Massiç Armoricano
El massiç Armoricano (en francés: massif armoricain) és una antiga cadena de montanyes situada a l'oest d'Europa la part principal del qual (part de l'antiga Armórica) correspon a Bretanya i als relleus de Mayenne, en França. Sorgit en l'era Paleozoico durant l'orogènia varisca i, a l'inversa que el massiç Central, va anar poc afectada per l'orogènia alpina. No obstant, es va alçar, junt en la cordillera Cantàbrica, despuix de l'obertura del golf de Viscaya del que és, junt en la cadena Cantàbrica, el respal.
Encara que rarament alcança els 400 metros d'altitut (417 metros en el mont dels Avaloirs, en Mayenne) deu estar classificat, no obstant, entre els massiços montanyosos, tant per la naturalea dels seus sols com pels seus paisages escarpados.
Geologia
[editar | editar còdic]Es poden distinguir dos regions diferents en Armórica: el domini cadomiense (periodo de formació dels relleus geològics a finals del Neoproterozoico) al nort i el domini herciniano al aur (inclós Lió que pertany, geològicament, al sur de Bretanya).
El domini cadomiense
[editar | editar còdic]Constituït per disperses masses primes laminares de l'antiga cadena cadomiense constituïda per jaciments de cossos rocosos ígneos intrusivos (plutones granítics) datats del Proterozoico (Gossos-Guirec, baïa de Saint-Briue, regió de Sartilly, Mayenne), acompanyats de sediment detrítics i precámbricos (sur de Cotentin, oest de Calvados, nort de Mayenne, regió de Rancé), als quals es varen afegir els sediment paleozoicos, enllaçant en els depòsits anteriors (centre de Bretanya, de Douarnenez i d'Angers, passant per Rennes), que varen experimentar un llauger plegament durant la orogénesis herciniana. El conjunt va ser injectat, en el Carbonífero en plutones granítics hercinianos (regions de Bourbriac, Ploeuc-sur-Lie i Dinan), tallats per una falla de la mateixa época que es prolonga des de la rada de Brest fins al Sarthe.
El domini armoricano varisco
[editar | editar còdic]Les terres sud-armoricanas, estan constituïdes en la seua major part per granit d'orige varisco (abans herciniano), injectades a lo llarc d'una série de falles que van, des del Pico de Raz fins als Països del Loira, denominada zona mòlta sudarmoricana. Algunes zones sedimentarias, cámbricas, ordovícicas, o silúricas (Belle-Île-en-Mer, costa oest de Vendée, regió al sur d'Angers, La Gran Brière) es varen plegar o varen experimentar fenomens de metamorfisme durant la orogénesis varisca, formant les roques sedimentàries paleozoicas de la regió.
El zócalo o basamento del massiç estava compost primitivamente per roques metamòrfiques de fa uns dos mil millons d'anys, del que queda algun vestigi en la regió de Saint-Brieuc. Durant el Proterozoico, la regió va estar somesa a una gran activitat volcànica i orogénica, la orogénesis cadomiense, i una acumulació massiva de sediment (supergrupo brioveriense). L'esmonyida cap al nort de la placa Aquitana va produir importants plegament.
La fase varisca, començada fa uns 330 millons d'anys, és l'orige dels granit que constituïxen l'esquelet de les montanyes més fortes. Les areniscas del Ordovícico i les lutitas del Silúrico es varen esgolar, llavors, cap als plecs geosinclinales (parts deprimides).
Despuix de l'ajust dels plegament de la orogénesis egipcíaca, l'erosió del massiç va ser produint-se durant tot el Mesozoico accelerant-se en el Paleoceno a causa d'un clima subtropical que va afectar a les roques de diferents formes, segons la seua durea. Va sorgir, com a resultat d'esta erosió, una penillanura rígida, posteriorment afectada per la formació dels Alps i dels Pirineus, que va sofrir una deformació general en un escalonat de falles.
Geografia
[editar | editar còdic]El massiç Armoricano té una extensió d'uns 65 000 km² i s'estén per les regions de Bretanya, Països del Loira i Normandia occidental.
El seu relleu en Bretanya presenta dos llínees de crestes:
- la cadena dels monts de Arrée al nort, el seu punt culminant alcança els 385 m en el Roc’h Ruz, seguit pels 384 metros del Ménez Dador (senyal de Teoussines), i en el Roc’h Trevezel, prolongant-se cap a l'est pels monts de Mené.
- les montanyes Negres al sur, el punt culminant del qual alcança els 326 m;
- les Landes de Lanvaux, i el Sillon de Bretagne que són una continuació de les montanyes Negres fins a Nantes.
Els rius han traçat profundes valls, com l'Aulne, Odet, Scorff i l'Aven.
El seu relleu en Mayenne:
- el mont dels Avaloirs, de 417 m d'altitut;
- la cadena dels Coëvrons.
El seu relleu en Normandia:
- Senyal d’Écouves, en el departament d'Orne, en 413 m d'altitut;
El seu relleu en Vendée:
- Les Hauteurs de Gâtine en Vendée, en 285 m en el Puy Crapaud.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Macizo Armoricano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.