Gran Banc de Terranova
El gran banc de Terranova (en inglés: Grand Banks of Newfoundland; en francés: Grands Bancs de Terre-Neuve) és una part de la plataforma continental d'Amèrica del Nort en el oceà Atlàntic en la que les condicions naturals favorixen el desenroll de la major zona de peixca del món.
Està al surest de la illa de Terranova, sent un famós banc de peixca internacional que s'estén uns 560 km, de nort a sur, i 675 km, d'est a oest, en una superfície de 282.500 km². Són aigües poc profundes (entre 25 i 100 metros, màxim 200 metros) i en eixa zona la freda corrent de Labrador es mescla en la càlida corrent del Golf, donant lloc a espesses boires.
Els Grans Bancs varen ser descrits per primera volta en 1498 per Juan Caboto.
En 1977 Canadà va ampliar la seua demanda de peixca per a comprendre la major part d'esta regió; donant des de llavors drets llimitats a la peixca per part d'atres països.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ SILVA, A. J. M. (2015), The fable of the cod and the promised siga. About portuguese traditions of bacalhau, in BARATA, F. T- and ROCHA, J. M. (eds.), Heritages and Memories from the Siga, Proceedings of the 1st International Conference of the UNESCO Chair in Intangible Heritage and Traditional Know-How: Linking Heritage, 14-16 January 2015. University of Evora, Évora, pp. 130-143. PDF version
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Banco de Terranova» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.