Metacratón del Sahara
El metacratón del Sahara és un terme amprat per alguns geólogos per a designar una àmplia zona de la corfa continental de la part central del nort d'Àfrica. Mentres que el terme cratón designa una part antiga i estable de la litosfera, el terme metacratón designa un cratón que ha segut afectat per un acontenyiment orogénico, pero les característiques originals del qual no són encara identificables. La geologia d'Àfrica ha segut parcialment estudiada i s'han usat atres noms per a descriure la zona, cada u a partir de distints punts de vista sobre la seua naturalea i extensió. Es troben el cratón de l'Nilo, el cratón del Sahara-Congo, el cratón del Sahara oriental i el cratón fantasma del Sahara central.[1] Este últim terme reflectix el fet de que les roques més antigues estan casi completament recobertes de sediment i arena del desert, lo que fa el seu anàlisis geològic complicat.[2]
Extensió
[editar | editar còdic]El metacratón cobrix una superfície d'uns 5 millons de km². Se situa entre l'escut tuareg, a l'oest, el cratón del Congo, al sur, l'escut árabo-nubio, i la costa nort del continent. El llímit sur no està clarament definit, pero es considera que talla a lo llarc la vora septentrional del cinturó orogénico del Ubangui (pel riu Ubangui), al surest, en la República Centroafricana, i la zona de cisallament de Aswa (pel riu Achwa o Aswa, en Sudan del Sur i Uganda), més a l'est. Subyacer entre el sur d'Egipte i Líbia, el nort de Kènia, d'Uganda i de la República Democràtica del Congo, la República Centroafricana, Camerún i l'est de Nigèria i Chad.
Cronologia
[editar | editar còdic]El cratón es va formar, sense dubte, durant un periodo de creiximent de corfa accelerat fa entre 2000 i 3000 millons d'anys. Les roques més antigues d'Egipte daten d'al voltant de 2700 millons d'anys. Les del sur de Líbia i l'est de Chad, d'entre 2900 i 2600 millons d'anys. Alguns geólogos situen un periodo de fracturación d'entre 1200 i 950 millons d'anys.
l'orogénesis panafricana ha vist reorganisar-se completament els cratones que formaven el supercontinente Rodinia, per a formar el nou supercontinente cridat Gondwana. l'oceà Farusia, que separava el cratón d'Àfrica Occidental del cratón del Sahara fa 800 millons d'anys, va començar a tancar-se fa 730 millons d'anys, i farà uns 635 millons d'anys abdós cratones varen entrar en colisió, causant una gran reestructuració del subsol del cratón del Sahara. Este últim va poder ser desestructurado durant el periodo d'orogènia panafricana. Fa 500 millons d'anys, s'uniria al cratón del Congo durant la fase final de formació de Gondwana. Gondwana es va partir, pero la placa africana va continuar intacta.
Una teoria distinta de l'evolució de la zona considera el cratón de l'Nilo en el sur de Líbia i l'est de Chad com una extensió del cratón del Congo, que va permanéixer intacte durant el trencament de Rodinia fa entre 1000 i 700 millons d'anys, i durant la consegüent orogènia panafricana. En este escenari, un fragment del cratón es trobaria en el massiç d'Ahaggar (Hoggar) que data de finals del proterozoico, un cridat cratón saharià oriental que s'uniria al cratón de l'Nilo durant l'orogènia panafricana.[3]
Una hipòtesis simplificada sugerix l'unió de blocs microcontinentales de distints orígens reunits durant la origénesis panafricana.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Journal of African Earth Sciences.(34)
- 119-136.Consultat el 15 de maig de 2019.
- ↑ (2004) Continents and Supercontinents, Oxford University Press, pp. 23.
- ↑ (2002) Petroleum Geology of Libya, Elsevier, pp. 50.
- ↑ Geosphere.(5 (1))
- 23-50.Consultat el 15 de maig de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metacratón del Sahara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.