Anar al contingut

Weenhayek

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els weenhayek (en idioma wichí: els que són distints) són un poble indígena pertanyent al grup dels wichís o matacos, que habita en el Gran Chaco a abdós costats del riu Pilcomayo en el departament de Tarija en Bolívia i en àrees adjacents de la província de Bota en Argentina.

Característiques

Els weenhayek[1] són també denominats noctenes o matacos noctenes pel dialecte del idioma wichí que ells parlen, el wichí lhamtés nocten o oktenai. L'idioma wichí forma partix de la família llingüística mataco-guaicurú, subfamília mataco-mataguayo. El primer alfabet wichí -en caràcters llatins- va ser creat per el misionero anglicà Richard Hunt. Des de la promulgació del decret suprem N.º 25894 l'11 de setembre de 2000 el weenhayek és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia,[2] lo que va ser inclós en la Constitució Política en ser promulgada el 7 de febrer de 2009.[3]

Molts antropòlecs atribuïxen als wichís orige patagónico o pámpido encara que en indubtables influixos i aportes amazónidos i ándidos lo que es veu reflectit en les seues talles: les seues estatures són generalment menors que les d'atres ètnia chaquenses de la família pámpida.

El sistema de creències dels wichís ha segut inclós pels antropòlecs en l'animisme i el chamanisme, rendien cult als sers de la naturalea i posseïen la noció d'un ser superior (Tokuah o Tokuaj) que regia al món. Des de 1943 Missió evangèlica Sueca Lliure va actuar entre els weenhayek de Bolívia fins a 2003.[4]

Història

En les missions franciscanas de Bolívia entre els ava guaraníes varen ser també reduïts grups de weenhayek. La primera menció dels noctenes és de 1843, en l'informe de l'expedició dels boliviana de Manuel Rodríguez Magariños al Pilcomayo bolivià, qui els nomena ojtenes.

En 1905 Bolívia secularizó les missions i les terres varen ser adjudicades a terratinents. En 1915 va tindre lloc a a Matança del Algodonal prop de Crevaux en Bolívia, quan un grup de militars i criollos varen reunir a un grup de cacics weenhayek i els varen assessinar.

En 1987 va ser fundat el Comité Indígena Mataco, que en 1994 va incorporar als tapietes i varen organisar un sistema de capitanies similar al dels ava guaraníes, per lo que va ser creada la Organisació de Capitans Weenhayek i Tapietes (ORCAWETA).[5]

El decret suprem 23500 de 1993 els va otorgar 195 659 hectàrees en convenis en els hacendados. El territori va ser dividit en 2 àrees: Àrea 1 en les seccions municipals Villamontes, Crevaux, D’Orbigny, Vila Ingavi de la província Gran Chaco, en una superfície de 196 435 ha; Àrea 2 en la secció Palmar Gran, en una superfície en 1200 ha. Pero despuix el territori es va reduir a 89 500 hectàrees en un ínfim accés al riu Pilcomayo, passant gran part de l'àrea a empreses petroleres.

Vore també

Referències

  1. ↑ «WEENHAYEK». Archivat des de l'original, el 24 d'abril de 2016. Consultat el 7 de juliol de 2016.
  2. ↑ Bolívia: Decret Suprem Nº 25894, 11 de setembre de 2000
  3. ↑ Constitució Política de Bolívia
  4. ↑ Breu Resenya Històrica dels Misionero Suecs en Vila Montes 1943-2003
  5. ↑ «Biblioteca virtual de pobles indígenes». Archivat des de l'original, el 24 d'abril de 2016. Consultat el 7 de juliol de 2016.