Berberis

Berberis

Branca en flor de Berberis thunbergii.

Berberis és un gènero que inclou al voltant de 500 espècies d'arbusts perennes i de full caduc en altures que van d'1 a 5 metros, comunament coneguts com agracejos. Són espècies natives de climes templats i subtropicals en Europa, Àsia, Àfrica, Norteamérica i Sudamérica. Estan íntimament relacionades en el gènero Mahonia, inclós dins del Berberis per alguns botànics.

Descripció

El gènero es caracterisa per la seua formació dimórfica, en llarcs brots que formen l'estructura de la planta, i brots curts d'1 a 2 mm de llongitut. Les fulles que es troben en els brots llarcs no tenen funció de fotosíntesis i han evolucionat en espines triples de 3 a 30 mm. El brot en l'aixella de cada espina desenrolla despuix un brot curt en varis fulls normals funcionals a la fotosíntesis. Estos fulls tenen d'1 a 10 cm de llongitut i són simples, podent presentar vores espinoses. Només en els brots jóvens creixen fulls en els brots llarcs, i el fullage característic es desenrolla en plantes d'un a dos anys d'edat.

Les espècies caduques com Berberis thunbergii i B. vulgaris són notables per la coloració que mostren en autumne. Les fulles adquirixen un color rosa o roig abans de caure. En algunes espècies perennes de China, com B. candidula o B. verruculosa, els fulls presenten un revers blanc lluent, fent-les particularment atractives.

Flores

Les flors broten simples o en arracada, en este últim cas fins a vint en un mateix talle. Són de color groc o taronja, de 3 a 6 mm de llongitut, en sis sépals i sis pétals en grups alterns de tres. Els sépals estan habitualment coloreats igual que els pétals. El frut és una chicoteta baya de 5 a 15 mm de llarc, que en madurar prenen un color roig o blau obscur, a sovint en un botó rosa o violeta. La forma pot ser, segons l'espècie, esfèrica o allargada.

Fruts

Les bayes són comestibles, riques en vitamina C, i de sabor àcit. És difícil recolectar-les pels brots espinosos. Són un aliment important per a moltes chicotetes aus, que ajuden ademés a dispersar les llavors. En Iran el frut sec, conegut en idioma persa com zereshk, és de consum comú. En Ucrània s'usa com aromatizante en un confit molt popular. En la Patagonia i atres regions d'Amèrica del Sur algunes espècies de Berberis conegudes com calafate o michay eren conegudes i consumides ya pels pobles indígenes.

Les espècies del gènero servixen com a aliment per a algunes larves de lepidòpters.

Planta ornamental

Moltes es cultiven en els jardins com a espècie ornamental, i també servixen com a seges vius, impenetrables pel seu dens fullage i les seues agudes espines.

Berberis en el món

Flor de Berberis en Siberia Oriental

Calafate (Berberis microphylla) i michay (Berberis darwinii) són dos espècies patagónicas usuals en Argentina i Chile. Els seus fruts color púrpura s'utilisen per a melades i infusions, i són plantes simbòliques de la regió. La superstició diu que qui menja una baya de calafate té la certea de tornar a la Patagonia.

En Europa l'agracejo (Berberis vulgaris) és consumida cuita o en preparacions, no obstant esta espècie servix com morada i vector del fongo Puccinia graminis, una séria malaltia de les plantes, per lo que en moltes regions es prohibix el seu cultiu.

Algunes Berberis s'han tornat invasoras quan es planten fòra dels seus hàbitats natius. Açò inclou a B. glaucocarpa en Nova Zelandia, la venda de la qual i cultiu estan actualment prohibits, i B. thunbergii en algunes àrees de Norteamérica.

Els països en el que s'utilisen hui en dia els fruts d'estes espècies en més freqüència són Iran, i en Sudamérica Chile i Argentina.

Vore també

• Història de la Botànica
• Terminologia descriptiva de les plantes
• Descripció de les berberidàcees
• Agracejo