Chaco Central

El Chaco Central és com se li coneix al sector del Gran Chaco delimitat al nort pel Pilcomayo-Araguay i al sur per l'antic caixer del Bermejo i Teuco.

Geopolítica

Actualment en la seua major part correspon a la província argentina de Formosa i a "La Banda Gran" o Chaco salteño, mentres que al noroest s'estén al Chaco tarijeño o "Mont Bravo"; al sur es delimita per l'antic caixer del riu Bermejo, caixer que fora també cridat Ypitá (és dir: "aigua roja" en avañe'ẽ —o guaraní—, encara que en la zona els guaraníes mai varen ser una ètnia prevalecente); al nort els llímits visibles del Chaco Central es difuminan en àrees tectónicas d'afonament per les que discorre el Pilcomayo que donen lloc a chapullés com els Esteros de Patiño i els Banyats de l'Estrela.

Tals chapulls, per conseqüències antrópicas (derivació de cabals etc.), durant la segona mitat del s. XX i el primer lustre del s. XXI s'han vist moltes voltes desecados.

Històricament el Chaco Central és aixina mateix conegut com a Plans d'Andrés Manso - Yapizlaga - Terres de Gulgoritotá o Chaco Gualamba.

Com a part del Gran Chaco és també partix de la gran Planura Chacopampeana. En llínees generals manté les característiques de les atres dos gran regions del Gran Chaco: el Chaco Central, entre el Chaco Boreal i el Chaco Austral es troba —en estat natural— cobert per selves i boscs que tenen el seu clímax en els seus extrems occidental (en a on es troba en els sistemes orogràfics preandinos com el d'Aguaragüe) i oriental, sent en la part oriental humectada per les valls d'inundació dels rius: Paraguay, Pilcomayo i Bermejo.

Encara que les àrees centrals del Chaco Central corresponen a biomas de parc, abunden la selva de galeria a la vora dels rius, riachos i estanys, i les selves humides en les que es destaquen palmeres yatay en les seues zones propenques al riu Paraguay i a les serranías de Aguaragüe.

Clima

El clima del Chaco Central o Plans de Manso és tropical, en —per la continentalidad d'esta regió— importants amplitut tèrmiques dia/nit i estacionals. D'esta manera, durant l'hivern austral a les matinades (cap a les 6:00) la temperatura baixa fàcilment a 10 °C, mentres que al migdia (12:00) la temperatura pot ascendir als 30 °C; l'hivern és una estació predominantment seca. Durant el estío tot el temps és càlit i —en la part oriental i l'occidental de les serranías— pluvioso, en giner, febrer i març les temperatures solen superar els 40 °C i aplegar als 55 °C en les àrees centrals i occidentals.