Plomall
El plomall en les aus es referix al conjunt de plomas que recobrix el cos d'estos animals. [1]Les plomes, ademés de formar la superfície sustentadora del ala i protegir a l'animal de l'aigua i de la fredor, presenten atres funcions. Quan parlem de plomall en ornitologia, parlem d'una determinada característica en les distintes espècies; de fet, cada espècie i subespècie d'au presenta un plomall diferent, atenent a patrons tan concrets com el model de plomes, la disposició de les mateixes sobre l'animal i el color d'estes. El plomall s'usa per tant per a identificar, distinguir i estudiar a les aus, aportant molta informació específica sobre cada individu, ya que dins de cada espècie i subespècie el plomall també sol variar entre les diferents edats, sexes i estaciones de l'any, i inclús pot ser indicador de malalties.
Muda del plomall
Casi totes les aus adultes de les diferents espècies muden el seu plomall a lo manco anualment, és dir, perden i reemplacen totes les seues plomes una volta a l'any, i ho fan generalment despuix de la temporada de cria. Algunes espècies també muden les seues plomes abans de l'época de cria, donant lloc a un plomall més lluent, molt colorit, sorgint aixina un fort dimorfisme sexual en el fi atraure a la femella; per eixemple, la majoria de les espècies anátidas (ànets) muden el seu plomall dos voltes a l'any. Este plomall lluent dels mascles desapareix despuix de aparearse, donant lloc al denominat plomall d'eclipse que els otorga una apariència de femella adulta, i dura aixina, segons l'espècie, des de dos semanes fins a varis mesos
Atres espècies de gran tamany, com els albatros o els buitres, apleguen a prolongar la caiguda de les plomes de les ales i coa (plomes de vol) fins als tres anys.[2]
A sovint, la gran majoria d'espècies d'aus migradoras muden el plomall abans de l'emigració otoñal, per lo que perden les seues plomes velles, desgastades per l'esforç físic i les inclemències del temps, per a donar lloc a atres noves en les que afrontar millor el seu llarc viage.
Plomall nupcial i no nupcial
El plomall juga un paper molt important en la reproducció de les aus, per lo que moltes espècies varien el seu plomall segons siga época de cria o no. El plomall nupcial és cridaner i colorit i ho conseguixen les aus (en la major part dels casos mascles) per mig d'una muda primaveral (otoñal en els ànets) o per abrasió.
El plomall no nupcial és molt més discret i mimético que el cridaner plomall reproductiu.
-
_-pair.jpg)
Parella de Malurus cyaneus, el mascle en plomall no nupcial (dalt) està casi igual que la femella, només en el pic més obscur. -
Parella de Malurus cyaneus en época de emparellament en plomalls totalment diferents.
_-pair.jpg)
Referències
- ↑ ASALE, RAE-. «plomall | Diccionari de la llengua espanyola» (en es). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-09-26.
- ↑ Brown R., Ferguson J., Lawrence M., Lliges D. (2003). Chafades i senyals de les aus d'Espanya i Europa, Edicions Omega. ISBN 84-282-1338-0.
- Gill, Frank (1995). Ornithology. New York: WH Freeman and Co. ISBN 0-7167-2415-4.
- Bonney, Rick; Rohrbaugh, Jr., Ronald (2004), Handbook of Bird Biology (2.ª ed.), Princeton, NJ: Princeton University Press, ISBN 0-938027-62-X
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plumaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.