Massiç Galaico-Lleonés

Massiç Galaico-Lleonés

El massiç Galaico-Lleonés és un sistema de serres i montanyes espanyoles situades en l'extrem nort-occidental de la península ibèrica, els llímits orientals de la qual es confonen en la cordillera Cantàbrica. És un massiç montanyós «recent», del Cenozoico, en el que afloren antigues roques del Paleozoico. Administrativament, el massiç s'ubica majoritàriament en Galícia, encara que transcendix els llímits d'esta autonomia, ya que les seues estribaciones ocupen també el sector més occidental de les províncies de Zamora, León i nort de Portugal (Entre Minho i Douro i Trás-vos-Montes) .

Geologia

És un relleu alpí (Cenozoico) format per roques paleozoicas (granits), algunes molt metamorfizadas, en el centre i oest de Galícia (gneis, micacitas, pissarres, quarsitas), pertanyents a distintes zones del Massiç Ibèric. El sistema en general es presenta abombat, en alternança d'horsts, cubetas i falles de direcció N-S.

Geomorfológicamente constituïx una prolongació de la Replanell cap al noroest, mentres que les zones més elevades varen experimentar l'influència dels glaciars cuaternarios, com la serra de la Segundera, que formen valls (Tera, Cabrera, Bibey), conjunts morrénicos i cubetas llacustres: llac de Sanabria, estany de Lacillo, estany de Ocelo.

Geografia

El seu relleu, d'una altitut mija de 500 m, és molt complex per la falta d'alliniacions montanyoses definides i causa de l'acció erosiva dels rius, que ocasiona una fragmentació de boscs. No obstant, de surest a noroest poden distinguir-se tres conjunts:

• Les serres limítrofes en León i Zamora, a on s'alcancen les majors altituts del sistema. Té com a subsistema (ordenats de N a S):

• Serra del Oribio
• Serra de l'Eix
• Serra del Caurel
• Serra dels Ancares
• Penya Trevinca, que alcança la cota de 2127 m
• Serra Segundera

• el massiç central orensano:

• Serra de Jurés (O Xurés en gallec)
• montes de l'Hivernàcul
• Serra del Fial de les Corzas
• Serra de Sant Mamés
• Cap de Manzaneda (1780 m) en Serra de la Queija (Queixa en gallec)

• la dorsal gallega:

• Montes de Bocelo
• Serra de Faladoira
• Serra del Gistral (Xistral en gallec)
• Serra de la Lloba
• Serra de Cova dona Serpe
• Serra de Far d'Avió
• Serra del Testeiro
• Serra del Suído

• les serres llitorals, de menor altitut i separades del conjunt anterior per la fossa Tuy-Verín-Vigo, entre les que destaca la serra del Barbanza.

Les pluges són abundants i regulars, originant un espés mant vegetal: boscs caducifolios en sotobosque de landas i extenses àrees de prats naturals que favorixen l'existència d'un sol bla.