Viperidae
Els vipéridos (Viperidae) són una família de serps venenoses que comprén les escurçons del Vell Món i els crótalos, principalment americans. Posseïxen l'aparat inoculador més desenrollat de totes les serps, en llarcs claus buits que actuen com agulles hipodérmicas subjectes a un premaxilar mòvil.
Característiques
La majoria de les espècies són extremadament venenoses; el seu verí té una acció principalment hemolítica. Els claus inoculadores són de tipo solenoglifo, és dir, buits i en un canal interior que s'ha desenrollat a partir de l'ahondamiento progressiu de la regata existent en atres famílies fins que s'han fos els màrgens d'est. Quan la serp obri la boca per a atacar, la musculatura gira al reduït os maxilar, que porta els claus, que ara es disponen per a atacar, i l'os torna a girar ocultant els claus contra el sostre bucal quan tanca la boca; això permet que siguen molt llarcs, alcançant fins als 5 cm en l'escurçó del Gabon (Bitis gabonica). Ya que estos claus es proyecten cap a avant, estes serps ataquen colpejant i estacant els claus en la pell de la víctima en lloc de mossegar. Sobre el tamany, alguns crotalinos americans alcancen gran tamany, com Lachesis que aplega a medir més de tres metros; pero en general no són serps especialment llargues encara que sí poden ser molt corpulentas. No obstant s'han tingut reportes de Bothrops asper en més de 3 m de llongitut.[1] Inclús s'ha reportat que la diamantina de l'est Crotalus adamanteus pot alcançar més de 4 m, convertint-se en una de les més grans d'Amèrica.[2]
La majoria dels vipéridos són ovovivípars i la troballa d'embrions alvançats dins de femelles d'escurçons i serps de cascabel pot haver originat la llegenda de que estos reptils amaguen a les seues crío engolint-li-les quan se senten amenaçades, tal com ho referix Álvarez del Bou (1982).[3]
Verí
La capacitat d'una serp per a ser venenosa està íntimament relacionada en l'activitat del seu verí. Molt depén de l'estat de salut de l'espècimen aixina com d'atres factors com a época de l'any, irritabilitat de la serp, lloc de la mordedura, l'espècie mateixa, si la mordedura és una mordedura seca, etc., lo mateix que l'estat de salut de la víctima (humana o no), l'edat i en ocasions si una persona ha segut mossegada en repetides ocasions ya que es desenrolla una espècie d'immunitat adquirida.[1]
Els verins no són tipos purs, sino una combinació d'abdós. El terme hemolítico per a aquells tipos de verins el blanc principal dels quals és el teixit hematopoyético és un terme curt perque la sanc és només un de tants teixits blanc que els verins dels escurçons ataquen. D'esta manera millor seria cridar-ho verí destructor de teixits,[4] lo que comprén un espectre més ampli d'acció d'esta mescla proteínica. No obstant, hi ha espècies de serps que posseïxen una combinació més equilibrada de verins destructor de teixits i neurotóxico (propi dels Elapidae). Per eixemple, el dolor instantàneu (diferenciat del dolor subsecuente resultant de l'unflament, o de les incisions, torniquet, o atres tractaments), és mencionat en casi tots els registres de mordeduras de les serps de cascabel, de verí destructor de teixits principalment. El dolor constituïx el millor síntoma de confirmació de la presència de verí en la mordedura, justificant el tractament, no obstant no és un síntoma invariable, puix hi ha hagut alguns casos a on este no s'ha presentat, com en la mordedura per Crotalus scutulatus o Crotalus durissus, el verí de la qual té una forma d'acció diferent al d'atres escurçons de fosetas com Bothrops asper.[5][2]
Inclús s'ha vist que el verí de la cascabel Mojave (Crotalus scutulatus ) afecta els sistemes cardiovasculars, la sanc, teixits musculars, teixits epitelials, sistema respiratori i sistema nerviós central. La majoria d'estos verins causen canvis relativament menors en la transmissió neuromuscular en comparació a les serps de coral. L'enverinament per Crotalus scutulatus produïx paràlisis respiratòria que pot ocasionar la mort, lo que la fa clínicament important degut a que el seu verí causa en ocasions, a diferència de les demés cascabeles, efectes neurotóxicos retardados; la sintomatologia pot tardar fins a 12 hores en presentar-se ya que no estan acompanyats pels danys usuals de teixits, usats per a estimar la toxicitat en les mordeduras de vipéridos.[4]
El verí de les serps de cascabel Crotalus durissus terrificus i Crotalus scutulatus scutulatus també conté dos subunidades neurotóxicas, crotoxina i toxina Mojave respectivament, mentres que una toxina homòloga ha segut aïllada d'atres cascabeles tals com Crotalus viridis concolor. L'activitat de la proteasa en els adults de C. s. scutulatus és prou baixa, lo que explica fins a cert punt l'absència d'efectes locals que sí hi ha en atres vipéridos[6][7]
Taxonomia
En els últims anys s'han fet alguns canvis taxonòmics referent a les serps de la família Viperidae,[8] i segons tals troballes a tots els escurçons li les classifica dins de la superfamilia Viperoidea. Les 329 espècies de la família Viperidae es subdividen en tres subfamílies i els següents gèneros reconeguts:[9]
- Azemiopinae Liem, Marx & Rabb, 1971
- Azemiops Boulenger, 1888
- Viperinae Oppel, 1811 - escurçons
- Atheris Cope, 1862
- Causus Wagler, 1830
- Bitis Gray, 1842
- Cerastes Laurenti, 1768
- Daboia Gray, 1842
- Echis Merrem, 1820
- Eristicophis Alcock, 1896
- Macrovipera Reuss, 1927
- Montatheris Broadley 1996
- Montivipera Nilson, Tuniyev, Andrén, Orlov, Joger & Herrmann, 1999
- Proatheris Broadley 1996
- Pseudocerastes Boulenger, 1896
- Vipera Laurenti, 1768
- Crotalinae Oppel, 1811 - crótalos
- Agkistrodon Palisot de Beauvois, 1799
- Atropoides Werman, 1992
- Bothriechis Peters, 1859
- Bothrocophias Gutberlet & Campbell, 2001
- Bothrops Wagler, 1824
- Calloselasma Cope, 1860
- Cerrophidion Campbell & Lamar, 1992
- Crotalus Linnaeus, 1758
- Deinagkistrodon Gloyd, 1979
- Garthius Malhotra & Thorpe, 2004
- Gloydius Hoge & Romà-Hoge, 1981
- Hypnale Fitzinger, 1843
- Lachesis Daudin, 1803
- Mixcoatlus Jadin, Smith & Campbell, 2011
- Ophryacus Cope, 1887
- Ovophis Burger, 1981
- Porthidium Cope, 1871
- Protobothrops Hoge & Romà-Hoge, 1983
- Sistrurus Garman, 1883
- Trimeresurus Lacepede, 1804
- Tropidolaemus Wagler, 1830
No obstant, cal senyalar que estos sistemes de classificació no són completament concloents, i moltes voltes els grups i famílies varien d'acort al criteri de l'autor, inclús si han segut aprovats per comissions internacionals sobre nomenclatura i taxonomia. Per eixemple , en 2012 Bothriopsis, Bothropoides i Rhinocerophis s'han sinonimizado en Bothrops.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Ojeda-Morals, O. M. 2002. Contribució al coneiximent de les serps venenoses de Tabasco, Tamaulipas i Veracruz, Mèxic. UJAT. Mèxic. 113 pág.
- ↑ 2,0 2,1 Klauber, L. M. 1997. Rattlesnake, their habits, life histories, and influence on mankind. University of Califòrnia Press. O. S. A.
- ↑ Álvarez del Bou, M. 1982. Els reptils de Chiapas. Colecció de llibres de Chiapas, série especial. Mèxic. 3.ª ed. 248 p.
- ↑ 4,0 4,1 Sigala-Rodríguez, J. J. i J. Vázquez-Díaz. 1996. Serps venenoses d'Aguascalientes. Quadern de Treball No. 56, série d'agricultura i recursos naturals. Gob. De l'Estat d'Aguascalientes. 33 p.
- ↑ Pérez-Higareda, G. i H. M. Smith. 1991. Ofidiofauna de Veracruz, Anàlisis Taxonómico i Zoogeográfico. Ophidiofauna of Veracruz, Taxonomical and Zoogeographical Analysis. Publicacions especials 7. Institut de Biologia. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (O. N. A. M.). Mèxic. 122 p.
- ↑ Gutiérrez, J. M. 1980. Verins de serps d'Amèrica: els seus efectes en l'organisme. Ciències veterinàries. Facultat de Microbiologia, Institut Clodomiro Picat, Universitat de Costa Rica. II(3):277–289.
- ↑ MacKessy, S. 1988. Venom ontogeny in the Pacific rattlesnake Crotalus viridis helleri and C. v. oreganus. Copeia. Number 1. Pp. 92 – 101.
- ↑ Townsend, T. M., A. Larson, I. Louis, J. R. Macey. 2004. Molecular phylogentics of Squamata: The position of snakes, amphisbaenians, and dibamids, and the root of the squamate tree. Systematic Biology, 53(5):1-23.
- ↑ Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «reptarium. cz/advanced_search? submit=Search&exact%5B0%5D=taxon&taxon=Viperidae Viperidae». Reptile Database. Reptarium. Consultat el 17 de decembre de 2014.
- ↑ Carrasco, Mattoni, Leynaud & Scrocchi, 2012 : Morphology, phylogeny and taxonomy of South American bothropoid pitvipers (Serpentes, Viperidae). Zoologica Scripta, vol. 41, nº 2, p. 109–124.
- Bellairs, A. d’A. 1978. Els reptils. H. Blume edicions. Espanya. 261 p.
- Ferri, V. 1992. Ellibre de les serps de tot lo món. Ed de Vecchi. Espanya. 212 p.
- Flores-Villa, O. A. 1993b. Herpetofauna mexicana: annotated list of the species of amphibians and reptils of Mèxic, recent taxonomic changes, and new species. Special publication No. 17. Carnegie Museum of Natural History. Pittsburgh.. O. S. A. 73 pág.
- Sánchez, H. O. i F. Eccardi A. Sense data. ¿Qué faig si em mossega una serp? Centre d'Investigacions Ecològiques del Surest, Série Manuals, No. 1. Sant Cristóbal de les Casa, Chiapas. Mèxic. Pp. 68 p.
- reptile-database. org/db-info/taxa. html#References Reptile Database
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Viperidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.