Juan Caboto

Juan Caboto

Giovanni Caboto (c. 1450 – c. 1498), cridat en castellà Juan Caboto i en anglés John Cabot, fon un comerciant, navegant i explorador genovés considerat com un dels primers europeus de l'época moderna en aplegar en 1497 a la part continental de Norteamérica. Va ser el pare de l'explorador Sebastián Caboto.

Història

Juan Caboto va nàixer al voltant de l'any 1450 en Gènova, Itàlia, d'acort en antics documents sobre la seua família, encara que segons atres fonts hauria naixcut en Gaeta. Cap a 1461 Caboto va estar vivint en Venècia i va aplegar a obtindre la ciutadania veneciano, ciutat en la que va passar la seua chiquea i joventut. Aproximadament en 1482 es va casar en una dama veneciano, Mattea, en la qual va tindre tres fills: Sebastiano, Luigi i Sant.

Igual que el seu pare, es va dedicar al comerç en els ports del Mediterràneu de l'est aplegant a ser un expert marí. Valioses mercaderies d'Àsia, com a espècies, pedres precioses i metals, eren dutes per la via terrestre o be a través del Mar Rojo per a ser venudes en Europa. Els venecians tenien un important paper en este tràfic.

En Venècia

Caboto adquirix la ciutadania veneciano en 1476 i a ser elegible per a participar en el comerç marítim, inclós el comerç en el Mediterràneu Oriental, que era la font de gran part de la riquea de Venècia. Ell és mencionat en un document de 1483 d'una venda d'una esclava en Creta que havia adquirit en els territoris del sultà d'Egipte, que llavors comprenien més de lo que ara és. Açò no és suficient per a provar lo que Caboto posteriorment va afirmar en 1497 a l'embaixador milanés en Londres, haver visitat La #Meca, pero si tenia major coneiximent dels orígens de la mercaderia oriental que haguera estat tractant (com a espècies i sedes) que la majoria dels europeus en aquell moment.

"Juan Cabotto" és mencionat en una varietat de documents veneciano dels 1480. Estos indiquen que per 1484 estava casat en Mattea i ya tenia a lo manco dos fills que es nomenen en el seu palés real de 1496 com Ludovico i Sebastiano.

En Espanya

Abans de 1490, Caboto i la seua família es varen traslladar a la ciutat de Valéncia, en eixa época partix de la Corona d'Aragó. Allí va elaborar una proposta per a construir un port en la plaja del Grao, que finalment no es va portar a terme. A finals de 1493 o principis de 1494, Caboto es va traslladar a Sevilla, a on es va oferir per a dissenyar i construir un pont de pedra sobre el Guadalquivir. El cabildo de la ciutat va rebre l'idea favorablement i li va entregar fondos a Caboto pero el 24 de decembre de 1494 es va decidir cancelar el proyecte, ya que el venecià "no es dona orde en això".

En Sevilla, Caboto va deure informar-se dels viages de Cristóbal Colón i potser li sorgira allí l'idea d'embarcar-se en les seues pròpies exploracions. Per un testimoni de 1496 se sap que Caboto, despuix dels seus fracassos com a ingenier en Valéncia i Sevilla, va passar a Lisboa i d'allí va marchar a Anglaterra.

En Anglaterra

Caboto es va dirigir llavors, en 1494 o 1495, a Anglaterra, a on va rebre el respal que li havien negat Espanya i Portugal. Es va establir en la seua família en el port de Bristol, el segon major port marítim d'Anglaterra i del que havien partit des de la década de 1480 en avant vàries expedicions enviades a buscar Hy-Brasil, l'illa que es trobava en algun lloc de l'Atlàntic segons les llegendes celtes.

Va entrar en contacte en els mercaders del port i en el rei Enrique VII, i els comerciants de Bristol varen acordar finançar l'expedició, buscant oportunitats de comerciar en les illes de les espècies. L'idea de Caboto era aplegar a Àsia navegant cap a l'oest per l'Atlàntic nort. Estimava que eixa ruta deuria ser més curta i ràpida que la recent descoberta per Colón. Alguns historiadors creuen que marins del port de Bristol podrien haver alcançat Terranova i Labrador ans que Caboto apareguera en la seua idea i arribara a eixes terres.

Viages, exploracions o #navegació

Enrique VII va concedir a Caboto i als seus tres fills el dret a buscar illes i països pagans en 5 barcos baix bandera anglesa, en la següent garantia:

(...) plena i lliure autoritat, permís i poder per a navegar a totes parts, regions i costes de mars de l'est, oest i nort, baixe els nostres estandarts, banderes i ensenyes, en cinc barcos o navío de la càrrega i calitat que vullga i en quants i cuales mariners i hòmens desige dur en ell en els dits barcos, al seu propi càrrec i despesa, per a trobar, descobrir i investigar, siguen illes, països, regions o províncies de pagans i infels, siguen en les parts del món que abans d'eixe moment anaren desconegudes per a tots els cristians.

Enrique VII d'Anglaterra (Carta patentada de 5 de març de 1496)

En 1496 Caboto va partir de Bristol en un buc, pero no va conseguir anar més allà d'Islàndia i es va vore obligat a retornar a causa de disputes en la tripulació. En un segon intent, Caboto va partir novament de Bristol en un sol barco, el Matthew, un menut barco de 50 tonellades i en 18 tripulants, menut pero ràpit i capaç. Va salpar en maig (el 2 o el 20 de maig) de 1497 i va navegar a veta Dursey (latitut 51°36'N), Irlanda. Va arribar a la costa de Terranova el 24 de juny de 1497, creent que eren les costes asiàtiques de Cipango. El lloc precís és controvertit, en Bonavista o St John's en l'illa de Terranova i també illa de Veta Bretón, Nova Escòcia, Labrador o Maine. El veta Bonavista és el lloc d'arribada reconegut oficialment pels governs de Canadà i el Regne Unit. Els seus hòmens poden haver segut els primers europeus en posar peu en Amèrica del Nort, puix encara no està confirmat que Vinland siga una part de Norteamérica, ya que Cristóbal Colón no va trobar terres continentals en Sudamérica fins al seu tercer viage, en 1498, i les cartes que fan referència a un viage d'Amerigo Vespucci en 1497, en general, es creu que són falsificacions o falsetats. Caboto va ser a terra per a prendre possessió de la mateixa i va explorar la costa durant algun temps, partint el 20 de juliol de tornada. En eixe viage, els seus mariners varen pensar incorrectament que anaven massa alluntats al nort, per #lo que Cabot va navegar un curs més al sur, aplegant a Bretanya en lloc d'Anglaterra, i el 6 d'agost va tornar a Bristol.

De tornada en Anglaterra, Caboto va ser nomenat almirant i premiat en 10 lliures i una nova palesa real per a un nou viage. Més vesprada, se li va concedir una pensió de 20 lliures a l'any.

Viage final

La Gran Crònica de Londres (1189-1512) informa de que Caboto va partir en una flota de cinc barcos des de Bristol a principis de maig de 1498, un dels quals havia segut preparat pel rei. Es diu que alguns dels barcos transportaven mercaderies, com a panys, gorros, puntes d'encaix i atres «bagatelas». Açò sugerix que Caboto pretenia dedicar-se al comerç en esta expedició. L'enviat espanyol en Londres va informar en juliol de que un dels barcos havia segut sorprés per una tormenta i s'hi havia vist obligat a desembarcar en Irlanda, pero que Caboto i els atres quatre barcos havien seguit alvance.

Durant sigles no es varen trobar (o a lo manco no es varen publicar) atres registres relacionats en esta expedició; durant molt temps es va creure que Caboto i la seua flota s'havien perdut en l'mar. No obstant, es té constància de que a lo manco un dels hòmens que anaven a acompanyar a l'expedició, Lancelot Thirkill, vivia en Londres en 1501.

No se sap si Caboto va morir durant el viage, va retornar sano y salvo i va morir poc despuix, o va aplegar a les Américas i va decidir quedar-se allí, potser permaneixent en els indígenes de forma similar a Étienne Brûlé.

L'historiador Alwyn Ruddock va treballar sobre Caboto i la seua época durant 35 anys. Va sugerir que Caboto i la seua expedició varen retornar en èxit a Anglaterra en la primavera de 1500. Va afirmar que la seua tornada es va produir despuix d'una èpica exploració de dos anys de la costa este de Norteamérica, cap al sur fins a la zona de la baïa de Chesapeake i potser fins als territoris espanyols del Carib. Les seues proves incloïen el conegut mapamundi del cartógrafo espanyol Juan de la Cosa. La seua carta incloïa la costa nortamericana i les mars «descobertes pels anglesos» entre 1497 i 1500.

Ruddock va sugerir que Giovanni Antonio de Carbonariis i els demés flares que varen acompanyar a l'expedició de 1498 s'havien quedat en Terranova i fundat una missió. Si Carbonariis va fundar un assentament en Norteamérica, hauria segut el primer assentament cristià en el continent i podria haver inclós una iglésia, l'única iglésia medieval que s'ha construït allí des dels assentaments nòrdics en Groenlàndia.

El Proyecte Caboto de la Universitat de Bristol es va organisar en 2009 per a buscar les proves en les que es basen les afirmacions de Ruddock, aixina com per a mamprendre estudis relacionats en Caboto i les seues expedicions. Els investigadors principals del proyecte, Evan Jones i Margaret Condon, afirmen haver trobat més proves que recolzen aspectes del cas de Ruddock, inclosa part de l'informació que ella pretenia utilisar per a argumentar a favor d'una tornada exitosa de l'expedició de 1498 a Bristol. Estes semblen situar a Juan Caboto en Londres en maig de 1500, encara que Jones i Condon encara no han publicat la seua documentació.

El proyecte colabora en una excavació arqueològica en la comunitat de Carbonear, Terranova, situada en la baïa de la Concepció i considerada el lloc provable del possible assentament de la missió de Carbonariis. El proyecte Archaeology of Historic Carbonear, portat a terme per la Memorial University of Newfoundland, ha realisat treballs de camp d'estiu cada temporada des de 2011. Fins al moment, ha trobat proves d'assentaments de plantadores des de finals de el XVII i de comerç en Espanya a través de Bilbao, inclosa una moneda espanyola falcada en Perú.

Els descobriments de Caboto varen ser la base per a les reivindicacions angleses sobre Norteamérica.

Reputació

Des de finals de el XVI fins a mediats de el XIX, la figura de Juan Caboto va ser enfosquida per la del seu fill Sebastián, a qui durant molt temps se li va atribuir el liderage de les famoses expedicions des de Bristol cap al final dels anys 1490 que varen dur al descobriment europeu, d'Amèrica del Nort. Este error sembla haver segut per les històries de Sebastián en la seua vellea. La conseqüència va ser que l'influent escritor geogràfic Richard Hakluyt va representar al seu pare Juan Caboto com a figura decorativa en les expedicions i va sugerir que era Sebastián qui les dirigia en realitat.

Quan les noves troballes d'archius de el XIX varen demostrar que no era aixina, es va atribuir el mèrit de l'expedició a Juan Caboto, mentres que es devaluó la figura de Sebastián, que va ser calificat de impostor i charrador, en particular per Henry Harrisse, que li va acusar d'haver-se atribuït voluntàriament els mèrits del seu pare.

Reconeiximents

• La ciutat de Gaeta, reivindicant el lloc de naiximent de l'explorador, li va dedicar la passejada principal i l'Institut Tècnic Nàutic, i va commemorar el seu descobriment en un monument en motiu del 500 aniversari del descobriment de Canadà (1498).
• En el món anglosaxó, vàries escoles i universitats s'han dedicat a Giovanni Caboto, com la Universitat John Cabot, una universitat nortamericana privada en sèu en Roma fundada en 1972, i l'Acadèmia John Cabot en Bristol, en Anglaterra.
• La ciutat de Londres, en el Canary Wharf, també li va dedicar recentment la plaça Cabot Square.
• Se li ha dedicat un asteroide, el 7317 Cabot.

Vore també

• Sebastián Caboto
• Estret de Cabot, un estret entre les illes canadenques de Veta Bretón i Terranova, que és el millor accés al golf de Sant Lorenzo.

Bibliografia

• Da Silva, Manuel Luciano Christopher Columbus was Portuguese. - Segona part: Dightonrock the four theories, 2006 (anglés). En portugués: Cristovão Còlon (Colombo) era Português, 2008, Editorial Quidnovi, ISBN 978-9896280598.
• Da Silva, Manuel Luciano The meaning of dightonrock, 1966.
• Delabarre, Edmund Burke Dighton Roc: A study of the written Roc of New England, 1928.

• Maura, Juan Francisco. “El mit de “John Cabot”: construcció britànica per a reclamar la sobirania de Norteamérica” Quaderns Hispanoamericans. 788 (2016): 4-25. http://www.aecid.es/centro-Documentacion/Documents/Publicacions%20AECID/WEB_CHA_788_2016.pdf
• Archivat el 28 de setembre de 2019 archivat en Wayback Machine.

Llectures adicionals

• (anglés) Aldo I. Salerno, "Giovanni Caboto." In The Italian American Experience: An Encyclopedia, ed. S.J. LaGumina, et al. (New York: Garland, 2000), pp. 87-88.
• Luisa D'Arienzo, Giovanni Caboto i i Caboto in terra iberica. Note sull'origine della famiglia in base a nuovi documenti in "Giovanni Caboto li vie dell'Atlantico settentrionale", Brigati, Gènova, 1999 (italià)
• Gino Barbieri, I viaggi vaig donar Giovanni i Sebastiano Caboto- Verona: AZ editrice, 1989 (italià)
• Francesco Tarducci, La pàtria vaig donar Giovanni caboto - Torino: Fratelli Bocca Edit., 1892 (italià)
• Francesco Tarducci, Indice delle Memorie intorno a Giovanni i Sebastiano Caboto - Venezia: Stab. tipogr. Fratelli Visentini, 1894 (italià)
• Francesco Tarducci, Vaig donar Giovanni i Sebastiano Caboto memorie - Venezia: Stabilimento tip. Fratelli Visentini, 1892 (italià)
• Cornelio Desimoni, Intorno a Giovanni Caboto, genovese, scopritore del Labrador i vaig donar altre regioni dell'alta America settentrionale, Tip. del R. Istituto de'sort-muti, 1881 (italià)

Enllaços externs

• Els Cabotos, Cesáreo Fernández-Dur, Edició digital à partir de Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, tom 22, pp. 257-282, Madrit 1893
• Bolletí de la Real Acadèmia de l'Història, Publicacions periòdiques, Tom 22, Any 1893
• ^{[enllaç trencat]}, Cristóbal Pérez Pastor ©, Madrit, 24 de març de 1893

Vore també

• Sebastián Caboto