Placa ibèrica
La placa ibèrica en el microcontinente Iberia comprenia no només la península ibèrica, sino també Còrsega, Cerdenya, les Illes Balears i la zona de Briançonnais dels Alps. La placa ibèrica és part de la placa euroasiàtica.[2][3]
Neoproterozoico
[editar | editar còdic]La placa ibèrica va sorgir durant l'orogènia Cadomiense del Neoproterozoico tardà, al voltant de 650–550 Ma, en el marge del continent de Gondwana, involucrant les colisions i l'acreció dels arcs insulars de la placa Ibèrica Central, la placa de Ossa-Morena, i la placa sudportuguesa. Les tres plaques mai s'han separat substancialment entre sí des de llavors (López-Guijarro et al., 2008).
Mesozoico
[editar | editar còdic]En el Jurásico tardà, Àfrica va començar a moure's cap a l'est i es va obrir el Tetis alpí. L'afonament relacionat en este succés va provocar profunts depòsits de sediment en l'est i alguns restants de sediment en els pous emergents en les parts centrals d'Espanya. En l'est varen ocórrer dos etapes de ruptura, una des del Pérmico superior fins al Triásico, i la segona des del Jurásico tardà fins al Cretácico enjorn.
En el costat sur, els depòsits de carbonat i sediment detrítics varen formar una plataforma en aigües poc profundes durant el Triásico tardà i el Liásico. Açò es va dividir en temps del Toarciense (Jurásico enjorn, 190 Ma). La ruptura activa es va completar fa 160 Ma. Despuix d'este afonament tèrmic, es va produir fins al final del Cretácico. Durant este temps, el rift va separar a Amèrica del Nort d'Àfrica formant una zona de transformació (Andeweg, 2002). A finals del Triásico i principis del Jurásico, va haver dos etapes de rifting que varen implicar extensió i afonament en el marge occidental d'Iberia. També es va ampliar el marge occidental. La planura abissal ibèrica, front a la costa oest d'Espanya i Portugal, es va formar fa 126 Ma. Este succés va separar els Grans Bancs de Terranova, del Banc de Galícia i Flemish Cap dividits fa 118 Ma. Per principis del Cretácico, 110 Ma rifting ocorre en els brodes oest i noroest.
Durant l'época del supercontinente Pangea, la placa ibèrica es va unir a Armórica (nort de França). Durant la fragmentació de Pangea, a principis del Cretácico, el golf de Viscaya va començar a obrir-se fa 126 Ma i completat fa 85 Ma. Açò va crear la planura abissal de Viscaya i va separar la placa ibèrica del escarpe de Trevelyan. Durant este temps, Iberia va girar en sentit antihorario sobre Eurasia. Açò va provocar la subducción de la conca de Ligúria en el costat este i la formació del apilamiento de napa bètica. Cap al 85 Ma, va començar l'obertura de l'Oceà Atlàntic entre Irlanda i Groenlàndia. Açò va deixar al golf de Viscaya com un rift fallanc (Andeweg, 2002).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Map is based on Franke (1992, 2000), Matte (2001), von Raumer et al. (2003) and Walter (2003)
- ↑ Schmid. «Description of the Western and Central Alps». Geologisch-Paläontologisches Institut, University of Basel. Archivat des d'el original, el 2005-12-19.
- ↑ Li Bayon y Ballèvre, 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa ibérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.