de Grasse. Açò explica per qué el Var no travessa el departament que du el seu nom, ya que formava l'antiga frontera en França (departament de Var) i el comtat de Niça. En 1947, en la firma del Tractat de París, les localitats italianes de Tende i La Brigue varen passar a sobirania francesa i es varen incorporar al departament dels Alps Marítims.

Geografia

  • Llimita al nort en Piemont (Itàlia), a l'est en Ligúria (Itàlia), al sur en la mar Mediterràneu (120 km de costa) i el Principat de Mónaco, i a l'oest en Alps d'Alta Provença i Var.
  • Cim més alt: Li Gelas (3143 m). L'altura mínima és la costa mediterrànea.
  • Port de montanya més elevat: Cîme de la Bonnette (2826 m), que li unix en Alps d'Alta Provença, i és la carretera més elevada de França.
  • Atres cims: Mont Clapier (3045 m), Mont Ténibre (3031 m), Corborant (3.007 m), Grand Cimon de Rabuons (2995 m), Tête de l'Ubac (2991 m), Claï Supérieur (2982 m)
  • Llac més gran: Lac de Rabuons.
  • Principals cursos d'aigua: Var, Vésubie, Tinée, Roya, Estéron, Siagne, Loup.
  • Illes de Lérins: són quatre, de les quals Sainte-Marguerite (210 ha, alt. max. 28 m, 28 habitants, a 1 km de la costa) i Saint-Honorat (60 ha, 57 habitants, a 700 m de Sainte-Marguerite) estan habitades, i atres dos menors estan desertes. Es troben front a Cannes.
  • Tres penínsulas: Cap-Ferrat, Cap-d'Antibes i Cap-Martin.
  • Atres accidents de la costa: Baïa dones Anges, golf Juan, golf de la Napoule.

Demografia

Evolució demogràfica (població censada)
1801 1831 1841 1851 1856 1861 1866
-- -- -- -- -- 194 578 198 818
1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901
199 037 203 604 226 621 238 057 258 571 265 155 293 213
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
334 007 356 338 357 759 435 253 493 376 513 714 453 714
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2010
515 484 618 265 722 070 816 681 881 198 971 829 1 011 326 1 078 729

Notes a la taula:

  • Les senyes es referixen al departament actual: el segon departament dels Alps Marítims. Entre 1793 i 1814 va existir un primer departament del mateix nom, pero els llímits del qual no coincidixen en l'actual, creat el 23 de juny de 1860, en el Comtat de Niza i el districte de Grasse abans pertanyent a Var.
  • En 1861 la vall alta de la Roya (Tende i La Brigue) passen temporalment a França, dins dels Alps Marítims, pero eixe mateix any Napoleón III decidix tornar-els a Itàlia, per a no privar a Víctor Manuel II dels seus terrenys de caça.
  • En 1862, França compra a Mónaco Menton i Roquebrune per 400 millons de francs.
  • El 10 de febrer de 1947, en virtut del Tractat de París, es va produir una modificació de llímits entre França i Itàlia. El departament dels Alps Marítims va rebre l'alta vall de la Roya (Tende i La Brigue), els llogarets de Lliure, Piène-Basse i Piène-Haute (municipi de Breil-sur-Roya, ellogaret de Molières (municipi de Valdeblore), i les valls altes del Vésubie i el Tinée. Un referèndum portat a terme en Tende i La Brigue el 16 de setembre de 1947 va resultar en un 87% de vots favorables a l'anexió a França, en efecte del dia següent. Les majors ciutats del departament són (senyes del cens de 2010):
  • Niça: 343 304 habitants, 1 000 275 en l'aglomeració, que inclou, entre atres municipis, Antibes (74 120 hab), Cannes (73 234 hab), Cagnes-sur-Mer (47 141 hab), Grasse (51 036 hab) i Li Cannet (42 320 hab).
  • Menton: 28 858 habitants, 75 064 en la part francesa de l'aglomeració Menton-Mónaco. L'aglomeració de Niza suponia més del 87% de la població del departament (senyes del cens de 1999).

Política

En 2004, va ser reelegit com a president del Consell General dels Alps-Marítims el conservador Christian Estrosi, en els vots del seu partit, la UMP, i dels dos consellers no adscrits de dreta (42 vots). Les principals atribucions del Consell General són votar el presupost del departament i triar d'entre els seus membres una comissió permanent, formada per un president i diversos vicepresidents, que conformaran l'eixecutiu del departament. Actualment, la composició política d'esta assamblea és la següent:

Referències

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Alps_Marítims_(departament)&oldid=1355251»