Berberis thunbergii

Erro al crear miniatura:

Berberis thunbergii

El agracejo japonés (Berberis thunbergii) és una planta del gènero Berberis pròpia de Japó i Àsia occidental.

Descripció

Posseïx un porte arbustivo dens, espinós, d'un a dos metros d'altura. Les espines, freqüents, són simples, a voltes tridentadas; el seu orige és foliar, encara que ha sofrit moltes modificacions. Els fulls, verts o vert-blavenques, són chicotetes, ovalades, de 12-24 mm de llongitut i 3-15 mm d'esgambi. Les flors, grogues, posseïxen un diàmetro de 5 a 6 mm i es disponen en una inflorescència en umbela; la floració es produïx en primavera o a principis de l'estiu. Els fruts, són bayes comestibles, són d'un color roig o anaranjado lluent, de 7-10 mm de llongitut i 4-7 mm d'esgambi, contenen una llavor. Estes bayas maduren a finals de l'estiu i, despuix de caure al sol, persistixen durant el hivern.

Eixemplar en abundants bayas madures.

Erro al crear miniatura:

Vista de la planta

Usos

Esta espècie s'ampra com planta ornamental en Japó i llocs templats del Hemisferi Nort. Existixen cultivars seleccionats para: el color foliar, puix els hi ha en els fulls grocs, roig obscures, violetas i variegadas; el creiximent en altura o en forma compacta, exagerant el seu caràcter arbustivo. Pels escapes produïts, es considera una planta invasora en l'est d'Estats Units; tant és aixina que en Canadà s'ha prohibit el seu cultiu degut a que opera com un hospedador intermig para Puccinia graminis, fongo que ocasiona la roya del blat.

Bibliografia

1. Anonymous. 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
2. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
4. Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 19: 1–884. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
5. Flora of North America Editorial Committee, i. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
6. Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
7. Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
8. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
9. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
10. Voss, E. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
11. Whittemore, A. T. 1993. Berberis (Berberidaceae). 20 pp.