Bitis gabonica
El escurçó del Gabon o escurçó rinoceront (Bitis gabonica) és una espècie de serp de la família Viperidae. És una escurçó sumament venenosa que es troba en junglas i sabanas del Àfrica Subsahariana.[1] És el membre més gran del gènero Bitis, i l'espècie de vipérido més pesada del món; té la segona major producció de verí de totes les serps venenoses, despuix de la cobra real,[2] i els claus més grans que atres serps, en 5,5 cm de llongitut, raó per la qual la seua mordedura és extremadament dolorosa.[3] Existixen dos subespecies actualment reconegudes.
Descripció
[editar | editar còdic]Els adults medixen 122 a 154 cm de llongitut, encara que el récort ho ostenta un eixemplar de 205 cm capturat en Sierra Leona.cita requerida Els sexes poden distinguir-se per la llongitut de la coa sobre el total del cos, que sol ser aproximadament un 12% en els machos i un 6% en les femelles.
El cap és gran i triangular, en el coll molt estret: a lo manco un terç de l'esgambi del cap. Un parell de banyes es presenten entre les fosses nassals, menuts en Bitis gabonica gabonica, pero molt més grans en Bitis gabonica rhinoceros. Els ulls són grans i mòvils, rodejats per 15-21 escamas circumorbitales. Hi ha 12-16 escamas intraoculares en la part alta del cap. 4-5 files de escamas separen les suboculares i les supralabiales. Hi ha 13-18 supralabiales i 16-22 sublabiales. Els claus solen superar la mida de 5 cm, i són els majors claus d'entre totes les serps.
A mitat de cos hi ha 28-46 files de escamas dorsals, totes elles fortament en quilla, llevat per les files exteriors a cada costat. Les escamas laterals són llaugerament oblicuas. Les escamas ventrales en número de 124-140: rarament més de 132 en machos, i rarament menys de 132 en femelles. Hi ha 17-33 escamas emparellades subcaudales; els machos no tenen menys de 25, i les femelles no més de 23. Només hi ha una escama anal.
El patró de color consistix en séries de taques pàlides subrectangulares, intercaladas en marques obscures, i marques en forma de rellonge d'arena, de vores grogues. Els flancs tenen séries de formes romboidals beiges o marrons, en barres verticals centrals més clares. La pancha és pàlida en taques irregulars marrons o negres. El cap és blanc o crema, en una fina i obscura llínea central, taques negres en els cantons atrassers i un triàngul negre darrere de cada ull. El color del iris és crema, groc clar, taronja o plateado. Este disseny és perfecte per a confondre's entre la #fulleram seca del sol.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bitis gabonica en reptile-database
- ↑ Mallow D, Ludwig D, Nilson G. 2003. True Vipers: Natural History and Toxinology of Old World Vipers. Malabar, Florida: Krieger Publishing Company. 359 pp. ISBN 0-89464-877-2.
- ↑ Young, J. Z. 1977. La vida dels vertebrats. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bitis gabonica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.