Mabinogion

Els dos reis (escultura d'Ivor Roberts-Jones, 1984) prop del castell de Harlech, en Gales. Bendigeidfran du el cos del seu nebot Gwern.

El Mabinogion és una colecció de històries en prosa procedents de manuscrits migevals galeses. Es basen en part en acontenyiments històrics de l'Alta Edat Mija, pero alguns elements es remonten en casi total certea a tradicions anteriors, de l'Edat del Ferro.

El nom

Charlotte Guest.

El nom que es dona a la colecció procedix d'una interpretació equivocada de Lady Charlotte Guest (1812 - 1895), la primera traductora al anglés del Mabinogion. Va trobar en una història el terme mabynnogyon i va creure que es tractava del plural de la paraula galesa mabinogi. El significat de mabinogi encara no s'ha establit en certea, encara que generalment s'accepta que està relacionat en la paraula galesa mab, 'fill', 'chic'. El professor Eric P. Hamp, no obstant, sugerix que mabinogi deriva del nom del deu celta Maponos ('el Fill Diví'), i originàriament feya alusió a materials relatius a esta deidad. Estrictament, Mabinogi només comprén part de la colecció, les cridades Quatre Branques, que segons es cree podrien derivar d'una tradició més antiga. Cada u d'estos quatre relats termina en un colofó que diu "aixina termina esta branca dels Mabinogi" (escrit de vàries maneres), d'ahí el nom.

Data

Les històries del Mabinogion apareixen en algun d'estos dos manuscrits, o en abdós: el Llibre Blanco de Rhydderch (Llyfr Gwyn Rhydderch), escrit cap a 1350, i el Llibre Rojo de Hergest (Llyfr Coch Hergest), escrit cap a 1382-1410, encara que alguns texts o fragments d'alguns dels relats es conservar en manuscrits anteriors, de el XIII, o posteriors. Els estudiosos coincidixen que els relats són més antics que els manuscrits que conservem, pero no es posen d'acort sobre cuán antics. Està clar que els diferents texts inclosos en el Mabinogion provenen d'époques distintes. El debat s'ha centrat en la datació de les Quatre branques dels Mabinogi. Sir Ifor Williams va propondre una data anterior a 1100, recolzant-se en arguments llingüístics i històrics. Anys més vesprada, Saunder Lewis va aportar varis arguments en favor d'una data entre 1170 i 1190; T. M. Charles-Edwards, en un artícul publicat en 1970, va analisar els punts forts i dèbils d'abdós posicions, i encara que es va mostrar crític en els arguments d'abdós estudiosos, va concloure que el llenguage de les històries casava millor en el periodo que va de l'any 1000 al 1100, encara que quedava molt treball per fer. Més recentment, Patrick Sims-Williams va advocar per un periodo d'escritura entre 1060 i 1200, i est sembla ser el punt de vista comunament acceptat hui dia pels estudiosos.

La determinació de la data de composició del Mabinogion és important perque si es demostra que es va escriure abans que la Història Regum Britanniae de Geoffrey de Monmouth, alguns dels relats, especialment els relacionats en el rei Arturo, nos donarien un testimoni molt valiós sobre cóm es va desenrollar la llegenda artúrica. En qualsevol cas, la seua importància com a registre dels antics mits, les llegendas, el folclore, la cultura i el llenguage de Gales és immensa.

Vore també

• Lliteratura medieval galesa
• Christopher Williams (artista galés, 1873-1934) va fer tres quadros inspirats en el Mabinogion. Branwen (1915) pot vore's en la Galeria d'Art Glynn Vivian Art, en Swansea. Blodeuwedd (1930) es troba en el Museu i Galeria d'Art de Newport. El tercer quadro de la série és Ceridwen (1910).

Bibliografia

Traduccions a l'anglés

• Ford, Patrick K. The Mabinogi and Other Medieval Welsh Tals. Berkeley: University of Califòrnia Press, 1977. ISBN 0-520-03414-7. (Inclou "Taliesin" pero omet "El somi de Rhonabwy", "El somi de Macsen Wledig" and les tres romançades artúrics.)

• Ellis, T. P., i John Lloyd. The Mabinogion: a New Translation. Oxford: Oxford University Press, 1929. (Omet "Taliesin".)
• Gantz, Jeffrey. Trans. The Mabinogion. Londres i Nova York: Penguin Books, 1976. ISBN 0-14-044322-3. (Omet "Taliesin".)
• Guest, Lady Charlotte. The Mabinogion. Dover Publications, 1997. ISBN 0-486-29541-9. (Guest omet passages que només un victorià trobaria picantes. Esta edició en concret no arreplega cap de les notes de Guest.)
• Jones, Gwyn i Jones, Thomas. The Mabinogion. Everyman's Library, 1949; revisada en 1989, 1991. (Omet "Taliesin".)
  • Jones, George (Ed), edició de 1993, Everyman S, ISBN 0-460-87297-4.
  • Edició de 2001, (Pròlec de John Updike), ISBN 0-375-41175-5.

Edicions del text galés

• Branwen Uerch Lyr. Ed. Derick S. Thomson. Medieval and Modern Welsh Series Vol. II. Dublin: Dublin Institute for Advanced Studies, 1976. ISBN 1-85500-059-8
• Breuddwyd Maxen. Ed. Ifor Williams. Bangor: Jarvis & Foster, 1920.
• Breudwyt Ronabwy. Ed. Melville Richards. Cardiff: University of Wales Press, 1948.
• Culhwch and Olwen: An Edition and Study of the Oldest Arthurian Tale. Rachel, Bromwich and D. Simon Evans. Ed. i trad. Aberystwyth: University of Wales, 1988; Second edition, 1992.
• Cyfranc Lludd a Llefelys. Ed. Brynley F. Roberts. Medieval and Modern Welsh Series Vol. VII. Dublin: Dublin Institute for Advanced Studies, 1975.
• Història Peredur vab Efrawc. Ed. Glenys Witchard Goetinck. Cardiff: University of Wales Press. 1976.
• Llyfr Gwyn Rhydderch. Ed. J. Gwenogvryn Evans. Cardiff: University of Wales Press, 1973.
• Owein or Chwedyl Iarlles i Ffynnawn. Ed. R.L. Thomson. Dublin: Dublin Institute for Advanced Studies, 1986.
• Pedeir Keinc i Mabinogi. Ed. Ifor Williams. Cardiff: University of Wales Press, 1951. ISBN 0-7083-1407-4
• Pwyll Pendeuic Dyuet. Ed. R. L. Thomson. Medieval and Modern Welsh Series Vol. I. Dublin: Dublin Institute for Advanced Studies, 1986. ISBN 1-85500-051-2
• Ystoria Taliesin. Ed. Patrick K. Ford. Cardiff: University of Wales Press, 1992. ISBN 0-7083-1092-3

Fonts secundàries

• Charles-Edwards, T.M. "The Dona't of the Four Branches of the Mabinogi" Transactions of the Honourable Society of Cymmrodorion (1970): 263-298.
• Ford, Patrick K. "Prolegomena to a Reading of the Mabinogi: 'Pwyll' and 'Manawydan.'" Studia Celtica, 16/17 (1981-82): 110-25.
• Ford, Patrick K. "Branwen: A Study of the Celtic Affinities," Studia Celtica 22/23 (1987/1988): 29-35.
• Hamp, Eric P. "Mabinogi." Transactions of the Honourable Society of Cymmrodorion (1974-1975): 243-249.
• Sims-Williams, Patrick. "The Submission of Irish Kings in Fact and Fiction: Henry II, Bendigeidfran, and the dating of the Four Branches of the Mabinogi", Cambridge Medieval Celtic Studies, 22 (Winter 1991): 31-61.
• Sullivan, C. W. III (editor). The Mabinogi, A Books of Essays. New York: Garland Publishing, Inc., 1996. ISBN 0-8153-1482-5