Idioma mocoví

El idioma mocoví o moqoit la’qaatqa és una llengua de la família llingüística mataco-guaicurú parlada en Argentina pel poble mocoví, que habita en localitats del centre i nort de la província de Santa Fe, en la zona oriental de la província del Chaco i en la partix sur de la província de Formosa.

En 2010 la província del Chaco va designar al mocoví com a idioma cooficial en l'idioma espanyol, les llengües indígenes toba (o qomlaqtaq) i wichí.

La família de llengües mataco-guaicurúes és un conjunt d'11 llengües indígenes d'Amèrica parlades en Argentina, Bolívia, Brasil i Paraguay, que comprén dos subfamílies en un total aproximat de 100 000 parlants distribuïts en les conques dels rius Bermejo, Pilcomayo i Paraguay. Atres llengües de la família es troben extinguides i algunes atres estan amenaçades de desaparició.

Sobre la difusió de la llengua, en la província de Santa Fe és utilisada majorment per la població mocoví vella, entre els adults està estés el bilingüisme i entre els jóvens es preferix l'idioma espanyol. En la província del Chaco la llengua i la cultura mocoví són cuidadosadament preservades. L'escritura en idioma mocoví va ser inexistent fins a la década de 1950, quan un grup de misionero va desenrollar un sistema d'escritura en alfabet llatí per a la llengua toba, que després va ser adaptada al mocoví per a la traducció de la Bíblia per Alberto Buckwater. Este sistema d'escritura encara està basat en la correspondència en l'ortografia de l'espanyol, per lo que conté algunes de les seues irregularitats.

Fonologia

Consonants

Les següents són les consonant del mocoví:

		Bilabial	Alveolar	Palatal	Velar	Uvular	Glotal
Nassal		[m]	[n]	[ɲ]
Oclusiva/ Africada	plain	[p]	[t]	[t͡ʃ]	[k]	[q]	[ʔ]
	voiced		[d]	[d͡ʒ]	[ɡ]	[ɢ]
Fricativa			[s]	[ʃ]			[h]
Vibrant			[ɾ]
Lateral			[l]	[ʎ]
Semivocal		[w]		[j]

Vocals

Grondona (1998) descriu les següents vocals:

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	[i] [iː]
Mija	[i] [iː]		[o] [oː]
oberta		[a] [aː]