Caduveos
Els caduveos, kadiguedogui, kadiwéus, cadiuéus, mbayá-guaycurú o ediu-adig, són un grup indígena brasileño que habita a l'oest del riu Miranda, en la frontera de Mate Grosso del Sur en el Paraguay, més precisament en la reserva indígena Kadiwéu. En 1995 eren uns 1200 distribuïts en tres comunitats al voltant de la serra de Bodoquena.
Es considera als caduveos com els descendents actuals dels mbayaes. Els grups beaquéo, cataguéo i guatiedéo que també varen habitar el territori brasiler es troben extints.
Són cridats també guaicurúes (malnom pijoratiu -lo mateix que "mbayá"- dau pels parlants de guaraní), nom de la subfamília llingüística a la que pertanyen, dins de la família mataco-guaicurú. Són coneguts ademés com els "indis cavallers", degut a que posseïen una gran habilitat per a montar cavalls (duts pels espanyols), criaven molts cavalls i ademés posseïxen un porte físic considerat d'un típic guerrer, puix -com els atres pámpidos- són alts i forts. En raó de ser guerrers, les dònes només tenien fills cada sis anys, degut a que no podien carregar més d'un fill en el cavall, només tenien un atre quan el primer ya posseïa la capacitat de montar solament.
Enemics acérrimos dels guaraníes i dels seus descendents mestizados al final varen fer aliances en els bandeirantes portuguesos i brasilers, aixina varen passar dels seus antics assents en el Chaco Boreal a la regió ubicada a l'est del riu Paraguai ingressant en la vall del Mbotetey (Miranda) i destruint a fins d'el XVIII gran part de les missions i pobles del Itatín. En gran mida per l'ancestral odi a lo guaraní varen ser encarniçats enemics del Paraguai i per això, grans aliats de Brasil en la guerra de la Triple Aliança, época en la qual varen devastar els territoris paraguayans pròxims al Chaco Boreal aplegant les seues incursions o malones fins a les portes de Concepció. En 1865 varen realisar una cruenta razzia que entre atres efectes va tindre la destrucció de la població paraguayana de Sant Salvador.[1] Els territoris caduveos varen ser transferits al Brasil en finalisar la guerra, fins a a lo manco la segona mitat d'el XX els caduveo o cadigüegodí o caduwe eixercien el seu poder sobre les ètnia també indígenes dels ishir i els guanás.
A fins d'el XIX el pintor italià i fotógraf Guido Boggiani va conviure en ells quan encara quedaven alguns en el Paraguai i els va retratar fotográficamente.[2]
Les fotografies de Boggiani varen ser publicades com a targetes postals en Buenos Aires, a instàncies de l'antropòlec Lehmann-Nitsche, dins d'una vasta colecció que inclou atres pobles.
L'antropòlec francés Claude Lévi-Strauss va dedicar un capítul sancer al seu estadía ent els Caduveo en el seu llibre Trists Tròpics. Cita a sovint a Boggiani i, pese a destacar que la seua cultura es troba en clar estat de reculada i occidentalización, fa un detingut anàlisis de les pintures facials utilisat per este poble, traça que ell considera més eixint i ilustratiu de la seua sofisticació. Per a eixa data, 1935, les relacions entre els caduveos i l'home blanc eren majorment pacífiques en el Mate Grosso del Sur.
En l'actualitat, les senyes històriques més importants de l'història dels caduveos en particular i dels "mbayaes" en general es troben reflectits en l'obra de cinc toms "història sagrada del poble qom en el país chaqueño" del argentí Flavio Dalostto, qui ya ha editat els toms 1 i 2, en mapes explicatius.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els Guaikurú i la Guerra de la Triple Aliança, per María de Fátima Costa
- ↑ «Clarín, L'art de furtar l'ànima als indis». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2008. Consultat el 20 de setembre de 2008.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caduveos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.