Anar al contingut

Polypodiaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Polypodiaceae
Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor

Les polypodiàcees (nom científic Polypodiaceae) són una família de falagueres de l'orde Polypodiales, en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] basada en el seu predecessor sistema de Smith et al. (2006).[4]

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.

  • Família 48. Polypodiaceae J.Presl & C.Presl, Delic. Prag.: 159 (1822). Sinònims: Grammitidaceae Newm., Hist. Brit. Ferns: 7 (1840). Gymnogrammitidaceae Ching en Acta Phytotax. Sense. 11: 12 (1966). Loxogrammaceae Ching ex Pic.Serm. en Webbia 29: 11 (1975). Drynariaceae Ching en Acta Phytotax. Sense. 16: 19 (1978). Platyceriaceae Ching en Acta Phytotax. Sense. 16: 18 (1978). Pleurisoriopsidaceae Kurita & Ikebe ex Ching en Acta Phytotax. Sense. 16: (1978).
50–80 gèneros (64 acceptats ací tentativament). Referències: Janssen & Schneider (2005), Kreier et al. (2008), Labiak et al. (2010a, b), Otto et al. (2009), Parris (2007), Ranker (2004), Schneider et al. (2004a, c, 2006a, b, 2008, 2010), Smith et al. (2006b), Wang et al. (2010a, b).
        • Subfamília 48a. Loxogrammoideae H.Schneid., subfam. nov. (Dictymia, Loxogramme). Basónimo: Loxogrammaceae Ching ex Pic. Serm., Webbia 29: 11 (1974). Tipo: Loxogramme.
Nota: Esta família inclou a les falagueres drynarioides i selligueoides. El número de gèneros d'abdós grups encara és incert. Només reconeixem als gèneros que són àmpliament acceptats.


Nota: L'estat de molts gèneros d'este grup és controvertit (Kreier et al. 2008). El gènero Microsorum és polifilético i deurà ser dividit en gèneros naturals en el futur. El gènero monotípic Kontumia és tentativament assignat a les falagueres microsoroides i no als selligueoides com sugerit per Wu et al. (2005). Esta decisió està basada en les escates del rizoma observades per P. Hovenkamp (Leiden) que va estudiar el material tipo. Actualment nos falten seqüències de ADN per a confirmar esta relació.
Nota: El número de gèneros de les falagueres grammítidos encara no està fix. Un grup d'investigació baix el liderage del Dr. Tom Ranker actualment està estudiant este complex.

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

Polypodiaceae sensu stricto, com usualment és reconegut (per eixemple per Kramer en Kubitzki 1990), és parafilético, perque exclou als grammítidos, usualment segregats com Grammitidaceae (Ranker et al. 2004, Schneider et al. 2004d).

Els llímits dels gèneros necessiten clarificaació.

Polypodiaceae conté clados sancers enormes neotropicales i clados sancers enormes paleotropicals (Schneider et al. 2004d).

Dins de Polypodiaceae com ací definit, es anidan els gramítidos (Ranker et al. 2004, Schneider eta al. 2004d). Tyron i Tyron (1982) i Hennipman (1996) ya havien circunscripto els gramítidos dins de Polypodiaceae, com fa Smith et al. (2006). Els gramítidos (Grammitidaceae quan família) compartixen vàries sinapomorfías morfològiques: venes lliures (majorment), sense escates en les làmines, fulls en pèls setiformes i usualment roig-amarronados obscurs, peu de l'esporangi d'1 fila de cèlules de gruixa, espores verdes, trilete, gametófitos com a llaços ("ribbon-shaped"). Alguns gèneros de grammítidos se sap que són polifiléticos, uns atres són molt provablement monofiléticos.

Ecologia

Pantropicales.

La majoria epifitas i epipétricas, unes poques terrestres.

Caràcters

En les característiques de Pteridophyta.

Rizomes de largament rastreros a cortament rastreros, dictiostélicos, en escates.

Pecíols en clara abscisió prop de les seues bases (o no, en la majoria de les grammítidas), deixant filopodios curts.

Làmines monomórficas o dimórficas, la majoria simples a pinatifidas a 1-pinadas (poc comuna atres derivades). Sense indumento o en indumento de pèls i/o escates en la làmina. Venes usualment anastomosándose o reticulades, a voltes en venillas inclusas, o venes lliures (en la majoria de les grammítidas). Indumento variat, de escates, pèls o glàndules.

Soros abaxiales (rarament marginals)redó a oblongo o elíptic, ocasionalment elongado, o esporangis acrosticoides, a voltes profundament embebidos. Soros sense indusio, a voltes coberts per escates caduques quan són jóvens (per eixemple en Lepisorus, Pleopeltis).


Esporangis en peus usualment llarcs, d'1 a 3 files de cèlules de gruixa, freqüentment en parafisos en els esporangis o en els receptàculs.

Espores hialinas a groguenques, reniformes o monolete (no gramítidas) o globosas-tetraèdriques i trilete (gramítidas).Perina variada, usualment prima, no fortament alada ni cristada.

Número de cromosomes: x = 35, 36, 37 (25 i atres números també varen ser registrats).

Vore també

Enllaços externs

Commons

Polypodiaceae en Wikispecies.

Referències

  • Pryer, Kathleen M.; Harald Schneider; Alan R. Smith; Raymond Cranfill; Paul G. Wolf; Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • Pryer, Kathleen M.; Eric Schuettpelz; Paul G. Wolf; Harald Schneider; Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
  • Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
  • Smith, A. R.; K. M. Pryer; E. Schuettpelz; P. Korall; H. Schneider i P. G. Wolf. 2006. A classification for extant ferns Taxon 55(3), 705-731.

Referències citades

  1. ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
  2. ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  3. ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  4. ↑ 4,0 4,1 A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  5. ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , Cambridge University Press.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Polypodiaceae&oldid=1396845»