Mbayaes
Els mbayás o mbayaes varen ser una ètnia del grup dels guaicurúes que va viure a abdós costats del riu Paraguay, en el nort i noroest de Paraguay i d'Argentina, alcançat pel sur el riu Bermejo. També varen viure en àrees adjacents de l'estat brasiler de Mate Grosso del Sur, en a on hui als seus descendents li'ls coneix com caduveos o kadiwéus.
El etnónimo mbayá els va ser donat pels guaraníes, a els qui atacaven freqüentment, i significa ‘terribles’, ‘mals’ o ‘salvages’.
La seua llengua va formar part de la família llingüística mataco-guaicurú.
Història
[editar | editar còdic]L'alvançat Alvar Núñez Cap de Vaca, junt en guaraníes, va realisar una incursió contra ells en 1542 derrotant-els gràcies al terror que els va produir l'utilisació de cavalls i armes de fòc.
Lo mateix que atres guaicurúes, varen adoptar el cavall, per lo que també varen ser coneguts com a cavallers pels espanyols. Durant dos sigles varen atacar els establiments espanyols i les missions.
El grup dels apacachodegodegi es va traslladar cap a 1670 des del Chaco Boreal a la regió del riu Apa, des d'a on va atacar als establiments ubicats fins als rius Ypané i el Jejuí.
El sacerdot Pedro Lozano (1697-1752) va distinguir tres grups mbayaes: epicuá-yiquí (o epiguayegí) al nort, napin-yiquí en l'oest i taquí-yiquí en el sur.
Entre 1844 i 1854 varen atacar als fortines paraguayans en la zona dels rius Aquidabán i Apá.[1]
Reduccions jesuïtes
[editar | editar còdic]En decembre de 1609 els jesuïtes Roque González de Santa Creu i Vicente Grifi varen creuar el riu Paraguai i es varen internar en el país dels guaicurúes que vivien entre el riu Confús o Yabebyry i el riu Pilcomayo en el Chaco Boreal. En 1610 varen fundar la reducció de La nostra Senyora María dels Reis en el lloc cridat Yasocá, ubicat a una llegua del riu Paraguai front a Asunción, poc despuix González de Santa Creu va ser enviat cap a la missió del Paraná. En 1611 els misionero varen ser enviats a les regions de Guarambaré i Pitun, quedant sense sacerdots la reducció. En 1613 varen ser traslladats allí Pedro Romero i Antonio Moranta, fundant Romero junt al Pilcomayo la reducció de Guazutinguá, que va durar fins a 1626.[2] Alonso Rodríguez i José Oreghi es varen unir després a Romero. Despuix de 17 anys d'estèrils intents, la missió dels guaicurúes va ser abandonada pels jesuïtes.
En 1759 el cacic Lorenzo Mbayá va firmar un efímer tractat de pau en Asunción, lo que va permetre l'establiment de missions jesuïtas. El jesuïta Joseph Sánchez Labrador va ser enviat a misionar entre els mbayaes i atres guaicurúes, fundant el 23 d'agost de 1760 la reducció de La nostra Senyora de Belén a l'est de l'actual Concepció en Paraguai i sobre el riu Ypané. En ser expulsats els jesuïtes en 1768 la missió tenia 260 indígenes reduïts.[3]
També en 1760 el jesuïta Manuel Durán va fundar la reducció de Sant Joan Nepomuceno a l'oest del riu Paraguai en indígenes guanás que es trobaven somesos als mbayaes, que al moment de l'expulsió dels jesuïtes contava en 600 indígenes.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «CAPITULE 5». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2007. Consultat el 2023-06-28.
- ↑ «llimites1». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2010. Consultat el 2023-06-28.
- ↑ «Reduccions Jesuïtes i Franciscanas. Gran Chaco i regions fronterices.». pueblosoriginarios. com. Consultat el 2023-06-28.
- ↑ «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Mbaya Indians». www. newadvent. org. Consultat el 2023-06-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mbayaes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.