Anar al contingut

Cuervo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cuervo
«Cuervo» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Cuervo (desambiguació).
Per a Corvus Corax (banda), vore el grup de música neomigeval.

El cuervo gran (Corvus corax),[1] anteriorment denominat cuervo comú per la SÈU,[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Corvidae. Present en casi tot l'hemisferi septentrional, és l'espècie de córvido en la major superfície de distribució. A pesar d'això, la cucala negra (Corvus corone), de menor tamany encara que molt similar en el seu aspecte morfològic extern, és molt abundant en les seues pròpies àrees de distribució, per lo que a sovint es confon a les cucals negres en cuervos grans. En el cuervo de pico gros, el cuervo gran és el major dels córvidos i provablement la paseriforme més pesada; en la seua madurea, el cuervo gran medix entre 52 i 69 cm de llongitut i la seua pes varia de 0,69 a 1,7 kg. Els cuervos grans viuen generalment de dèu a quinze anys, pero alguns individus han vixcut quaranta anys. Els jóvens poden desplaçar-se en grups pero les parelles ya formades permaneixen juntes tota la seua vida, cada parella defenent un territori. Existixen huit subespècies conegudes que es diferencien molt poc aparentment, encara que estudis recents hagen demostrat diferències genètiques significatives entre les poblacions de distintes regions. El cuervo gran coexistix en els humans des de fa millers d'anys i en algunes regions és tan abundant que es considera una espècie nociva. Una part del seu èxit es deu al seu règim omnívoro; el cuervo gran és extremadament oportuniste, alimentant-se de carronyas, d'insectes, de residus alimentaris, de cereals, de frutas i de chicotets animals. S'han observat vàries demostracions notables de resolució de problemes en esta espècie, lo que fa pensar que el cuervo gran és molt inteligent.[2]

A través dels sigles, el cuervo gran ha segut objecte de mits, de folore i de representacions en les arts i la lliteratura. En vàries cultures antigues —incloent les d'Escandinavia, Irlanda, Gals, Bhutan, la costa noroest d'Amèrica del Nort, Siberia i noroest d'Àsia— ha segut venerat com un deu o un símbol espiritual.[3]

Morfologia

Erro al crear miniatura:
El plomall del cuervo gran pot mostrar un color blau o púrpura al sol.

Un cuervo gran madur medix entre 52 i 69 cm de llongitut en una envergadura de 115 a 160 cm en Europa: 144-160 cm el mascle i 124-138 cm la femella.[4] El seu pese varia de 0,7 a 1,7 kg[5][4] lo que li fa ser la més pesada de les paseriformes. Les aus de les regions més fredes com l'Himalaya i Groenlàndia són generalment majors, en un pico llaugerament més gran, mentres que els individus de les regions més càlides són més chicotets, en un pico proporcionalment més chicotet.[6] El pico és fort, negre i llaugerament curvat. La coa és relativament llarga, el coll és prou gros, i el iris és marró obscur. el plomall és generalment negre pero posseïx reflexos iridiscents azulados i púrpures. Les plomes de la gola s'allarguen i la base de les plomes del coll és d'un marró gris pàlit. El plomall dels jóvens és similar al dels adults pero més mat i el iris és blau gris.[7] Ademés del seu gran tamany, el cuervo gran diferix de les cucals negres pel seu pico més fort i més gros, les plomes de la gola i la coa en forma de rombo, en lloc de casi recte, com la cucala negra.[8][9]

Comportament

Alimentació

Cuervos grans alimentant-se de residus.

El cuervo gran és omnívoro i oportuniste: el seu règim alimentari varia segons elloc, la temporada i lo que troba per casualitat. Per eixemple, els cuervos que anidan prop de les fonts de residus generats pels humans inclouen un percentage més elevat dels rebujos alimentaris en el seu règim, els individus que anidan prop de les carreteres consumixen més vertebrats víctimes d'atropells i els individus que anidan llunt d'estes fonts de menjar consumixen més artròpodes i vegetals. Per eixemple, en la tundra d'Alaska, els cuervos obtenen al voltant de la mitat de les seues necessitats energètiques gràcies a la depredación (sobretot de chicotets rosegadors microtus) i l'atra mitat procedix de necrofagia (sobretot de carronya de caribú i lagópodos). La seua alimentació vegetal inclou els cereals, les bayas i frutas. Cacen chicotets invertebrats, amfibis, reptils, chicotets mamífers i pardals. No obstant, un estudi fet entre 1984 i 1986 sobre el règim dels cuervos grans en el suroest d'Idaho (una regió agrícola) va posar de manifest que els cereals eren el component principal de la seua dieta, encara que també havien segut consumits chicotets mamífers, saltamontes, carronya de vacuns i pardals. Almagasenen els excedents de menjar, sobretot de la que conté grassa, com fa el Rabosot àrtic. En hivern, pugues també associar-se en un atre cánido, el llop gris, com cleptoparásito i ho seguixen per a alimentar-se en les carronya. També poden consumir les parts no digerides de les heces animals i els residus alimentaris procedents de l'home. L'èxit de les nidades és més elevat en els individus que utilisen residus humans com a font de menjar.

Inteligència

Erro al crear miniatura:
Detall del cap d'un cuervo gran.

El cuervo gran posseïx un dels cervells més grans de totes les espècies d'aus. Mostra també vàries habilitats, com la resolució de problemes aixina com l'imitació i l'intuïció. Una experiència concebuda per a evaluar l'intuïció i la resolució de problemes, presentava un péntol de carn nugat a una corda que penjava d'un posadero horisontal. Per a alcançar la carn, el pardal devia posar-se sobre la percha, tirar de la corda en vàries etapes i subjectar la corda en cada etapa, en la finalitat d'anar acurtant-la. Quatre dels cinc varen superar la prova, i la transició des de l'absència d'èxit (ignorar el menjar o simplement no tirar de la corda) fins a un èxit constant i previsible (arrastrar la carn fins a la percha) es va fer sense aprenentage aparent.[10] S'ha observat cóm els cuervos dirigixen a atres animals per a que treballen per a ells, per eixemple, cridant als llops i als coyots alloc d'una carronya. Els cánidos òbrin llavors la carronya, lo que la fa més accessible als cuervos. També se sap que observen elloc a on atres cuervos oculten el seu menjar i s'acorden d'estos llocs, lo que els permet furtar-li-la. El cuervo gran és conegut per furtar i ocultar objectes lluents com cudols, trossos de metal i pilotes de gòlf. Una hipòtesis indica que els jóvens són curiosos cap a tota cosa nova i que l'atracció pels objectes redons i lluents es basaria en la seua semblança en ous. Els adults perden este interés intens per lo inusual i passen a ser neófobos. Recentment, els investigadors han reconegut que les aus juguen. Els jóvens cuervos estan entre els més juganers de totes les espècies d'aus. Li'ls ha observat esgolant-se a lo llarc de montons de neu, segons pareix per simple plaure. Juguen inclús en atres espècies; per eixemple, juguen al joc de la rata i el gat en llops i gossos. El cuervo és famós per les seues espectaculars acrobàcia aérees, com els rulls.[11] Un estudi recent ademés afirma que els cuervos són capaços de reconéixer diferents veus humanes, aixina com cridades d'aus d'atres espècies.[12]

Vocalisacions

Esta espècie posseïx un crit característic, el crascitar: un «rrok-rrok», profunt i cavernoso, que diferix del dels atres córvidos segons els observadors en experiència. El seu complex vocabulari inclou un «toc-toc-toc», un «kraa» secs i roncs, un graznido gutural i baix aixina com varis crits de naturalea casi musical. Com cras significa «matí» en llatí, i són aus habitualment carroñeras, es consideraven habitualment aus de mal agüero i en eixe sentit va compondre Edgar Allan Poe el seu famós poema El cuervo, que el seu estribillo és: I el cuervo va dir: "Mai més".

Cuervo gran.

De la mateixa manera que uns atres córvidos, el cuervo gran pot imitar els sons del seu mig ambient, incloent la veu humana. Posseïx un ampli palmito de vocalisacions. Els crits observats inclouen els crits d'alarma, els crits de vol i els crits de persecució. El cuervo gran produïx també sons no vocals inclosos sorolls en les ales i crujir de pico. Els crujir es varen observar més a sovint en les femelles que en els machos. Si desapareix un membre de la parella, el companyer reproduïx els seus crits reclamant la seua tornada.[13]

Reproducció

Jóvens en el niu - Hvítserkur, Islàndia.
Ous de Corvus corax

Els jóvens comencen els rituals d'emparejamiento a una primerenca edat, pero no es aparearán abans dels dos o tres anys. Les acrobàcia aérees, els comportaments demostrant la seua inteligència i les capacitats per a obtindre el menjar són comportaments clau de la desfilada nupcial. Una volta apareados, els membres d'una parella tendixen a anidar junts durant tota la seua vida, generalment en el mateix lloc. Les parelles deuen posseir un territori abans d'escomençar la construcció del niu i la reproducció, aixina que, defenen en saña un territori i els seus recursos. El tamany dels territoris de nidificació varia segons la densitat de les fonts de menjar de la regió. El niu és un bol construït en branques i ramitas mantingudes juntes gràcies a una capa interna de raïls, fanc i corfes. L'interior es cobrix de materials més suaus com el pèl de cérvol. El niu habitualment està situat en un gran arbre, sobre un eixint rocós o, més freqüentment, sobre vells edificis o postes elèctrics. Les femelles posen de tres a sèt ous d'un blau vert pàlit tacat de marró. En la majoria de la seua superfície de distribució, la posada comença a finals de febrer. En els climes més frets, posen els ous més vesprada, en Groenlàndia i en el Tibet els posen en abril. En Pakistan, la posada té lloc en decembre. Solament incuba la femella i l'incubació dura de díhuit a vintiun dies. No obstant, el mascle pot colocar-se damunt dels ous cuidant-els, sense per això covar-els. Els pares alimentaran a les crío que deixen el niu de trentacinc a cuarenta y dos dies despuix de l'eixida de l'ou. Permaneixeran en els seus pares sis mesos despuix de deixar el niu. El cuervo pot viure molt temps, sobretot en captiveri o quan està protegit; alguns cuervos de la Torre de Londres varen viure més de quaranta anys. La duració de la vida en el mig natural és considerablement més curta: generalment de dèu a quinze anys.cita requerida L'individu salvage anellat més vell tenia tretze anys.cita requerida

Distribució i hàbitat

Hàbitat

La majoria dels cuervos preferixen les zones costeres o les zones de boscs en grans extensions propenques obertes per a anidar i alimentar-se. En algunes regions en fortes concentracions de poblacions humanes com en Califòrnia en els Estats Units, s'aprofiten de les abundants fonts de menjar i el seu número va en aument.

Distribució

Dos jóvens en Islàndia.

El cuervo és capaç de prosperar en numerosos climes; en efecte, esta espècie posseïx l'àrea de distribució més àmplia dels membres del seu classe.[14] La seua àrea de distribució s'estén per tota la zona Holoártica, des del Àrtic i hàbitats moderats de Norteamérica i d'Europa fins als deserts del Áfricaseptentrional, i les illes del Pacífic. En les illes britàniques, és més gran en Escòcia, el nort d'Anglaterra i l'oest d'Irlanda. En el Tibet, s'ha observat en altituts de 5000 m i fins als 6350 m en l'Everest.

Migració

El cuervo és generalment un resident permanent en tota la seua àrea de distribució llevat en l'Àrtic. Els individus jóvens ueden dispersar-se localment.[15]

Sistemàtica

El cuervo va ser una de les numeroses espècies descrites per Linneo en el XVIII en Systema naturae, baix el nom de «cuervo gran». Per una atra part, du encara el nom d'orige Corvus corax. És l'espècie modele de classe Corvus, derivada de la paraula llatina per a cuervo. El nom de l'espècie, κοραξ (corax), és la paraula grega per a cucala o cuervo. El nom cuervo s'ha utilisat per a descriure vàries espècies (a sovint de gran tamany) del gènero Corvus, encara que estos no siguen necessàriament parents propencs de Corvus corax. A la femella també se li crida cuervo.

El cuervo gran i el ser humà

Conservació i gestió de les poblacions

Cuervo en Half Dome.

La superfície de distribució del cuervo gran és àmplia i l'espècie no està en perill d'extinció. En algunes regions, hi ha decadència localisades, causades per la pèrdua d'hàbitat i la persecució. En atres llocs, les poblacions varen aumentar molt i varen passar a ser plaga per a l'agricultura. El cuervo pot causar danys als cultius d'anou i de cereals i pot danyar també al guanyat. En particular, pot matar als cabrits, els corders i els vedells. Els cuervos ataquen generalment el cap del ganado recent naixcut, pero el seu comportament carroñero, més gran, pot ser confòs erròneament en la depredació pels propietaris dels ranchos. A l'oest del desert de Mojave, la colonisació humana i el cultiu de les terres varen conduir a una multiplicació de les poblacions de cuervos en un espai de 16 a 25 anys. Les ciutats, els fem, els llac artificials i les depuradores creen fonts de menjar i aigua per a les aus. Els cuervos utilisen també els postes elèctrics com a llocs de nidificació i són a voltes atropellats en les autopistes. L'explosió de la població del desert de Mojave va aumentar la preocupació per la tortuga del desert, una espècie amenaçada. El cuervo és un depredador de les crío d'esta espècie que posseïx un closca bla i es desplaça llentament. El control de la població de grans cuervos inclou la caça en trampes, aixina com l'establiment de contactes en els gestors dels fem per a que estos reduïxquen la cantitat de residus exposts. Històricament, s'han utilisat primes de caça com a forma de control en Finlàndia a mitan d'el XVIII fins a 1923. La caça va tindre lloc de manera llimitada en Alaska, a on l'aument de la població de cuervos amenaçava al éider de stelSer (Polysticta stelleri), una espècie vulnerable.[16]

Referències culturals

Context

Bust en cuervo d'Agapito Vallmijana que és troba en la Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Bust en cuervo d'Agapito Vallmijana que es troba en la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Hi ha numeroses mencions de cuervos en les llegendes i la lliteratura. La majoria fan referència a l'espècie Corvus corax, el cuervo gran. Els cuervos són personages freqüents en els mits i contes tradicionals nortamericans, siberianos i nòrdics. Ademés de representar als esperits dels cuervos reals, a sovint es representa als cuervos com el Trickster, un héroe o també al creador dels humans. Des de fa temps, el cuervo està considerat com un au de mal agüero pel seu plomall negre, el seu crit ronc i el seu necrofagia. Interessa també als autors de mits i llegendes. Claude Lévi-Strauss, un antropòlec francés, va sugerir una hipòtesis estructuralista segons la qual el cuervo, de la mateixa manera que el coyot, té un estatus mític perque els considera com a mediadors entre la vida i la mort.[17]

Bíblia

En la Bíblia hi ha varis relats referents als cuervos: en el primer, Noé solta un cuervo per a vore la reculada de les aigües despuix del diluvi.[18] En el segon, són enviats per Deu per a sustentar al profeta Elías de manera sobrenatural. En el primer llibre de Reis,[19] es narra que els cuervos li duyen, per orde de Deu, aliment (pa i carn) a Elías dos voltes al dia, quan este va tindre que amagar-se junt la riera Querit. Ademés, hi ha varis versículs que utilisen l'image del cuervo com a eixemple d'impurea o maldat. Un atre eixemple és quan Deu li diu a Job «¿Quieénle prepararà al cuervo el seu aliment quan els seus pollets clamen a Deu per ajuda, quan seguixen errantes perque no hi ha res de menjar?».[20]

Europa

Mitologia nòrdica

Els dos cuervos Hugin i Munin sobre els muscles d'Odín.

Els vikingos utilisaven molt l'image del cuervo. La posaven com símbol en els seus vés-les. Ragnar Lodbrok tenia una bandera anomenada “Reafan” i brodada en ella l'image d'un cuervo. Segons la llegenda, si la bandera surava al vent, Lodbrok venceria pero si la bandera penjava sense moviment, es perdria la batalla. El rei Harald Hardrada posseïa també una bandera en l'image d'un cuervo cridada “Landeythan”. Tals banderes eren també utilisades per numerosos vikingos, com el comte de les Orcades i el rei Knut II de Dinamarca. En la mitologia nòrdica, els cuervos Hugin i Munin s'assentaven sobre els muscles del deu Odín i li informaven de tot lo que veen i sentien. Hugin representa la reflexió, mentres que el seu companyer Munin representa la memòria. Odín els enviava volant entorn al món cada dia per a enterar-se de tot lo que passava. El cuervo apareix també en la part dreta del escut d'armes de l'Illa de Man, una antiga colónia vikinga, i en el folore de l'illa. ya que els cuervos són carroñeros que consumixen, entre atres coses, sers humans (morts o víctimes de la guerra), a sovint s'han associat a la mort i a les ànimes perdudes. Ademés, en vàries cultures occidentals, els cuervos a sovint es varen considerar com a pardals de mal agüero, en part pel simbolisme negatiu del seu plomall negre. Aixina, en Suècia, els cuervos representen als fantasmes de les persones assessinades i en Alemània representen les ànimes dels condenats.[21]

Mitologia cèltica

En la mitologia cèltica irlandesa, els cuervos s'associen a la guerra i als camps de batalla baix les representacions de Badb i Morrigan. La deesa Morrigan (en forma d'un cuervo) s'hauria posat sobre el muscle de l'héroe Cúchulainn despuix de la seua mort. Atres mits cèltics de les illes britàniques conten que els cuervos s'associaven al deu galés Bran ell Beneir (el germà de Branwen) el nom del qual es traduïx en “cuervo”. Es representa com un jagant i com a rei dels bretones en els relats de Mabinogion. Segons estos relats, el cap de Bran va ser enterrada en el Tossal Blanc de Londres com a talismà contra els invasores Les Quatre Branques del Mabinogi. Varis personages de la mitologia cèltica galesa compartixen el seu nom. Els cuervos ocupen un lloc important en els texts del sigle XII o XIII el somi de Rhonabwy sobre l'eixèrcit de Owain mab Urien, un cavaller del rei Arturo.

Paganisme germànic

Federico Barbarroja és el personage de la llegenda de l'héroe dormit, que diu que no va morir, sino que permaneix dormit en els seus cavallers en un celler en les montanyes de Kyffhäuser en Turingia, en Alemània, i que quan els cuervos deixen de volar entorn a la montanya, es despertarà i restablirà Alemània al seu antic esplendor. D'acort en l'història, els seus ulls es tanquen en el seu somi, pero, de tant en tant, alça la mà i envia a un jove criat a vore si els cuervos varen deixar de volar.

Mitologia grega

En la mitologia grega, Apolo va estar un dia tan enamorat de la princesa Coronis filla de lrey Flegias, que va confiar a un cuervo blanc el conte de velar per ella. Un dia que el cuervo va descuidar la seua vigilància, Coronis es va deixar seduir per un mortal cridat Ischys. Quan Apolo es va enterar d'això, es va posar tan celós que va matar a la jove d'un flechazo en ple pit. Pero quan estava a punt de morir, Coronis va reconéixer que esperava un chiquet d'ell. Salvat per Apolo, Asclepio va ser confiat al centauro Quirón, encarregat d'educar-li. Com a castic per la seua negligència, Apolo va vestir al cuervo en un obscur plomall negre. En una atra història que apareix en Les metamorfosis d'Ovidio, Coronis era filla de Coroneo, rei de la Fócida. Poseidón es va enamorar d'ella i intent seduir-la, pero ella li va rebujar. Davant l'insistència i tement ser violada, va fugir llamentant-se i, davant la seua pena, Atenea la va transformar en cuervo, puix «la deesa verge sent pietat per una verge».[22]

Gran Bretanya

Cuervos en la Torre de Londres.

Segons una llegenda, Anglaterra no sucumbirà a una invasió estrangera mentres hi haja cuervos en la Torre de Londres; el Govern manté varis en captivitat, com a segur i per a donar gust als turistes.[23] Açò està considerat com un antic mit, pero els estudis recents no han trobat cap rastre d'esta llegenda abans del sigle XIX i sembla tractar-se d'una invenció romàntica del temps victorià, basada en el relat de Bran li Béni. En efecte, la Torre de Londres va conéixer llarcs periodos sense cuervos i es reintrodujeron estos per última volta despuix de la Segona Guerra Mundial. Les plomes de vol d'alguns individus de la Torre de Londres els són tallades periòdicament per a garantisar que els cuervos no abandonaran elloc.

Espanya

Segons la tradició cristiana, un cuervo miraculosament va dur aliment a San Antonio i Sant Pablo el ermitaño, salvant-els la vida. Este fet, la davallada del corb, es commemora en Mancor de la Vall, Mallorca, durant les festes de Sant Antonio, deixant volar un cuervo des de lo alt del campanar per a que baix a la plaça i entregue un tros de pa a les representacions dels sants. L'au encarregada és un cuervo especialment adestrat per al festeig, del com es va solicitar en 2020 la declaració com Be d'Interés Cultural.[24][25][26]

Siberia i l'Àrtic

El cuervo és un personage central de la mitologia dels esquimals d'Alaska, Canadà i Groenlàndia, a on li'l considera l'antecessor original que va dur als hòmens la llum del dia. Va crear la terra, les plantes, els animals i les persones, a les que els va ensenyar a encendre el fòc, a construir canoas i rets per a peixcar, aixina com també a utilisar les pells dels animals per a fabricar les seues vestimentes, entre moltes atres coses. Complix el mateix rol en les creències ancestrals dels chucotos, aixina com d'atres pobles del noroest de Siberia, com els itelmen, els koryak i els yup'ik.

"Els Dos Cuervos", ilustració d'Arthur Rackham.

Vore també

  • A'arab Zaraq, el cuervo com a animal simbòlic en la Càbala.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Nomenes aus SÈU 14
  2. ↑ «Els cuervos poden ser tan inteligents com un chiquet de tres anys». ABC. Consultat el 13 de juliol de 2016.
  3. ↑ Noragh, Jones (1995). Floris Books (ed.). Power of Raven, Wisdom of Serpent. ISBN 0-9402-6266-5.
  4. ↑ 4,0 4,1 Guia heinzel de les aus d'Europa
  5. ↑ W. I. Boarman & B. Heinrich(1999).«Common Raven (Corvus corax)».476
    1-32.
  6. ↑ Goodwin. p138-139
  7. ↑ Goodwin. p138
  8. ↑ «SÈU BirdLife - Cucala comuna».
  9. ↑ S. Vere Benson (1972). Frederick Warne & Co. Ltd (ed.). The Observer's Book of Birds, London. ISBN 0-7232-1513-8.
  10. ↑ (1995).«An Experimental Investigació ofInsight en Common Ravens (Corvus Corax)».American Ornithologists' Union.Washington D. C.:112(4)
    994-1003.doi:10.2307/4089030.Consultat el 10 de juny de 2015.
  11. ↑ Savage p76
  12. ↑ «¿Els cuervos distinguixen les veus humanes?». Molt Interessant. Consultat el 14 de maig de 2012. «Els cuervos posseïxen l'habilitat de reconéixer veus humanes que són familiars, aixina com les cridades d'atres aus de diferents espècies.»
  13. ↑ Goodwin. p142
  14. ↑ Goodwin. p70
  15. ↑ Goodwin. p139.
  16. ↑ Minerals Direcció Servici, Alaska. Minerals Direcció Servici (ed.): «Foraging Ecology apagat Common Ravens (Corvus corax) ell Alaska' s Coastal Pla (AK-93-48-51)». Archivat des d'el original, el 28 de juny de 2007.
  17. ↑ Structural Anthropology, p. 224.
  18. ↑ Genesis 8:7
  19. ↑ 1Reis 17:1-7
  20. ↑ Job 38:41
  21. ↑ Mark Schwan. «Raven: The Northern Bird of Paradox». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2010..
  22. ↑ Ovid, Metamorphoses 2.542 ff, Versió de la Biblioteca Digital Perseus (anglés)
  23. ↑ «The Tower of London». AboutBritain. com.
  24. ↑ «Mancor posa fi a les festes de Sant Antoni en la «baixada del corb»» (en és). Ultima Hora. Consultat el 2022-01-26.
  25. ↑ «El cuervo Macario complix en la tradició de Sant Antoni en Mancor» (en és). Ultima Hora. Consultat el 2022-01-26.
  26. ↑ «Inicien els tràmits per a declarar la ‘Baixada del Corb’ de Mancor Ben Immaterial» (en és). Ultima Hora. Consultat el 2022-01-26.
  27. ↑ TOLKIEN (febrer de 1982). El hobbit, Capellades: Minotaure. ISBN 84-450-7037-1.

Enllaços externs

Commons

Erro al crear miniatura: Cuervo en el Viccionari.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cuervo&oldid=1489846»