Anar al contingut

Polypodiales

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Polypodiales
Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor

Polypodiales és el nom d'un tàxon de plantes pertanyent a la categoria taxonòmica d'orde, que en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] és monofilético.

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.

    • Orde N. Polypodiales Link, Hort. Berol. 2: 5 (1833). Sinònims: Parkeriales A.B.Frank in J.Leunis, Syn. Pflanzenk., ed. 2, 3: 1452 (1877). Filicales Dumortier, Anal. Fam. Pl.: 67. 1829, nom. illeg. Blechnales Pic.Serm. ex Reveal, Phytologia 74: 175 (1993). Negripteridales Pic.Serm. ex Reveal, Phytologia 74: 176 (1993). Platyzomatales Pic.Serm. ex Reveal, Phytologia 74: 176 (1993). Aspleniales Pic.Serm. ex Reveal, Phytologia 79: 72 (1996) Athyriales Schmakov, Turczaninowia 4: 55 (2001). Dennstaedtiales Doweld, Tent. Syst. Pl. Vasc. (Tracheophyta): 10 (2001). Pteridales Doweld, Tent. Syst. Pl. Vasc. (Tracheophyta): 11 (2001). Dryopteridales Schmakov en Turczaninowia 4: 66 (2001). Thelypteridales Doweld, Tent. Syst. Pl. Vasc. (Tracheophyta): 11 (2001). Lindsaeales Doweld, New Syllabus: 353 (2006).
21 famílies.
      • Família 26. Lonchitidaceae C.Presl ex M.R.Schomb., Reis. Br.-Guiana (Ri. Schomburgk) 2: 1047 (1848).
1 gènero (Lonchitis). Referències: Christenhusz (2009a), Lehtonen et al. (2010), Lellinger (1977).
      • Família 27. Saccolomataceae Doweld in Doweld & Reveal, Phytologia 90: 417 (2008).
1–2 gèneros (Orthiopteris, Saccoloma). Referència: Nair (1992).
Nota: L'estat de Orthiopteris com separat de Saccoloma encara és incert. Es necessiten més estudis filogenético de la família.
      • Família 28. Cystodiaceae J.R.Croft, Kew Bull. 41: 797 (1986).
1 gènero (Cystodium). Referències: Croft (1986), Korall et al. (2006b), Lehtonen et al. (2010).
      • Família 29. Lindsaeaceae C.Presl ex M.R.Schomb., Reis. Br.-Guiana (Ri. Schomburgk) 2: 883 (1848).
7 gèneros (Lindsaea, Nesolindsaea, Odontosoria, Osmolindsaea, Sphenomeris, Tapeinidium, Xyropteris). Referències: Kramer (1957, 1967a, b, c, 1970, 1971, 1972a, b, 1989), Kramer & Tindale (1976), Lehtonen et al. (2010), Lin et al. (1999), Schneider & Kenrick (2001).
      • Família 30. Dennstaedtiaceae Lotsy, Vortr. Bot. Stammesgesch. 2: 655 (1909). Sinònims: Hypolepidaceae Pic.Serm., Webbia 24: 705 (1970). Pteridiaceae Ching, Acta Phytotax. Sense. 13: 96 (1975).
10 gèneros (Blotiella, Dennstaedtia, Histiopteris, Hypolepis, Leptolepia, Microlepia, Monachosorum, Oenotrichia, Paesia, Pteridium). Referències: Der et al. (2009), Wolf (1995) .
Nota: Oenotrichia està basat en O. maxima (E.Fourn.) Copel., que pertany a Dennstaedtiaceae. Les atres espècies pertanyen a Dryopteridaceae.
      • Família 31. Pteridaceae E.D.M.Kirchn., Schul-Bot.: 109 (1831). Sinònims: Parkeriaceae Hook., Exot. Fl. 2: adt. 147 (1825), nom. rej. en favor de Adiantaceae Newman (1840). Adiantaceae Newman, Hist. Brit. Ferns: 5 (1840), nom. cons. Acrostichaceae Mett. ex A.B.Frank in J.Leunis, Syn. Pflanzenk., ed. 2, 3: 1453 (1874). Ceratopteridaceae Underw., Our Native Ferns, ed. 6: 65 (1900). Sinopteridaceae Koidz., Acta Phytotax. Geobot. 3: 50 (1934). Vittariaceae Ching, Sunyatsenia 5: 210 (1940). Negripteridaceae Pic.Serm., Nuovo Giorn. Bot. Ital., ser. 2, 53: 160 (1946). Platyzomataceae Nakai, Bull. Natl. Sci. Mus. Tòquio 29: 4 (1950). Actiniopteridaceae Pic.Serm., Webbia 17: 5 (1962). Cryptogrammaceae Pic.Serm., Webbia 17: 299 (1963). Hemionitidaceae Pic.Serm., Webbia 21: 487 (1966). Cheilanthaceae B.K.Nayar, Taxon 19: 233 (1970). Taenitidaceae Pic.Serm., Webbia 29: 1 (1975). Antrophyaceae Ching, Acta Phytotax. Sense. 16: 11 (1978). Anopteridaceae Doweld, Tent. Syst. Pl. Vasc. (Tracheophyta): 2 (2001).
50–60 gèneros (53 acceptats ací). Referències: Beck et al. (2010), Gastony & Johnson (2001), Gastony & Roll (1995, 1998), Grusz et al. (2009), Kirkpatrick (2007), Nakazato & Gastony (2001), Prat et al. (2007), Rohfelds et al. (2008), Ruhfel et al. (2008), Sánchez-Barracaldo (2004), Schuettpelz et al. (2007), Windham et al. (2009), Zhang et al. (2005, 2007).
Nota: Eriosorus està unit en Jamesonia (Sánchez-Barracaldo 2004) i Neurocallis i Platyzoma estan units a Pteris (Schuetpeltz & Pryer 2007).
Nota: La classificació de gèneros de falagueres de la família Cheilanthoideae no és estable perque molts dels conceptes de gènero no comprenen unitats naturals, per eixemple, Paraceterach com classificada per Tryon et al. (1990) és parafilético (Kirkpatrick 2007) i embebido en Pellaea s.l. Les falagueres cheilantoides estan baix estudi ara en el laboratori de Pryer lab (Beck et al. 2010, Grusz et al. 2009, Rothfels et al. 2008, Windham et al. 2009).
Nota: Les falagueres vittarioides estan embebidos en el gènero Adiantum, per això ací són tractats en una única subfamília. Adiantum necessita revisió taxonòmica.
4 gèneros. (Acystopteris, Cystoathyrium, Cystopteris, Gymnocarpium).
Descripció: Plantes de tamany chicotet o mijà, en boscs o en clavills. Rizoma esvelt largament rastrero, o cortament rastrero, o curts erectos o ascendents; làmina 1-3 pinada; venes lliures; soros chicotets, redonejats a forma de copa, dorsals en les venillas; indusios chicotets, prims aovados o ovales, adjuntats en les bases, com escates i immersos en els esporangis madurs, o sense indusio; x=42, 41, 40.
Nota:—Schuettpelz & Pryer (2007) varen trobar que Gymnocarpium i Cystopteris són germans del restant de eupolipoides II. Per lo tant eixos gèneros i els seus afins Acystopteris i Cystoathyrium són ubicats ací en la seua pròpia família, en sentit filogenético.
Descripció: Frondes herbaceae, compositae, pinnis oppositis lanceolatis serratis; fasciculus vasorum in stipite unicus; venae pinnatae, simplices; sori lineares, elongati, esquena venae simplicis; indusium lineare, elongatum, planum. Tipo: Hemidictyum C.Presl (1836: 110)]
1 gènero (Hemidictyum)
Nota: Este gènero podria ser inclós en Aspleniaceae (com sugerit per Lehtonen 2011), si be és indesijable perque les sinapomorfías d'un Aspleniaceae definit de forma tan àmplia encara no són conegudes. Més encara, la separació de Hemidictyum i Aspleniaceae data del Cretácico d'acort en les estimacions actuals de divergència de les falagueres derivades (Schuettpelz & Pryer 2009), i el reconeiximent de dos famílies seria per lo tant bona ajuda per a la classificació de falagueres del Cretácico i del Terciario primerenc.
      • Família 33. Aspleniaceae Newman , Hist. Brit. Ferns: 6 (1840).
2 gèneros. ( Asplenium, Hymenasplenium ). Referències: Murakami & Schaal (1994), Murakami et al. (1999), Perrie & Brownsey (2005), Pinter al. (2002), Schneider et al. (2004b, 2005).
Nota: Els estudis citats dalt han trobat a tots els segregats de Asplenium (per eixemple Camptosorus, Ceterach, Diellia, Loxoscaphe i Phyllitis) anidados dins d'ell. Ademés es coneixen molts híbrits entre gèneros. Per això Smith et al. (2006a) varen reconéixer solament dos gèneros en Aspleniaceae que se segreguen per citologia, i és el tractament que se seguix ací.
3 gèneros (Diplaziopsis (tipo de la família), Homalosorus).
Filices mediocres vel grans; rhizomatibus crassis, erectis vel decumbentibus; laminis 1-pinnatis, imparipinnatis, pinnis integris, glabris; venis lateralibus utroque costulae latere discretis set margines versus reticulatim anastomosantibus, areolarum 2–4 séries facientibus, sine veuen ulis discretis inclusis; soris secus venes longas prope costulam elongatis, indusio similiter elongato membranaceo obtectis; indusiis plerumque 3–8 mm, interdum ad 1–2 cm longis, arcuatis, allantoideis; número bàsic chromosomatum x=31, 40, 41. Genus quod est typus familiae: Diplaziopsis C.Chr.
Descripció: Falagueres de tamany mijà a gran, usualment en boscs prop d'o en corrents d'aigua. Rizomes decumbentes a erectos, grossos, làmina d'1 pina, imparipinada, en pinas sanceres glabras; venes lliures en els dos costats de la vena mija, pero anastomosándose totalment cap als màrgens a on formen 2 a 4 files de areolas, sense incloure les venillas lliures; soros elongándose a lo llarc de les venes grans prop de la vena madia, coberts per indusio similarment elongado i membranoso;indusios usualment de 3 a 8 mm, a voltes fins a 1-2 cm de llarc, estovats, com salchichas; espores en plecs com a ales fimbriadas i "echinate" (en anglés), o en plecs perforats en la part baixa. X=41, 40 or 31.
Notes: Homalosorus pycnocarpos (Spreng.) Pic.Serm. ha segut transferit a Diplaziopsis per Price (1990). Diferent de l'asiàtic Diplaziopsis en x=41, el nortamericà templat Homalosorus pycnocarpos té x=40 i el gènero tropical americà Hemidictyum marginatum té x=31. Hemidictyum primer va ser mostrat que era germà d'Aspleniaceae per Schuetpelz & Pryer (2007), pero Diplaziopsis no va ser inclós en el seu estudi. Ací incorporem evidència del laboratori de X.-C. Zhang, i ubiquem a estos gèneros en una família (Wei et al. 2010). L'inclusió de Hemidictyum en Diplaziopsidaceae és no obstant encara tentativa; més estudis es necessiten per a confirmar esta ubicació.
5 o més gèneros. Referències: Smith (1986), Smith & Cranfill (2002), Yatabe et al. (2002).
Nota: Cinc gèneros (Cyclosorus, Macrothelypteris, Phegopteris, Pseudophegopteris, Thelypteris) varen ser reconeguts per Smith (en Kramer & Green 1990) i molts gèneros antics varen ser inclosos en Cyclosorus i Thelypteris. La comprensió que es té en estos moments de la filogenia de la família és llimitada per lo que utilisem una aproximació conservativa, en conceptes de gènero amplis, per a les espècies que pertanyen a Cyclosorus i Thelypteris. Conceptes de gènero més estrets són discutits per a reemplaçar-los per estos dos grans gèneros pero l'evidència actual és encara insuficient per a aplegar a una conclusió final.
      • Família 36. Woodsiaceae Herter, Rev. Sudamer. Bot. 9: 14 (1949).
1–3 gèneros (Cheilanthopsis, Hymenocystis, Woodsia).
Notes: Woodsiaceae abans incloïa a Athyriaceae i Diplaziopsidaceae. La família ací és definida en el seu sentit més estricte, incloent solament a Woodsia i dos gèneros altament relacionats que, a l'espera de més evidència, potser terminen sent units a Woodsia en el futur. Els linajes de Athyriaceae, Cystopteridaceae, Diplaziopsidaceae i Rachidosoraceae estan consistentement segregats en tots els anàlisis, independentment del mostreig. Si be les relacions entre estos grups no sempre queden resoltes, estos linajes no poden ser units a uns atres més grans. Per això són tractats en famílies separades.
      • Família 37. Rhachidosoraceae X.C.Zhang, fam. nov. Basada en una referència completa i directa de la descripció llatina associada en Athyriaceae subfam. Rhachidosoroideae M.L.Wang & Y.T.Hsieh, Acta Phytotax. Sense. 42: 527 (2004).
1 gènero. (Rhachidosorus Ching, tipo de la família).
Descripció: Falagueres mijanes a grans en boscs moltes voltes en llocs rocosos (pedra calcàrea). Rizomes grossos, erectos a decumbentes, els àpiços i bases dels brots densament coberts per escates, làmines 2-3pinadas, deltoides a aovadas-deltoides, soros llineals, falcados, que toquen a les venes miges en l'extrem proximal, subparalelos a la vena mija. Indusios més o menys grossos, sancers, en el costat acroscópico de les venillas laterals, asplenioides, espores en plecs tuberculares. X=40. Un sol gènero en prop de 7 espècies, distribuït en l'est i el surest d'Àsia, des de Japó a Sumatra i les Filipines. Rhachidosorus no va ser inclós en l'estudi de Schuettpelz & Pryer (2007) i els resultats de Wang et al. (2003, 2004) no varen ser acceptats per Smith et al. (2006a, 2008).
      • Família 38. Onocleaceae Pic.Serm., Webbia 24: 708 (1970).
1(–4) genera: ( Onoclea). Referència: Gastony & Ungerer (1997).
Nota: Els quatre gèneros (Matteuccia, Onoclea, Onocleopsis i Pentarhizidium) són molt propencs per lo que ací són tractats com un únic gènero, Onoclea.
      • Família 39. Blechnaceae Newman, Hist. Brit. Ferns, ed. 2: 8 (1844). Sinònim: Stenochlaenaceae Ching, Acta Phytotax. Sense. 16: 18 (1978).
2–9 gèneros. (Blechnum, Brainea, Pteridoblechnum, Sadleria, Salpichlaena, Stenochlaena, Woodwardia). Referències: Nakahira (2000), Cranfill (2001), Cranfill & Kato (2003).
Nota: El gènero Doodia està inclós en Blechnum (Shepherd et al. 2007). Blechnum en la seua circumscripció actual, encara incloent a Doodia, provablement siga parafilético. L'estat d'atres gèneros com Brainea, Pteridoblechnum, Sadleria, Salpichlaena i Stenochlaena encara no està clar, pero alguns d'estos provablement deguen ser inclosos en Blechnum sensu clapixc (see Cranfill 2001). Es necessiten més estudis en la delimitació dels gèneros d'esta família.
5 gèneros. (Anisocampium, Athyrium, Cornopteris, Deparia, Diplazium) Referències: Kato (1977), Wang et al. (2004).
Nota: Athyriaceae inclou a la majoria dels gèneros ubicats per Smith et al. (2006a, 2008) en Woodsiaceae. La classificació dels gèneros necessita més estudis, especialment en el context de la monofilia de Athyrium i Diplazium.
3 gèneros (Didymochlaena, Hypodematium, Leucostegia). Referències: Liu et al. (2007a), Tsutsumi & Kato (2006), Schuettpelz & Pryer (2007).
Nota: Estos gèneros tradicionalment no varen ser associats. Hypodematium va ser associat en les falagueres athirioides, Didymochlaena va anar abans ubicat en Dryopteridaceae i Leucostegia en Davalliaceae. Molts estudis (Liu et al. 2007a, Tsutsumi & Kato 2006, Schuettpelz & Pryer 2007) han trobat que estan relacionats i provablement són el clado germà de 'Eupolypods I'.
      • Família 42. Dryopteridaceae Herter, Rev. Sudamer. Bot. 9: 15 (1949), nom. cons. Sinònims: Aspidiaceae Mett. ex A.B.Frank en Leunis, Syn. Pflanzenk. ed. 2. 3: 1469 (1877), nom. illeg. Filicaceae Juss., Gen. Pl.: 14. (1789), com 'Filices', nom. illeg., rej. Peranemataceae Ching, Sunyatsenia 5: 208 (1940), nom. rej. Elaphoglossaceae Pic.Serm., Webbia 23: 209 (1968). Bolbitidaceae Ching, Acta Phytotax. Sense. 16: 15 (1978).
Prop de 34 gèneros. Referències: Li & Lu (2006), Li et al. (2008), Liu et al. (2007a, 2010), Moren et al. (2010a, b), Rouhan (2004).
Nota: Són necessaris més estudis a nivell de gènero per a l'ubicació correcta dels gèneros i per a confirmar la monofilia dels gèneros rics en espècies Dryopteris i Polystichum. Insertis sedis: Adenoderris, Coveniella, Dracoglossum, Revwattsia, Stenolepia.
3 gèneros (Cyclopeltis, Lomariopsis, Thysanosoria). Referències: Moren (2000), Rouhan et al. (2007), Tsutsumi & Kato (2006), Schuettpelz & Pryer (2007), Liu et al. (2007a).
1 gènero (Nephrolepis). Referències: Hennequin et al. (2010), Hovenkamp & Miyamoto (2005).
Nota: El gènero Nephrolepis sempre va ser dificultoso d'ubicar. Ha segut abans associat a Davalliaceae i a Oleandraceae (Kramer & Green 1990). Smith (2006a, 2008) ho ubica en Lomariopsidaceae, que compartix en ell les pinas articulades. Esta associació no és satisfactòria no obstant perque la seua exacta ubicació filogenético encara és incerta. Per això nosatres ho ubiquem tentativament en la seua pròpia família fins que hi haja més senyes disponibles.
      • Família 45. Tectariaceae Panigrahi, J. Orissa Bot. Soc. 8: 41 (1986). Sinònims: Dictyoxiphiaceae Ching, Sunyatsenia 5: 205, 218. 1940, nom. inval. Hypoderriaceae Ching, Sunyatsenia 5: 209, 245. 1940, nom. inval.
6–10 gèneros. (Aenigmopteris, Arthropteris, Hypoderris, Pleocnemia, Psammiosorus, Psomiocarpa, Pteridrys, Tectaria, Triplophyllum, Wagneriopteris). Referències: Christenhusz (2010b), Liu (2007b).
Nota: Arthropteris ha segut tentativament inclós ací per Smith et al. (2006a), pero Liu (2007b) ho va ubicar en Dryopteridaceae. La correcta ubicació d'este gènero encara és incerta. Esta família està pobrement definida, especialment quan són inclosos Arthropteris i Psammiosorus. El número de gèneros que pertanyen a Tectariaceae encara és incert.
      • Família 46. Oleandraceae Ching ex Pic.Serm., Webbia 20: 745 (1965).
1 gènero ( Oleandra ). Referències: Tryon (1998, 2000)
      • Família 47. Davalliaceae M.R.Schomb., Reis. Br.-Guiana (Ri. Schomburgk) 2: 883 (1848).
2 gèneros (Davallia, Davallodes). Referència: Kato & Tsutsumi (2009), Tsutsumi & Kato (2006), Tsutsumi et al. (2008).
Nota: Tsutsumi et al. (2006, 2008) varen proveir una filogenia de Davalliaceae, a on varen trobar que Davallia és polifilético i varen propondre reconéixer els cinc clados a nivell de gènero. Esta classificació aumenta molt el número de gèneros i un concepte alternatiu en sol dos gèneros també pot ser considerat. Varen propondre al gènero Araiostegiella Kato & Tsutsumi (2008) i reinstauraron Wibelia Bernhardi (1801: 122), l'últim va terminar sent un homònim de Wibelia Gaertner et al. (1801: 97, 144), un gènero d'Asteraceae (= Crepis), per lo que un nou nom de gènero és necessari per a ubicar a Wibelia Bernh. La majoria de les espècies té combinacions en Davallia i sembla apropiat considerar un concepte més ampli del gènero Davallia que incloga a Araiostegiella i a Humata. Per a dividir a Davallia, la pregunta és a quin dels 5 clados el nom Davallia deuria ser aplicat, perque la geogràficament aïllada D. canariensis (L.) Sm., l'espècie tipo, no està inclosa en estos estudis. Sense establir a quin clado pertany esta espècie, una subdivisió de gèneros és difícil de validar. Davallodes (incl. Araiostegia) com a tractat per Tsutsumi et al. (2008) és utilisat ací, reduint el número de gèneros a dos, pero açò pot necessitar ser actualisat en un millorat anàlisis filogenético en el futur.
      • Família 48. Polypodiaceae J.Presl & C.Presl, Delic. Prag.: 159 (1822). Sinònims: Grammitidaceae Newm., Hist. Brit. Ferns: 7 (1840). Gymnogrammitidaceae Ching en Acta Phytotax. Sense. 11: 12 (1966). Loxogrammaceae Ching ex Pic.Serm. en Webbia 29: 11 (1975). Drynariaceae Ching en Acta Phytotax. Sense. 16: 19 (1978). Platyceriaceae Ching en Acta Phytotax. Sense. 16: 18 (1978). Pleurisoriopsidaceae Kurita & Ikebe ex Ching en Acta Phytotax. Sense. 16: (1978).
50–80 gèneros (64 acceptats ací tentativament). Referències: Janssen & Schneider (2005), Kreier et al. (2008), Labiak et al. (2010a, b), Otto et al. (2009), Parris (2007), Ranker (2004), Schneider et al. (2004a, c, 2006a, b, 2008, 2010), Smith et al. (2006b), Wang et al. (2010a, b).
        • Subfamília 48a. Loxogrammoideae H.Schneid., subfam. nov. (Dictymia, Loxogramme). Basónimo: Loxogrammaceae Ching ex Pic. Serm., Webbia 29: 11 (1974). Tipo: Loxogramme.


Nota: Esta família inclou a les falagueres drynarioides i selligueoides. El número de gèneros d'abdós grups encara és incert. Solament reconeixem als gèneros que són àmpliament acceptats.
Nota: L'estat de molts gèneros d'este grup és controvertit (Kreier et al. 2008). El gènero Microsorum és polifilético i deurà ser dividit en gèneros naturals en el futur. El gènero monotípic Kontumia és tentativament assignat a les falagueres microsoroides i no als selligueoides com sugerit per Wu et al. (2005). Esta decisió està basada en les escates del rizoma observades per P. Hovenkamp (Leiden) que va estudiar el material tipo. Actualment nos falten seqüències de ADN per a confirmar esta relació.
Nota: El número de gèneros de les falagueres grammítidos encara no està fix. Un grup d'investigació baix el liderage del Dr. Tom Ranker actualment està estudiant este complex.

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

Monofilético (Hasebe et al. 1995, Pryer et al. 1995, 2001a i 2004b, Schneider et al. 2004c).

Ecologia i Evolució

Este orde posseïx la major part de les espècies de monilophytas (més de 80 %), àmpliament distribuïdes en tot lo món.

Artícul principal → MonilophytaEcologia i evolució de Monilofitas.


Utilisant estimacions del moment de l'especiación de les falagueres i de les angiosperma basats en senyes moleculars acotades per estimacions d'edat obtingudes del registre fòssil, Schneider et al. (2004) hipotetizan que el clado de les falagueres polypodiales es diversificó en el Cretácico, despuix de la diversificació de les angiosperma. Segons eixos autors, açò sugerix que este clado es diversificó de forma oportunista, aprofitant noves casetes ecològiques proveïts pel nou ambient dominat per angiosperma (Schneider et al. 2004).

Aument de la diversitat de falagueres polypodiales en relació a l'aument de la diversitat d'angiosperma, ocorregut durant el Cretácico. Es mostren dos estimacions de la diversificació de les angiosperma, corresponents a l'estimació segons cantitat de bases de ADN canviades, corregida sobre l'edat dels fòssils trobats pertanyents a angiosperma (l'estimació de la dreta mostra una aplicació "estricta" de l'edat dels fòssils d'angiosperma, fixada en 132 millons d'anys, la de l'esquerra mostra una aplicació "relaixada" de l'edat dels fòssils d'angiosperma, en la que 132 millons d'anys és el valor mínim possible). Dibuixat i traduït a partir de Schneider et al. 2004.

Caràcters

En les característiques de Pteridophyta.

El indusio està unit a la làmina en forma lateral o central (pero va ser perdut en moltes branques). El peu de l'esporangi és d'1-3 cèlules de gruixa, usualment llarc. Alguns esporangis maduren simultàneament i uns atres en forma gradual en la mateixa làmina ("maduració mixta").

Esporangis en anell vertical interromput pel peu i el estomio.

Gametòfits verts, superficials, normalment cordados (a voltes com a llaços o jirones, "ribbon-shaped", en algunes epífitas).

Vore també

Enllaços externs

Commons

Referències

  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
  • Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
  • H. Schneider, E. Schuettpetz, K. M. Pryer, R. Cranfill, S. Magallón, R. Lupia. 2004. "Ferns diversified in the shadow of angiosperms". Nature 428, 553-557.
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)

Referències citades

  1. ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
  2. ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  3. ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  4. ↑ A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  5. ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge , Cambridge University Press.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Polypodiales&oldid=1394820»