Anar al contingut

Berberis microphylla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Berberis microphylla (Berberis microphylla)


Flores.

Berberis microphylla (sense. Berberis buxifolia, sense. Berberis heterophylla) és un arbust espinós perenne endèmic de la Patagonia argentina i chilena, i zones confrontants del sur de Chile. És una espècie botànica d'arbust perenne, de la família de les Berberidaceae i té us com planta ornamental. Es coneix com calafate. És fàcilment confundible en el Michay (Berberis darwini).

Este arbust es caracterisa pels seus fruts comestibles, sent considerat un símbol de la Patagonia, en especial de les ciutats d'El Calafate i Ushuaia en Argentina i Punta Arenes en Chile. En esta última li la considera com a símbol de la zona i en el seu himne es diu que: "...el que menja calafate ha de tornar."

Distribució

Es distribuïx molt abundantment en el sur de la Patagonia argentina i en la Patagonia chilena (en les regions d'Aysén, Magallanes de Chile). En este últim país també es troba en menor mida en sectors rurals de la regió dels Lagos i Costers en La Araucanía a on li criden coloquialment "michay", encara que este terme s'utilisa indistintament per a referir-se igualment a atres varietats de Berberis.

Descripció

És un arbust d'aproximadament 1,5 m d'altura, en el tronc molt ramificat des de la base. Els seus fulles estan compostes per tres foliols chicotets aovados i en la seua base tenen tres estípulas modificades en espines trifidas (dos laterals i una central més llarga) d'uns 2 cm de llarc. Els seus flors són pentámeras, simples, colgantes en peciols llarcs, de color groc, hermafroditas, florix d'octubre a giner.

El seu frut, cridat també michay o calafate, és una baya de color blau negrenc, d'1 cm de diàmetro en 6 llavors angulosas, que es recolecta en l'estiu per a consumir-ho fresc, elaborar melades, gelees, siropes i licors. Una versió del mit selknam i tehuelche de Calafate conta que qui assaborix un frut d'esta planta sempre torna a la Patagonia.

Usos

Berberis microphylla comercialment destaca pels seus fruts selvats, en usos principalment en la rebosteria.

Els seus fruts són comestibles, tant naturals com elaborats en forma de dolces o aixarops. Per fermentació es pot preparar "vi de calafate".

En medicina tradicional, també és utilisat com a remei caser per a baixar la febra.

En la seua corfa groga estan presents molts #coloide tals com berberina, oxiacatina berbamina. És utilisada com a planta tintórea, sent la seua fusta usada per a fer tintura roja.

També és cultivat com planta ornamental, i és apreciat com bonsái. El cultivar 'Nana' és un arbust de jardí, i per les seues espines és bo per a bardices anti-intrusos, pero no fructifica com la varietat selvada.

La seua corfa va ser utilisada pels Tehuelches per a fabricar els astiles de les punta de flecha.

Té importància com forrajera, els seus brots verts, flors i fruts.[1]

Usos medicinals

És antibacterial i contra certs càncers. Posseïx "berberina", universalment present en els rizomes del gènero Berberis, en marcat efecte antibacterial i poderós efecte antioxidant, 10 voltes major al nabiu. Li l'usa oralment en tractar vàries infeccions entéricas, especialment disenteria bacteriana. La berberina mostra activitat antitumoral.[2]

Taxonomia

Berberis microphylla va ser descrita per Georg Forster i publicat en Commentationes Societatis Regiae Scientiarum Gottingensis 9: 29. 1787.[3]

Etimologia

Berberis: nom genèric que és la forma latinissada del nom àrap de la fruta.[4]

microphylla: epítet latino que significa "en fulls menuts".[5]

Sinonímia

  • Berberis antucoana C.K.Schneid.
  • Berberis barilochensis Job
  • Berberis buxifolia Lam.
  • Berberis buxifolia var. antarctica C.K. Schneid.
  • Berberis buxifolia var. gracilior Albov
  • Berberis buxifolia var. microphylla (G.Forst.) Speg.
  • Berberis buxifolia var. nuda C.K. Schneid.
  • Berberis buxifolia var. papillosa C.K. Schneid.
  • Berberis buxifolia var. spinosissima Reiche
  • Berberis cuneata DC.
  • Berberis dulcis Sweet
  • Berberis heterophylla Juss. ex Poir. 1808
  • Berberis heterophylla var. pluriflora Reiche
  • Berberis inermis Pers.
  • Berberis marginata Gay
  • Berberis michay Job
  • Berberis parodii Job
  • Berberis cristata (Lam.) Lavallée
  • Berberis magellanica Dippel
  • Berberis microphylla var. gracilior (Albov) De Wild.
  • Berberis minor J.R.Forst. ex DC.
  • Berberis morenonis Kuntze
  • Berberis rotundifolia Lindl.
  • Berberis spinosa Comm. ex Decne.
  • Berberis spinosissima (Reiche) Ahrendt
  • Berberis tricuspidata Sm. ex DC.[6]

Vore també

Referències

Fonts

Bibliografia

  • Hoffmann, A. (1982). Flora selvada de Chile zona araucana. Edició 4. Edicions Fundació Claudio Gai, Santiago, Chile. 258p.
  • Landrum, L. R. (2003). Berberidaceae. En C. Marticorena i R. Rodríguez [eds.], Flora de Chile Vol. 2(2), pp 1-23. Universitat de Concepció, Concepció.
  • Marticorena, C. & M. Quezada. (1985). Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  • Zuloaga, F. O. (1997). Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
En anglés
  • Ahrendt, L. W. A. (1961). Berberis and Mahonia. A taxonomic revision. J. Linn. Soc., Bot. 57(369): 1–410.
  • Landrum, L. R. 1999 [2000]. Revision of Berberis (Berberidaceae) in Chile and adjacent southern Argentina. Ann. Missouri Bot. Gard. 86(4): 793–834.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Berberis microphylla en el Viccionari. o carpintero de ribera.