Cratón d'Àfrica Occidental
El cratón d'Àfrica Occidental és un dels cinc cratones del zócalo precámbrico que constituïxen la placa africana. Els atres components són el cratón del Kalahari, el cratón del Congo, el metacratón del Sahara i el cratón de Tanzània. El cratón del Kalahari consistix en dos cratones més menuts separats pel cinturó del Limpopo: el cratón de Kaapvaal i el cratón de Zimbabue. Estes masses terrestres es varen unir a finals del precámbrico i principis del paleozoico per a formar el continent africà. Actualment, els cratones estan inactius, pero hi ha indicis de que hi ha hagut activitat volcànica en les vores que ha afectat a 14 països d'Àfrica Occidental.
Emplaçament i composició
[editar | editar còdic]El cratón d'Àfrica Occidental està format per la fusió de tres cratones arcaics: Leo-Man-Ghana, Taoudeni i Reguibat. Els dos primers es varen aproximar fa 2.100 millons d'anys, i el cratón de Reguibat fa 2.000 millons. Les raïls combinades dels cratones s'afonen 300 km en el mant litosférico subcontinental.[1]
S'estén des del Anti-Atles, en Marroc, fins al golf de Guinea, i està rodejat per cinturons orogénicos[2] mòvils més recents al nort, a l'est i a l'oest. Les roques més antigues són roques metamòrfiques de 2900 i 2500 millons d'anys. En el Sahara estan casi enterament recobertes per sediment del Fanerozoico (des de fa 540 millons d'anys fins als nostres dies). Més al sur, roques recents, volcàniques i sedimentarias, afloren en Ghana, en Costa d'Ivori i en Sierra Leona, rodejades per llits sedimentarios encara més recents.[3]
El cratón d'Àfrica Occidental s'estén per Marroc, Argèlia, Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea-Bisáu, Guinea, Mali, Burkina Faso, Sierra Leona, Llibèria, Costa d'Ivori, Ghana, Togo i Benín.
Al sur del Anti-Atles, que corona el cratón pel nort, est és relativamenbte pla, cobert de deserts o sabanes seques, llevat en les zones pròximes a l'Atlàntic i el golf de Guinea. Baixe la superfície, existixen antigues conques sedimentarias, com la conca de Taoudeni, que pot contindre grans reserves de petròleu i gas.
La part meridional del cratón està interrompuda pels restants de volcans erosionats, més jóvens que el propi cratón. La seqüència de Birimian (aixina cridada pel riu Birim), una mescla de roques volcàniques, sedimentàries i plutónicas, formades fa entre 2200 i 2100 millons d'anys, i en menor grau metavolcánicas i metasedimentarias, en la mitat del sol format per granits alcalinos, en Ghana, Guinea, Mali, Burkina Faso, Costa d'Ivori i Llibèria, conté importants jaciments auríferos i diamantíferos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Geosphere.5(1)
- 23-50.Consultat el 13 de maig de 2019.
- ↑ «Cinturó Orogénetico». Geofrik's Blog. Consultat el 14 de maig de 2019.
- ↑ «African geology» (en anglés). African geology. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2021. Consultat el 14 de maig de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cratón de África Occidental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.