Avilés
Avilés és una vila espanyola, capital del concejo del mateix nom, ubicada en Astúries, al nort d'Espanya, junt a la riga d'Avilés. El municipi és un dels vint agrupats que formen l'àrea metropolitana central d'Astúries. Conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix.. Existixen proves d'assentaments humans des de la prehistòria, encara que és destacable que en la ciutat no es va originar una població permanent fins despuix de l'época romana. En el X en l'obtenció del fur a mans del rei Alfonso VI de León, l'urbs conseguix una série de privilegis en ser-li designat el realengo, entre els que està el poder celebrar fires i un mercat semanal.[1] Durant l'Edat Moderna es va viure un moment d'esplendor en l'arribada de numerosa noblea que buscava construir els seus solars en la vila i l'auge de la burguesia, pero a partir de llavors es va iniciar un llarc periodo de decadència que únicament seria salvat en el comerç de bens en Amèrica i la posterior arribada del ferrocarril i molt especialment de la seua intensiva industrialisació, eminentment siderúrgica, a mitan d'el XX.[2]
El seu caixco urbà conserva un conjunt històric artístic compost per varis palaus, cases nobles, iglésies, places, carrers i grans parcs, junt en un patrimoni cultural en el que destaquen especialment el Museu de l'Història Urbana i el Centre Niemeyer.[3] Dels diversos acontenyiments que cada any se celebren en la ciutat són dignes de menció la seua carnestoltes, la Festa del Bollo, el Festival Interceltico d'Avilés, les Jornades Internacionals del còmic i el Celsius 232. Avilés es troba a sol 25 km de Gijón, a 27 km de la capital del Principat, Oviedo i a 15 km del aeroport d'Astúries. Ademés està comunicada a través de l'autovia del Cantàbric (A8), els ferrocarrils de rodalies de Renfe i estació d'autobusos, en el mateix bescanviador, sent ademés el principal port peixquer d'Astúries i un dels dos de Ports de l'Estat en el Principat (junt al de Gijón).[4] Aixina mateix, es tracta d'una de les ciutats més septentrional d'Espanya, situada a una latitut de 43°33′22″N.
Toponímia
[editar | editar còdic]Segons l'hipòtesis més acceptada, el terme Avilés procedix provablement del antropónimo romà Abilius en desinència esse en lloc de us ya que en alguns escrits medievals conservats hi ha referències cap a la vila sent denominada Abilles i Abilies. Este sufix llatí està present en atres llocs de la geografia asturiana com Urbiés o Pendillés que procedix de Pendilius. Atesten la presència de romans les denominacions d'atres poblacions propenques, com Laviana procedent de Flavius, o Llaranes que deriva a la seua volta de Larius i Leranes.[5] Ademés, existixen alguns restants arqueològics dispersos, com a monedes trobades en l'estuari de la riga, una estela antropomórfica trobada en Molleda i diversos tifells que avalen la mencionada presència d'este poble en lo que no devia passar d'una chicoteta vila en el centre del territori dels astures.[6]
Una atra corrent d'idees sobre l'orige del seu nom menciona que este topònim provindria de Ab Illas, la traducció del qual al castellà actual seria 'cap a Illas' o més be 'de camí a Illas'. Estes paraules es corromperían en el pas del temps, una volta que es va ser perdent ellatí per a donar pas a la romanç asturiana, donant finalment com a resultat Abilles i posteriorment la paraula Avilés.[6] Per este motiu molts estudiosos de la llengua asturiana consideren que el terme correcte per a denominar la localitat en dit idioma seria Aviyés.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i Edat Antiga
[editar | editar còdic]Encara que una miqueta difuso, l'inici dels assentaments humans continuats en la zona es pot fixar fa, aproximadament, cent mil anys, gràcies a diverses ferramentes líticas localisades en jaciments propencs a l'antiga llínea de costa de la vila. Es conserva un astral, denominada de Trelles, pertanyent al Paleolític inferior i la cultura achelense, que s'unix a atres elements localisats en La Rocica i Llaranes, com tres astrals polimentades i una lasca levallois. Ademés, també es varen localisar durant unes excavacions mampreses en el centre de la ciutat una série de més de dèneu útils prehistòrics ben conservats. En l'entorn de la ciutat està documentada la presència d'alguns castros. Hi ha certa controvèrsia sobre l'orige d'Avilés, ya que algunes teories apunten a que prové d'un campament romà transformat posteriorment en assentament i el màxim mando del qual tenia com a nom Abilius. Alguna cosa que concorda també en el possible orige d'una de les seues parròquies més antigues, la de Llaranes, que sembla derivar del antropónimo Larius. Esta hipòtesis també és acceptada ya que s'han trobat diversos materials d'eixa época, servint com a eixemple un capitel corintio de marbre i grans dimensions, d'orige desconegut i reutilisat com a pila bautismal en l'iglésia de Sant Nicolás de Bari, aixina com la varietat de monedes romanes trobades en la riga, en Llaranes i en atres punts de la ciutat.[7]
Edat Mija i Edat Moderna
[editar | editar còdic]La seua història escomença a documentar-se entorn a el X, quan se nos parla d'una vila situada al fondo de la riga i protegida pel castell de Gauzón, construït per Alfonso III el Magne per a la defensa del port i de la ciutat. Els restants del castell, ubicat en el Peñón de Raïls (Castrillón), es troben en estudi a través de vàries excavacions arqueològiques que es realisen de manera anual. En este espai defensiu es va recobrir d'or i pedres precioses la Creu de la Victòria que, segons la tradició, va portar el Rei Pelayo, segons consta en les inscripcions del seu revers. La seua situació va marcar el seu destí tant per ser el port d'Astúries, a menys d'una jornada de camí fàcil, com pel seu riga que dividix a la ciutat en dos, tant geogràfica com econòmicament. D'esta forma Sabugo adquirix gran potència per la peixca, mentres que el comerç va adquirir un gran impuls en la vila. La ganaderia i l'agricultura va ser una font essencial d'ingressos en els arravals perifèrics. En 1085 Alfonso VI de León va otorgar un fur a Avilés. el fur d'Avilés li dona categoria de Vila de Realengo i a lo llarc de l'Edat Mija recolzarà sempre a la corona, a qui paga imposts. Avilés no va anar mai feu ni va tindre un atre tribunal competent que els reals. El fur original es conserva en l'Archiu Històric Municipal junt en una còpia romanceada, joya històrica, llingüística i jurídica per la que la vila adquirix categoria de realengo, sense sumissió senyorial i en uns privilegis econòmics i civils, guardant una increbantable fidelitat a la corona. En esta época Avilés va demostrar el seu valor estratègic en lo econòmic en el monopoli de la sal, tenint el seu almagasenament i distribució. També cal destacar el seu comerç marítim, que recorria des del cabotaje cantàbric al comerç en el nort d'Europa, Portugal, França i la península. El privilegi és repetidament confirmat pels reis, ademés d'acreixcut i manat respectar quan els interessos senyorials o de les comunitats tractaven d'impondre's. El primer document es va perdre en data incerta i el conservat és una còpia de 1289, segons confirmació feta pel rei Alfonso VII l'Emperador en 1155. Les fortes muralles de la vila i la seua llei oferien llibertat i seguritat front al poder dels senyors i de l'Iglésia. La llibertat comercial va ser otorgada des de «la mar fins a León», sent posteriorment ampliada per Fernando IV a tots els regnes de León i Castella, en excepció de Múrcia, Toledo i Sevilla.[8]
El fur té un gran interés llingüístic, harmonisant romançades tan distintes com l'asturià i el provençal, frut de l'estreta relació en els ports de França. A diferència dels furs d'Estella o Jaca, que estan essencialment en romanç provençal, el fur d'Avilés mostra una certa integració de la població estrangera en la ciutat. Entre els sigles XII i XVI Avilés viu un moment d'esplendor mercantil a través del tràfic portuari; en els cayos es depositaven moltes mercaderies destinades al mercat d'Oviedo, lo que va donar lloc a querelles entre abdós poblacions pel repartiment de taxes i tributs. En Avilés es trobava el alfolí de la sal d'Astúries i León, distribuint la producció de salines gallegues, portugueses, franceses i inclús andaluses. En 1309 Fernando IV concedix al Alfoz d'Avilés els concejos de Gozón, Illas, Carreño, Castrillón i Corvera, hereu del Alfoz de Gauzón. La muralla que circundaba la vila va ser el condicionant de major importància de la distribució urbanística. Dels forts murs, demolits en 1818, solament queden restants visibles incorporats al palau de Camposagrado. D'época medieval es conserva el Palau de Valdecarzana o casa de Pedro el Cruel o de la Baragaña, que va ser estage i llonja d'algun burgués medieval. En l'any 1479 es produïx un gran incendi en la vila i els Reis Catòlics concedixen vàries mercés a Avilés per a ajudar a la seua recuperació, com la concessió del mercat semanal dels dilluns, que seguix celebrant-se. En aquella época existien extenses masses forestals en les afores, que s'ampraven en la construcció de bucs per a les naus de l'Armada Invencible, galeones i galeras per al servici dels Asturians. Molts marins avilesinos intervenen en fets d'armes notables. Sol dir-se que Rui Pérez (encara que investigacions recents indiquen que el nom correcte és Rui González) capitaneaba un dels navío de l'esquadra de Ramón de Bonifaz, que en la seua serra en la proa va tallar el pont de Taules de Triana que va permetre als cristians conquistar Sevilla, fet que es recorda en l'escut de la vila. Un atre marí célebre és Pedro Menéndez d'Avilés, primer alvançat de la Florida. Per este motiu la ciutat és coneguda també com La Vila de l'Alvançat de la Florida o, simplement, Vila de l'Alvançat.[9]
En l'Edat Moderna el port d'Avilés va escomençar a caure en una crisis mercantil, pero atres sectors varen prendre el seu relleu, com va ser sobretot el sector agrícola que va tindre grans millores en els cultius tradicionals i també destacar l'entrada de la dacsa. En aquella época de freqüents enfrontaments en anglesos i francesos, el castell de Sant Joan de Neva va ser atacat repetides voltes per corsarios d'estes nacionalitats. Personalitats com Bances Candamo i Carreño Miranda destaquen en el panorama cultural de l'época.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]En maig de 1809 va alvançar sobre Avilés la brigada napoleònica de Marcognet, a la que varen tractar de detindre els mal armats veïns, sent derrotats en Valliniello. Es va produir una càrrega pel pont de Sant Sebastià en la que varen morir doscents hòmens. Els francesos varen ocupar el Palau de Camposagrado, organisant-se la resistència per mig de celades en els carrers contra soldats aïllats o en chicotet número. Tan eficaç va ser esta estratègia que el general Kellerman va manar una orde a les autoritats locals fent-els responsables de les vides dels seus soldats. En les guerres carlistas algunes partides varen passar per la vila, com la del general Sanz. En el XIX es construïx la dàrsena de Sant Joan de Neva, noves indústries com la fundició d'Arnao i telers. D'igual manera, es du el telégraf i el ferrocarril, i es deseca la riga en la zona a on s'ubica actualment el parc del Moll, unint el núcleu mariner de Sabugo i la vila amurallada. L'industrialisació s'inicia en el XIX en l'assentament, entre unes atres, de la Real Companyia Asturiana de Mines en el veí municipi de Castrillón, els productes del qual són comercialisats pel port d'Avilés que, a pesar del seu nom ocupa també terrenys castrillonenses.[10] Va destacar també l'implantació en el XVIII del Martinete del Castañedo de Zaldúa, en Llaranes, i la Azucarera de Villegre, que va entrar en funcionament a finals d'el XIX.
En 1891 s'instala l'allumenat elèctric, sent la llavors la vila burguesa un dels primers llocs d'Espanya en dispondre d'este servici. En 1893 el doctor Claudio Luanco va crear la festa del Bollo, que seguix celebrant-se en gran arraïlada popular. El XX marca l'envolament industrial d'Avilés, en successives ampliacions del port, que va favorir a la seua volta el desenroll d'una considerable indústria conservera.[11] Acontenyiments com la Revolució de 1934 i la Guerra Civil varen deixar el seu rastre en Avilés, conservant-se en la comarca vàries fosses comunes.
El complex industrial d'Avilés es va consolidar en els anys cinquanta en l'instalació en abdós màrgens de la riga homònima de grans plantes productives promogudes pel Institut Nacional d'Indústria (INI), com la siderúrgica ENSIDESA (1950) -que més vesprada es cridaria CSI, Aceralia i, actualment, ArcelorMittal-, o les pertanyents a Cristaleria Espanyola (1952), a l'Empresa Nacional d'Alumini (ENDASA) (1958) -posteriorment cridada Inespal i més vesprada Alcoa i Alu Ibèrica-, a Asturiana de Zinc (1959), o a la reconvertida Real Companyia Asturiana de Mines, en Arnao, absorbida en el temps per l'anterior i abdós assentades en Castrillón. A estes se li varen afegir molt poques més fins als últims anys dels huitanta, periodo en el que, a la crisis de les grans plantes productives, li va succeir una notable diversificació del sector industrial, encara que no tan àmplia com era d'esperar.
Tot este llegat industrial de primer orde ha situat a la ciutat d'Avilés com una de les capitals de patrimoni industrial a nivell nacional. Les empreses i la seua obra social varen destacar per la calitat de les seues construccions, vinculades en molts casos a l'arquitectura de Moviment Modern. Destaquen, per eixemple, les infraestructures d'ENSIDESA (encara que moltes han segut desmantellades) i el seu poblat de Llaranes, les naus de la Balsera, la Curtidora, aixina com ENDASA, Cristaleria Espanyola i, en el veí concejo de Castrillón, la mina d'Arnao i el seu poblat. En l'actualitat, despuix d'un procés de reconversió industrial, les plantilles d'estes fàbriques s'han reduït en número notablement. En 1998 varen tancar els alts forns d'Avilés, concentrant-se este procés en Gijón. El futur d'Avilés està lligat a un proyecte de regeneració en la zona de la riga cridat Nova Centralidad. En decembre de 2008, el Principat d'Astúries, la societat estatal INFOINVEST, l'Ajuntament d'Avilés i el Port d'Avilés constituïxen la societat Avilés, Illa de l'Innovació, en la finalitat de desenrollar urbanísticament una extensa àrea de 575 000 m quadrats situats en abdós màrgens de la riga d'Avilés, originàriament denominada Nova Centralidad i actualment coneguda com a Illa de l'Innovació. Pel moment, no s'ha portat a terme.
Centre Niemeyer
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer.
L'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer (creador de la ciutat de Brasília i un dels mits de l'arquitectura universal) va rebre el Premie Príncip d'Astúries de les Arts en 1989, sent est l'orige de la relació de l'arquitecte en el Principat d'Astúries. Anys més tarde donaría un gran proyecte al Principat d'Astúries que es convertiria en un dels referents culturals internacionals, un espai associat a l'excelència i dedicat a l'educació, la cultura i la pau. És l'única obra d'Oscar Niemeyer en Espanya i, segons les seues pròpies paraules: la més important[12] de totes les que ha fet en Europa. Esta també va ser la raó per la que el centre rep el nom del seu creador. El Centre Niemeyer es va convertir en un element fonamental per a la reconversió d'Avilés, donat l'aument del número de turistes que produïx el fet de que per la seua plaça passaren grans personalitats del món de la cultura i l'espectàcul des de la seua obertura.[13]
Geografia
[editar | editar còdic]
Avilés és un concejo de 26,81 km² que representa el 0,25 % d'extensió del Principat d'Astúries, situat en el centre de la costa asturiana i a 26 km d'Oviedo. Està llimitat pel mar Cantàbrica i pels concejos de Gozón a l'est, Corvera al sur i Castrillón al oest. Els núcleus de població en més habitants en el concejo d'Avilés són, per este orde: Avilés capital, Miranda, Sant Cristóbal, Heros, Caliero, La Sablera i Tabiella.
Tota la seua superfície es repartix entre la rasa costera i els monts que ho tanquen pel sur, encara que és la riga d'Avilés, que està encaixada en la rasa, la que continua a l'interior del Cap Penyes i marca la morfologia del territori. La riga ocupa el 3 % de tota la superfície, aplegant despuix de quatre quilómetros de molls fins al centre de la ciutat, que està en la seua vora occidental, lo que ha permés l'assentament històric de la població, ya que esta Foya és baixa i plana front a les altures de Carbayedo, Tuñes o El Estrellín en el costat opost. Avilés contava en 2020 en una població de 77 791 habitants. El port d'Avilés és el primer port peixquer d'Astúries i segon en tràfic portuari, per darrere del de Gijón;[14] la seua posició centrali dona el privilegiat lloc d'estar en el nuc de comunicacions, inclós l'aeroport d'Astúries, a 14 quilómetros, encara que ya situat en el municipi veí de Castrillón. La capital, en el mateix nom del concejo, està situada a la vora de la riga; va ser terra de marinería i comerç i el primer port d'Astúries. La seua ràpida industrialisació va dur una massiva emigració i, en tal un gran creiximent en tots els aspectes. Avilés és una de les tres ciutats més importants d'Astúries i la tercera sobre població.
Barris
[editar | editar còdic]Sabugo
[editar | editar còdic]- Sabugo[15] és un dels barris històrics d'Avilés i va eixercitar un paper fonamental en l'orige medieval de la ciutat. La seua formació es remonta a l'Edat Mija, quan Avilés va començar a consolidar-se com a port marítim d'importància en la costa cantàbrica. Mentres el núcleu amurallado concentrava les funcions administratives i comercials, Sabugo va sorgir com a arraval extramuros, a l'atre costat de la riga, vinculat des dels seus inicis a les activitats portuàries i marítimes. Tradicionalment va ser habitat per peixcadors, mariners i artesans, lo que va configurar un barri de marcat caràcter popular. l'iglésia vella de Sabugo, dedicada a Sant Nicolás de Bari, documentada des d'época medieval, va actuar com a centre religiós i social del barri. En el creiximent urbà, especialment a partir d'el XIX, Sabugo es va integrar plenament en la ciutat, conservant una identitat històrica pròpia.
Clima
[editar | editar còdic]Vies d'accés
[editar | editar còdic]Ferrocarril i autobús
[editar | editar còdic]l'estació d'Avilés conta en conexions a Oviedo i Sant Joan de Neva per la llínea C-3 i a Gijón i Cudillero per la llínea C-4 de Rodalies Astúries. Ademés, en el mateix recint es troben diferents itineraris d'ALSA que conecten en l'aeroport d'Astúries i els grans núcleus urbans de la província. Des de juliol de 2024 la ciutat conta en un servici d'Alvia en Madrit, que circula tots els dies llevat els dissabtes. Un conveni en 2018 va donar peu a la construcció d'una nova estació intermodal, que complementarà els servicis de l'estació actual en una ubicació més cèntrica.[16]
Economia
[editar | editar còdic]L'economia avilesina ha estat fortament lligada al sector industrial des d'el XIX. En el municipi es va instalar una gran acería (ENSIDESA), actualment partix d'Arcelor Mittal, i numeroses empreses industrials, ajudades per l'orografia de la riga avilesina.
| Sectors econòmics | Ocupacions | % |
|---|---|---|
| Agricultura i peixca | 343 | 1,17 |
| Indústria | 6333 | 21,68 |
| Construcció | 1621 | 5,55 |
| Servicis | 20 918 | 71,60 |
| Total | 29 215 | 100 |
A 31 de decembre de 2024, l'Ajuntament d'Avilés tenia un deute públic de 14 474 000 €.[18]
Patrimoni
[editar | editar còdic]
Un dels valors d'Avilés és la seua gran varietat de patrimoni, des de les seues manifestacions artístiques més antigues (que cobren especial rellevància en el medievo) fins al patrimoni industrial d'el XX. Avilés és una ciutat plena de vida cultural, molt compromesa en la lliteratura, la música, el teatre, el cine i la pintura. Són constants les exposicions d'art i events que es donen en la seua Casa de Cultura, en el Centre Municipal d'Art i Exposicions (CMAE) i en el Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer (reconegut com a Icon de l'Astúries d'hui en un concurs organisat pel diari El Comerç).[19] És molt important mencionar també que el Teatre Palau Valdés acull estrenes d'obres d'interés nacional, sent molt conegudes les seues jornades de teatre i òpera, aixina com l'activitat de teatre escolar que es realisa en este edifici tots els anys i a on participen varis centres educatius de la ciutat. La vila ha aparegut en mijos internacionals per distints elements de la seua activitat cultural,[20] especialment des de l'inauguració del Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer en la primavera de 2011. Com a curiositat cal destacar que el Centre Niemeyer ha conseguit colaboracions com la portada a terme en Woody Allen, convertint Avilés en escenari de la película Vicky, Cristina, Barcelona, i sent lloc elegit per este director per a realisar l'estrena mundial de la seua película Coneixeràs a l'home dels teus somis en agost de 2010.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
El caixco històric d'Avilés està considerat des de 1955, pel seu interés i bon estat de conservació, be d'interés cultural (BIC) com conjunt històric-artístic. Els seus palaus, temples i edificis civils destaquen junt a atres elements urbans com els carrers Rivero i Galiana, que varen anar els primers en traspassar les muralles medievals en direcció a Oviedo i Grau respectivament.
El romànic està present en vàries edificacions importants, entre les que destaca l'antiga iglésia parroquial de Sant Nicolás de Bari (hui Sant Antonio de Pàdua), construïda entre els sigles XII i XIII, conservant la seua portada principal i alguns capiteles primitius identificables. Este temple va sofrir profundes modificacions que han desvirtuado l'obra original, com els envestiments per a l'adheriment d'algunes capelles particulars. D'elles destaca, adossada al mur nort de la nau, la de Pedro Solís (1499).
Com a joya del protogótico asturià podem trobar la capella dels Ales, un edifici funerari d'el XIV els elements de la qual més destacats són la volta i la portada. l'iglésia de Sabugo vella, construïda durant el XIII, és un atre dels edificis característics de l'Avilés medieval. De l'arquitectura civil medieval'únic testic és el Palau de Valdecarzana, que posseïx una frontera característica de l'activitat mercantil en grans arcs apuntats oberts cap al carrer i finestres bíforas en la planta primera. Exponents del barroc en la vila són el Palau de Ferrera construït en el XVII, a on destaquen la torre en esquadra i la seua frontera principal en balcons adintelados i l'escut d'armes del marquesado; i el palau de Pla Posa't que manté una harmonia en la seua frontera en la casa consistorial, sent erigit pel indiano avilesino Rodrigo García-Pumarino.
Atres edificis notables són l'edifici de l'ajuntament, d'el XVII, que seguix en la seua construcció referències herrerianas; l'iglésia de Sant Tomás de Canterbury (nova de Sabugo), d'estil neogótico i dissenyada per Luis Bellido; l'edifici neobarroco del Teatre Palau Valdés; l'Escola d'Oficis i el Gran Hotel, abdós obres d'Armant Fernández.
d'el XIX descollen, en el núcleu de Villegre, suntuosas residències indianas resultat del seu triumfo ultramarino. Tot este barri apareix amagat en el desenroll urbanístic dels anys xixanta. Des de la seua obertura en 2011, el Centre Niemeyer constituïx un dels elements més cridaners de la ciutat en lo que a arquitectura es referix, sent obra de l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer. l'arquitectura industrial ha tingut en Avilés un dels seus punts forts, sent hui en dia una ciutat en un extens patrimoni industrial. Es conserven algunes de les factories de finals d'el XIX i principis d'el XX com la Curtidora, les Naus de la Balsera o la fàbrica de farina L'Àguila. L'apogeu industrial de la vila va aplegar a mitan d'el XX en de la mà del INI. Este desenroll va ser encapçalat per ENSIDESA, una empresa siderúrgica que va alçar una enorme planta entre Avilés i la seua comarca i que va reunir, per a la seua construcció, als millors ingeniers i arquitectes del moment. Frut d'esta meticulosidad constructiva es conserven en l'actualitat elements de gran valor arquitectònic com les bateries de coque, la central telefònica, el parc de bombers, l'hospital, la acería Martín Siemens i les naus de forns de fossa i laminación en calenta, obres de Carlos Fernández Casat. D'igual manera en el seu alvertent social ENSIDESA va construir el poblat obrer de Llaranes, considerat com el buc insígnia del paternalisme franquiste i dissenyat per Juan Manuel Cárdenas i Francisco Goicoechea com un poble autosuficient dotat de plaça Major, iglésia, economato, escoles i més de mil vivendes per als seus treballadors. La seua arquitectura i el seu urbanisme han fet que ocupen un lloc destacat en el patrimoni industrial espanyol, realisant-se visites interpretatives al mateix des del Centre d'Estudis del Alfoz de Gauzón.
Camí de Santiago
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Camine de Santiago del Nort: Ruta Vadiniense.
El Camí de la Costa, procedent de Gijón, entrava en Avilés per l'AS19, pero des de la construcció en 2010 d'un nou tram de la passejada fluvial fins al barri de la Marzaniella (Corvera d'Asturies), este s'ha convertit en un traçat alternatiu que evita als peregrins caminar per aquella carretera.
Conjunt històric-artístic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Conjunt històric artístic d'Avilés.
El caixco històric va ser declarat conjunt històric-artístic en 1955; en la vila es troben multitut d'obres de caràcter tant religiós com a civil, i carrers com Galiana, Rivero, La Ferrería o Sant Francisco atesten la seua història en magnífics edificis i característics soportals. Entre les obres arquitectòniques religioses cal destacar:
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Entre les seues obres civils varis palaus:
d'el XVIII són també el palau municipal, la plaça Major o els Caños de Sant Francisco. També hi ha significatius edificis modernistes en la zona de creiximent burguesa, de principis d'el XX, com el teatre Palau Valdés i el Palau de Balsera.
Escultura
[editar | editar còdic]Per tota la ciutat es poden vore escultures de diferents estils: el conjunt escultòric en el parc del Moll,[21] a on destaca l'escultura d'homenage a Pedro Menéndez i La foca; el conjunt escultòric de la riga d'Avilés, l'escultura Avilés, i diferents busts i escultures com: Marta i María, L'home que escolta la pedra, L'esclavó, Entre bambalines.[22] A lo llarc de la passejada de la riga d'Avilés es troben vàries escultures contemporànees realisades en materials siderúrgics reciclats, agrupades en el proyecte global de la Ruta de l'Acer, portada a terme per l'Ajuntament d'Avilés i ArcelorMittal. Una atra de les escultures més destacades de la ciutat d'Avilés és La Monstrua, obra de l'escultor asturià Favila. L'obra és una representació d'Eugenia Martínez Vallejo i és un homenage al pintor Carreño Miranda, originari de la ciutat asturiana. Despuix de l'estàtua és possible observar un gran mural de rajoletes, dissenyat per Ramón Rodríguez que conté imàgens de la Monstrua, vestida i nueta, en diferents colors. És reseñable també que durant certs mésos de l'any té lloc en la ciutat un fenomen conegut com Seal Parade, en el que rèpliques de l'escultura La foca són decorades pels alumnes de la Escola Municipal de Ceràmica per a després ser expostes en diversos llocs a l'aire lliure entre els que destaquen el parc de Ferrera.[23]
Museus i espais culturals
[editar | editar còdic]- Museu de l'Història Urbana d'Avilés: Va ser inaugurat en maig de 2013, i supon un recorregut pel passat del municipi des de la Prehistòria fins a l'época recent, en ellegat industrial i el Centre Niemeyer com a elements més significatius.[24] També conta en un espai d'exposicions temporals conegut com a escola municipal de ceràmica.
- Casa municipal de cultura: En la que es troba la Biblioteca Bances Candamo. Hi ha una sala d'exposicions, de conferències, auditori, sals de llectura i d'estudi.
- Centre Municipal d'Art i Exposicions (CMAE): Sala d'exposicions temporals ubicada en la zona d'El Arbolón. Conta en un saló d'actes.
- Archiu Històric Municipal (palau de Valdecarzana): Ubicat en el centre històric d'Avilés, alberga les dependències de l'Archiu Històric de la ciutat, aixina com saló d'actes i sala d'exposicions temporals.
- Museu de ceràmica negra: Colecció privada que arreplega l'important patrimoni vinculat a la ceràmica negra de Miranda.
- Centre Cultural Internacional Oscar Niemeyer: És l'única obra en Espanya de l'arquitecte brasiler Oscar Niemeyer, que atrau a personalitats del món de la cultura nacional i internacional, incloent els guardonats en els Premis Príncip d'Astúries, els Premis Nobel, personalitats del món de la música i de l'interpretació nacional i internacional, conferències de l'ONU, exposicions de fotografia i art contemporàneu, etc.
- La Factoria Cultural, ubicada en la zona coneguda com El Carbayedo. És un centre de formació artística i cultural que conta en sals d'exposicions, ensajos, auditori i organisa activitats artístiques.
- Centre d'Interpretació del Cementeri de la Carriona (CiCLaC): Espai expositiu per a la comprensió del Cementeri de la Carriona, un recint monumental construït a finals d'el XIX baix proyecte de Ricardo Marcos Bausá, inclós en la ASCE (Association of Significant Cementeries in Europe).
- Centre d'Estudis del Alfoz de Gauzón (CEAG). Institució multidisciplinar en sèu en la plaça Major del poblat obrer de Llaranes (encarregant-se de les visites interpretatives al mateix), que es dedica a promoure la conservació, investigació i divulgació de l'història i el patrimoni d'Avilés, Castrillón, Corvera d'Astúries, Illas, Gozón i Carreño. Conta en un centre de documentació i una biblioteca especialisada.
- Espai Portus (centre d'interpretació del Port d'Avilés).[25] Centre d'interpretació ubicat en Sant Joan de Neva, en la marge dreta de la Riga d'Avilés. Ocupa les antigues drassanes Ojeda i Aniceto i es dedica a la divulgació científica de l'història i el patrimoni vinculat al port d'Avilés.
Gastronomia
[editar | editar còdic]
La gastronomia avilesina forma partix de la tradició culinària de la gastronomia asturiana, en especial rellevància dels productes vinculats a la rebosteria tradicional i a les celebracions populars de la ciutat. Entre els dolços més representatius destaca el Mantecado d'Avilés, també conegut com Bollo d'Avilés, vinculat històricament a la Festa del Bollo i a la tradició repostera local.
Events festius
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
Avilés destaca especialment per ser una ciutat festiva. Este fet es deu en gran mida a que en la década de 1980 la vila contava en una de les poblacions en més jóvens d'Europa.cita requerida Ademés, el caràcter alegre i festiu dels avilesinos, que ha segut capaç de potenciar i resucitar a escala nacional el carnestoltes. Des de festes tradicionals típiques en la cultura asturiana fins a diversos festivals, totes les arts tenen lloc en la ciutat en especial émfasis en les activitats organisades pel Centre Niemeyer. En el camp de la ceràmica, de gran arraïlada històrica en la ciutat, se celebra el Certamen Sant Agustín de Ceràmica en el que es donen cita ceramistas de talla internacional. Una de les seues edicions més importants va ser la mostra d'obres ceràmiques de Tàpies, Chillida i Barceló, celebrada en l'any 2008. Alguns dels events més importants a destacar són:
- Giner: el dia 5 se celebra la Cavalcata dels Reis Macs.
- Febrer: carnestoltes, declarat d'interés turístic regional, entre els seus actes destaca el que se celebra el dissabte: El Descens Internacional i Fluvial del Carrer de Galiana, a on els veïns reguen als participants i les embarcacions que competixen baixen esgolant-se per la costera de Galiana per una mar de bromera, el dimarts té lloc la Desfilada de Carnestoltes.
- Març-abril: se celebra la Semana Santa, de dimarts fins al dissabte, sèt confrarias trauen els seus passos procesionals, tenint especial rellevància, les processons de la Santa Trobada, la del Sant Sepeli i la de la Soletat. El dumenge i el dilluns de Pasqua són les festes de «El Bollo», declarades d'interés turístic nacional i internacional, celebrant el seu centenari en un menjar en el carrer, que s'ompli en taules i manteles per tot el centre històric per a que mengen al voltant de 15 000 avilesinos en cada edició, ademés d'açò el parc de Ferrera s'impon com elloc favorit dels jóvens que elegixen esta zona i no els carrers de la ciutat per a reunir-se durant este festeig. En 2010, va batre el récort de participació en prop de 23 000 assistents. En este menjar, es degusta el famós Bollo Mantecado que és una peculiar especialitat avilesina.
- Abril: Des de l'any 2019 se celebra el festival musical Roc in Town Town 2019</ref> És important mencionar també la presència del cine inclusivo que celebra la diversitat[26] en la ciutat en la celebració del Festival de Cine LGBTIQ - Astúries durant el més d'abril en el Centre Niemeyer.
- Maig: el dimarts següent al sèptim dumenge despuix de Pasqua, és la festa de l'Olla en Villegre, a on una parella de nóvios vestit de forma tradicional asturiana, trenquen un cànter i es besen tantes voltes com a trossos hi ha, és una ofrena a la fertilitat que té una antiguetat de doscents anys.
- Juny: Durant este més se celebra Avilés Acció Film Festival, certamen nacional de curtmetrages. A mijanit del 24 de juny és la Dansa Primera de Sant Joan, mils d'avilesinos es reunixen al voltant d'una gran foguera en la plaça de Pedro Menéndez. Entorn al 29 és la verbena de Sant Pedro. A mijanit es balla la Dansa Prima de Sant Pedro, que s'inicia en la plaça d'Espanya i termina en la capella de Sant Pedro. També té lloc l'IndieGo Alley Festival, un certamen internacional i independent de cine i música que solament dura una tarde-nit[27]
- Juliol: Entorn al dia 16 són les Festes del Carmen, a mijanit es balla la Dansa Primera del Carmen, s'inicia en la vora de la Salve Marinera en el carrer Galiana i es descendix fins a la plaça d'Espanya. El dia 22 Festa de La nostra Senyora de la Magdalena en el barri del mateix nom. El 26 a mijanit, es balla la Dansa Prima de Santa Ana en la plaça de la Mercé. En la segona quinzena de juliol se celebra el Festival Intercéltico d'Avilés de rellevància internacional, en la participació de grups de totes les nacions celtes (Astúries, Bretanya, Escòcia, Gals, Galícia, Irlanda...).[28][29] L'última semana d'este més i la primera del següent, se celebra en la plaça de Dumenge Álvarez Acebal, junt a la Casa de la Cultura, un dels festivals de Ciència Ficció, Terror i Fantasia més importants del país, el Festival Celsius 232. Es va celebrar per primera volta en 2012. Varis autors i guionistes entre atres oficis que comprenen este tema, tant espanyols com a internacionals, visiten la ciutat oferint als amants del gènero charres, taules redones, firmes i inclús un cine en el carrer.
- Agost: Tenen lloc les festes en diferents barris com el de Llaranes (Sant Lorenzo de Cortina), Miranda (el primer divendres se celebra tots els anys la tradicional arrozada, preparada pels xagós -paraula que significa amics en el dialecte Bron parlat pels caldereros-), El Carbayedo (Sant Roque). En el més d'agost se celebra un atre dels festivals musicals internacionals de la ciutat La Grapa Black Music Festival, de música d'orige afroamericano (soul, funky, r&b, afrobeat, etc.) Durant una fi de semana de concerts a l'aire lliure en artistes i bandes nacionals i internacionals. El Festival Folórico Internacional i el festival Les Músiques s'han convertit en atres dos trobades fonamentals d'este més. En este més són les Festes de Sant Agustín (28 d'agost) quan tota la ciutat bulle d'activitat per a festejar al seu patró. Durant la semana del 21 al 27 d'agost s'establix el Festival de la Cervesa, a on es pot gojar de pràcticament qualsevol tipo d'esta beguda i acompanyar-la d'un suculent entrepà.
- Setembre: el dia 8 en el barri de Versalles, celebra les seues festes la Verge de Covadonga, que és a la seua volta la patrona d'Astúries. Ademés d'açò Avilés conta en les jornades del Còmic Vila d'Avilés, que se celebren a principis de setembre i que conten en vàries activitats i exposicions.
Festivals
[editar | editar còdic]La ciutat s'ha convertit en els últims anys en un núcleu cultural a on el cine, la música, la lliteratura i la cultura tradicional han cobrat força a través d'una série de festivals, més d'una decena, entre els que cal destacar:
Demografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Demografia d'Avilés.
Avilés conta en una població de Erro en la seqüencia d'órdens: la funció «getValue» no existix..
Les senyes de la piràmide de població de 2022 indiquen que la població menor de 20 anys és el 14,53 % del total. La compresa entre 20-40 anys és el 18,04 %. La compresa entre 40-60 anys és el 32,12 %. La major de 60 anys és el 35,3 %. Estes dos paraules solen anar unides i en el cas del concejo d'Avilés també. En un primer moment la seua economia es basa en els sectors tradicionals, els agraris i artesanals. El seu procés industrial desapega d'un modo llent en el XIX en la que cal destacar la Real Companyia Asturiana de Mines en capital belga que va ser ampliant la seua influència, passant pel sector metalúrgic i químic, destacant de la mateixa manera el seu port, i la construcció de la dàrsena de Sant Joan de Neva, exigència dels nous bucs de vapor. Apareix el Ferrocarril del Nort que aplega en 1890 i açò accelera la seua industrialisació, sorgixen fàbriques de vidre, teixits, curtidoras. En 1890 es conta en teléfon i ya hi ha correu diari, es construïx el nou pont de Sant Sebastià en material de ferro per a derribar el dels Pilars en la finalitat de canalisar la riga i el port local. En este XIX, es realisen moltes atres obres com la Cambra de comerç, l'Asil de Vells, els primers Jocs Florals, l'Escola d'Arts i Oficis i moltes atres que configuraran l'Avilés d'el XX. En este sigle, la vila conseguix la seua engrandecimiento cultural i econòmic. El seu entorn és ocupat per les naus de factories, vivendes per a les famílies obreres que acodixen a treballar en les mines i en les indústries, exigint-se una nova infraestructura, en la que va haver molt d'improvisació, pero que es va superant en nous carrers, aigüeral i aigua a través del canal del Narcea. També s'instalen noves indústries de metalúrgica i del vidre, de les que ya gojava de certa tradició en el sigle passat. El tràfic portuari adquirix nou ritme, ya que passa de port carbonero a mineralero i de productes acabats, procedents de l'indústria de la zona. En tot cal destacar el canvi social que també es va produir. Variant la seua emigració a les Américas, per colapse, a partir dels anys cinquanta, per l'arribada en massa de persones emigrants vingudes de tota Espanya, que fa que la tendència que havia tingut Avilés durant anys canviara, multiplicant i rejovenint la seua població. Este fenomen és un dels més destacables en tota l'història contemporànea d'Avilés, ya que la seua conseqüència va ser un procés d'industrialisació i explosió demogràfica salvage, que va dur unes seqüeles de difícil evaluació encara hui en dia. Tot este gentío venia al concejo buscant la promesa d'una vida més fàcil i un enriquiment que ajudara a tota la gent a eixir d'una Espanya castigada per la posguerra, circumstància esta que va pagar molt cara la ciutat d'Avilés, ya que es va produir un dèficit de vivendes, inexistència d'infraestructures de sanejament en els nous barris obrers, que es dispersen per tota la ciutat i lo més destacable, una contaminació que trencava totes les regles de la salut. Si podem trobar, de totes maneres, una part positiva en tot açò i és que es va situar en una segona generació que aplega a ser la de major densitat de població jovenil de tota Europa.
Administració i política
[editar | editar còdic]
Govern municipal
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ajuntament d'Avilés.
Organisació territorial
[editar | editar còdic]Segons el nomenclátor de 2014, el concejo comprén sis parròquies, noms oficials entre paréntesis:[33]
Deport
[editar | editar còdic]Real Avilés Industrial C. F.
[editar | editar còdic]Extret de Real Avilés Industrial C. F.
El Real Avilés Industrial Club de Fútbol, S. A. D., més conegut com a Real Avilés, és el principal club de fútbol de la ciutat. Va ser fundat en 1903, és el club de fútbol més antic d'Astúries, i el sèptim d'Espanya. En l'actualitat competix en la Primera federació. El club eixercix de local en l'estadi Román Suárez Porta, que dispon d'aproximadament 5400 localitats d'assent, inaugurat el 26 de setembre de 1943 i posteriorment remodelat en 1999.
Associació Atlètica Avilesina
[editar | editar còdic]Extret d'Associació Atlètica Avilesina
l'Associació Atlètica Avilesina (A. A. A.), és una societat polideportiva sense ànim de lucre, en fins deportius. Conta en 4 seccions deportives: piragüisme, atletisme, bàsquet i balonmà. És una de les entitats deportives més antigues del Principat, i un referent deportiu a nivell nacional. En l'any 2007 va celebrar el seu 75 aniversari, sent nomenats presidents d'honor els llavors príncips d'Astúries Felipe de Borbón i Grècia i Letizia Ortiz Rocasolano.
Belenos Rugby Club
[editar | editar còdic]Extret de Belenos Rugby Club
El Belenos Rugby Club, denominat Pasek Belenos, per motius de patrocini, és un club de rugby de la ciutat, en el Principat d'Astúries. Actualment milita en la Divisió d'Honor B.
Club de Mar d'Avilés
[editar | editar còdic]el Club de Mar d'Avilés és un club nàutic. La seua especialitat deportiva és el rem, al que es va sumar el piragüisme en 1964, pero també ha tingut seccions de vés-la, motonáutica i natació.
Real Club de Tenis d'Avilés
[editar | editar còdic]el Real Club de Tenis d'Avilés és un club deportiu privat de la Sablera, en la parròquia avilesina de Sant Cristóbal d'Entreviñas.
Navarrés Club de Fútbol
[editar | editar còdic]el Navarrés Club de Fútbol, actualment denominat Navarrés Club de Fútbol Alusin Solar, per raons de patrocini, és un club de fútbol de la parròquia de Navarro. Va ser fundat en l'any 1980, juga en la Primera Asturfútbol d'Astúries.
Agrupació Deportiva La Curtidora
[editar | editar còdic]l'Agrupació Deportiva La Curtidora és un club de voleibol. Competix en la primera divisió femenina de voleibol d'Espanya.
Atres clubs deportius
[editar | editar còdic]Ciutats hermanades
[editar | editar còdic]Les ciutats hermanades en Avilés són:
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El Fur d'Avilés». Consultat el 31 de juliol de 2013.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 31 de juliol de 2013.
- ↑ «Conjunt històric-artístic d'Avilés». Consultat el 31 de juliol de 2013.
- ↑ «Senyes Port d'Avilés». Consultat el 31 de juliol de 2013.
- ↑ «Topònim romà de Llaranes». Consultat el 23 de juliol de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 «Història d'Avilés». Consultat el 23 de juliol de 2013.
- ↑ «Història d'Avilés». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2014. Consultat el 10 de setembre de 2013.
- ↑ «Història d'Avilés (Astúries)». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2014. Consultat el 23 de juliol de 2013.
- ↑ «Edat Mija i Moderna en Avilés». Consultat el 23 de juliol de 2013.
- ↑ «Edat Contemporànea en Avilés». Consultat el 23 de juliol de 2013.
- ↑ Àbac: revista de cultura i ciències socials.
- ↑ «Oscar Niemeyer es 'desplega' en Avilés en una mostra sobre la seua vida i obra». El Món. és. Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2007. Consultat el 1 de juliol de 2013.
- ↑ «[1]». Consultat el 1 de juliol de 2013.
- ↑ Ports de l'Estat, Ministeri de Transports, Movilitat i Agenda Urbana. «Resumixen General del Tràfic Portuari». Consultat el 29 de giner de 2021.
- ↑ «Guia de turisme d'Avilés barri de Sabugo» (en és). Explora Plaja. Consultat el 2026-01-12.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Comerç: Diari d'Astúries. Consultat el 2024-04-15.
- ↑ «Senyes de 2018».
- ↑ «Deute viu de les entitats locals» (XLS). Ministeri de Facenda. Consultat el 23 d'octubre de 2025.
- ↑ «[2]». Consultat el 1 de juliol de 2013.
- ↑ «[3]». Consultat el 1 de juliol de 2013.
- ↑ «Conjunt Escultòric del Parc del Moll». Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2014.
- ↑ https://turismoaviles.com/pasear/paseo-de-la-ria/
- ↑ https://www.lne.es/opinion/2009/08/28/prodigio-seal-parade-nace-aviles/801016.html
- ↑ https://www.asturiasmundial.com/noticia/40640/museo-de-historia-urbana-aviles-abrira-9-mayo/"El Museu de l'Història Urbana d'Avilés obrirà el 9 de maig" (Astúries Mundial)
- ↑ Inicis de l'indústria portuària
- ↑ «El Festival de Cine LGTBI del Niemeyer arranca en la busca d'un públic molt divers» (en és). La Veu d'Astúries. Consultat el 2025-10-23.
- ↑ [El IndieGo Alley Festival aplega en bus a la seua tercera edició. https://www.elcomercio.es/aviles/201506/02/indiego-alley-festivallega-20150602001753-v.html El Comerç, 2 de juny de 2015]
- ↑ «Festival Intercélticu». Consultat el 12 d'agost de 2023.
- ↑ «Festival Intercéltico Avilés 2023». Consultat el 12 d'agost de 2023.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística (Espanya). «Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842». Consultat el 15 d'abril de 2025.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Avilés».
- ↑ «[4]». Consultat el 1 de juny de 2019.
- ↑ «Expediente en els topònims oficials d'Avilés.». Consultat el 20 de decembre de 2021.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Passejada ilustrada pel caixco històric d'Avilés, Concejalia de Turisme, Ajuntament d'Avilés, del Riu, Alberto
- Avilés, Edicions: Mases, Ovies Ruiz, José Ramón
- Astúries a través dels seus concejos, Edicions: Prensa Asturiana S. A.
- Heràldica Institucional i Vexilogía del Principat d'Astúries, Edicions: Principat d'Astúries, Panizo Gómez, Eduardo
- Avilés, una història de mil anys, Edicions Azuzel, Juan Carlos de la Madrit
- Avilés, la seua fe i les seues obres, edició de l'autor, Ángel Garralda García
- Gran Enciclopèdia Asturiana, Silverio Cañada, Varis autors
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Avilés.- Sitie web de l'Ajuntament d'Avilés
- Federació Asturiana de Concejos [5] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Avilés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.