Anar al contingut

Planta llenyosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Planta llenyosa

Una planta llenyosa és una planta perenne en brot llenyós verdader que conté fusta, principalment compost per estructures de celulosa i de lignina, que donen soport al sistema vascular de moviments d'aigua i de nutrients des de les raïls fins a les fulles, i sucres (fotosintatos) des dels fulls fins al restant de la planta. Poques plantes llenyoses formen noves capes de teixit llenyós cap any, en lo que s'incrementa el diàmetro del seu tronc. La nova fusta es deposita en les parts exteriors del talle, per baix de la corfa, pero en algunes monocotiledónees, com les palmes i dracaenes, el duramen es troba formant fas de cèlules meristemàtiques dins del tronc.[1] En les palmeres, la llenya es forma en el centre del talle. La capa dermal ha segut modificada per a protegir el teixit vascular dels elements en una grossa cobertura de teixit mort, generalment cridat ritidoma o corfa.

Les plantes llenyoses generalment són arbres, arbusts, cactus o trepadores perennes.

Algunes plantes anuals formen teixit llenyós en el seu únic any, i moren al final de l'estació de creiximent. Són brots herbàceus sense teixit mort de recobriment.

Les herbes llenyoses no tenen l'espessa corfa de recobriment, pero desenrollen brots forts en fas vasculars. Es tracta, per eixemple, de plantes com Uraria picta i certes espècies de la família Polygonaceae. Eixes herbes no són verdaderament llenyoses, pero tenen teixit llenyós densament empaquetat. Atres plantes herbàcees tenen teixit llenyós cridat caudex, i també en el gènero Cycas, que és un teixit de conducció vascular engrossat, que es troba en freqüència en ambients montanyosos o secs. En els falagueres arbòrees, el caudex és un tronc llenyós fort.cita requerida

El símbol de les plantes llenyoses, basat en el Species Plantarum de Carles Linneo, és ♃, que també és el símbol astronòmic del planeta Saturn.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ Mark W. Chase(2004).«Monocot relationships: an overview».American Journal of Botany.91: 1645-1655.Consultat el 30 de giner de 2011.(en anglés)
  2. ↑ Stearn, William T. Botanical Latin (4ª ed., 1966-1992).