Abipones

Els abipones varen ser una ètnia amerindia del conjunt pámpido i de la família llingüística dels guaicurúes, estretament emparentats en tobas, mocovíes, pilagaes, payaguaes i mbayaes. També varen ser coneguts (de la mateixa manera que els tobas) com els frentones per la manera de rasurarse el cabell fins a la mitat del cap. La seua llengua va formar part de la família llingüística mataco-guaicurú, guardant una major rodalia en l'idioma mocoví.

Característiques

Hòmens, dònes i vells abipones, 1784.

Els abipones vivien de la caça, la peixca i la recolecció de fruts. Recorrien llargues distàncies ya que en ser nómades depenien de lo que la naturalea els proporcionava. Habitaven la regió del Gran Chaco, en especial el territori en la ribera septentrional del riu Bermejo fins a la riera Malabrigo pel sur. Eren experts guerrers, que varen adoptar ràpidament el cavall dut pels conquistadors i varen resistir l'ocupació del Chaco durant sigles. Inicialment semblen haver habitat la zona del Chaco Boreal pròxima als rius Paraguai i Pilcomayo, per lo que haurien segut en eixes époques confosos en els payaguás. A finals del XVII, davant la pressió conjunta dels conquistadors espanyols i dels guaraníes, migraren cap al sur i es varen assentar sobre la ribera del riu Paraná, en l'actual província argentina de Santa Fe, alvançant també per algunes zones de Santiago del Estero (este), Còrdova (extrem noreste) i inclús Corrents (zona aledaño al riu Paraná). En 1640 varen derrotar als mataraes i des de llavors varen dominar sense grans dificultats sobre atres indígenes chaqueños.

Com la majoria dels pámpidos, eren d'elevades talles (al voltant d'1,80 m en els varons), nas aguileña, robusts i atezados.

Reduccions jesuïtes

Reducció de Sant Jerónimo del Rei

L'1 d'octubre de 1748 va ser fundada la reducció jesuïta de Sant Jerónimo del Rei en el parage denominat "Riera del Rei", a on hui està emplaçada la ciutat de reconquista. Va ser establida en casi 300 abipones de les bandes dels cacics Reregnaqui, Alaikin, Kuebachin i Ychoalay (batejat en el nom de José Antonio Benavides) despuix de la Pau d'Añapiré en el tinent de governador de Santa Fe, Francisco d'Echagüe i Andía. Els primers misionero varen ser els pares Horbegozo, Cardiel i Nabalón. Després de la fundació de la reducció (menut assentament a càrrec de cures jesuïtes), els abipones varen ser adoptant la cosmovisió europea; no obstant, els vells es varen reservar a conservar les seues pautes culturals, ya que no es varen batejar ni varen deprendre l'idioma espanyol. La reducció de Sant Jerónimo del Rei va ser traslladada a la vora oposta en 1760 i en ser expulsats els jesuïtes en 1768 contava en 823 abipones reduïts.

Els sacerdots Pedriel, Brigniel i Martín Dobrizhoffer varen ser els pioners en tractar d'occidentalizar a este grup, caracterisat per la seua resistència a l'europeu. Gran part del coneiximent disponible sobre la cultura dels abipones es deu al jesuïta Dobrizhoffer, qui va viure en Sant Jerónimo del Rei al començament del sigle XVIII i va deixar escrit un tractat, d'Abiponibus (editat en Viena en 1784), font de rica informació etnogràfica sobre el seu modo de vida. Dobrizhoffer va senyalar que una de les condicions que varen posar per a reduir-se va ser la de que solament els jóvens es convertirien al cristianisme.

Distribució aproximada de llengües en l'extrem meridional de Sudamérica en temps de la conquista.

Segons Dobrizhoffer, els abipones estaven dividits en tres grups: els rükahes o riucajes en les planures, els nakaigetergehes o nacaigueterguejes en els clars dels boscs i els yaaucanigas o jaucanigas en les zones baixes (de chapulls) propenques als rius. Segons Dobrizhoffer, els espanyols diezmaron als yaaucanigas en el XVII i els seus sobreviviente es varen unir en els abipones, oblidant el seu idioma en el pas del temps.

Reducció de Puríssima Concepció d'Abipones

En 1749 es va establir la reducció abipona de la Puríssima Concepció d'Abipones en la ribera nort del riu Bermejo. En l'intenció de protegir a la ciutat de Santiago del Estero, el 28 de febrer de 1750 el jesuïta José Sánchez la va traslladar a les costes del riu Salat en l'actual departament Quebrachos en el sur de la província de Santiago del Estero. En ser expulsats els jesuïtes en 1768 tenia 400 abipones reduïts.

Reducció de Sant Fernando del Riu Negre

La reducció de Sant Fernando del Riu Negre va ser fundada pels jesuïtes el 20 de maig de 1750 en l'ubicació de l'actual ciutat de Resistència, en abipones de la banda dels jaucanigas del cacic Ñaré Alaiquin. La reducció va tindre com a primer corregidor al cacic Naré i en 1753 va aplegar a contar en 679 abipones. Va ser impulsada pel tinent de governador de la ciutat de Corrents Nicolás Patró per a protegir a la ciutat. Cap a 1753 tenia 679 abipones reduïts. Els franciscanos la varen prendre al seu càrrec en ser expulsats els jesuïtes en 1768, pero va ser abandonada en 1773.

Reducció de Sant Rosario i Sant Carlos del Timbó

La reducció jesuïta de Sant Rosario i Sant Carlos del Timbó va ser fundada el 24 de novembre de 1763 despuix de l'acort de pau del governador del Paraguai José Martínez Fontes en el cacic Guachichi dels abipones del Bermejo. Va ser fundada en el lloc en a on hui es troba la població de Ferradura en la província de Formosa i inicialment va estar a càrrec de Martín Dobrizhoffer. Va ser atacada per tobas i mocovíes.

A Dobrizhoffer li varen succeir el pare Gerónimo Rejón i el jesuïta austríac Joseph Brigniel (1699-1770), a voltes escrit Josef o José Briegniel), qui va descriure la llengua dels abipones en un diccionari i una gramàtica i va dibuixar un mapa de les seues terres. La seua obra sobre els abipones va ser publicada en 1896 per Samuel Lafone Quevedo en el Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Ciències, número 15, Buenos Aires. Cap a 1767 tenia 350 abipones reduïts. Per l'expulsió jesuïta de 1768 va ser encarregat de la missió el pare Lorenzo de la Torre, assistit per un destacament de soldats, pero pronte va ser abandonada.

Bibliografia

• Dobrizhoffer, Martín (1717-1791). Història dels abipones (3 Vol.). Resistència, Universitat Nacional del Nordest, 1967-69.
• Lucaioli, Carina P. Els grups abipones cap a mediats del sigle XVIII. Buenos Aires, Societat Argentina d'Antropologia, 2005.
• Lucaioli, Carina P. Abipones en les fronteres del Chaco. Una etnografia històrica sobre el sigle XVIII. Buenos Aires, Societat Argentina d'Antropologia, 2011.