Pteridaceae

Les pteridàcees (nom científic Pteridaceae) són una família de falagueres de l'orde Polypodiales, segons la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] basada en el sistema de Smith et al. (2006).[4]
Taxonomia
- Introducció teòrica en Taxonomia
La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.
- Família 31. Pteridaceae E.D.M.Kirchn., Schul-Bot.: 109 (1831). Sinònims: Parkeriaceae Hook., Exot. Fl. 2: adt. 147 (1825), nom. rej. en favor de Adiantaceae Newman (1840). Adiantaceae Newman, Hist. Brit. Ferns: 5 (1840), nom. cons. Acrostichaceae Mett. ex A.B.Frank in J.Leunis, Syn. Pflanzenk., ed. 2, 3: 1453 (1874). Ceratopteridaceae Underw., Our Native Ferns, ed. 6: 65 (1900). Sinopteridaceae Koidz., Acta Phytotax. Geobot. 3: 50 (1934). Vittariaceae Ching, Sunyatsenia 5: 210 (1940). Negripteridaceae Pic.Serm., Nuovo Giorn. Bot. Ital., ser. 2, 53: 160 (1946). Platyzomataceae Nakai, Bull. Natl. Sci. Mus. Tòquio 29: 4 (1950). Actiniopteridaceae Pic.Serm., Webbia 17: 5 (1962). Cryptogrammaceae Pic.Serm., Webbia 17: 299 (1963). Hemionitidaceae Pic.Serm., Webbia 21: 487 (1966). Cheilanthaceae B.K.Nayar, Taxon 19: 233 (1970). Taenitidaceae Pic.Serm., Webbia 29: 1 (1975). Antrophyaceae Ching, Acta Phytotax. Sense. 16: 11 (1978). Anopteridaceae Doweld, Tent. Syst. Pl. Vasc. (Tracheophyta): 2 (2001).
- 50-60 gèneros (53 acceptats ací). Referències: Beck et al. (2010), Gastony & Johnson (2001), Gastony & Roll (1995, 1998), Grusz et al. (2009), Kirkpatrick (2007), Nakazato & Gastony (2001), Prat et al. (2007), Rohfelds et al. (2008), Ruhfel et al. (2008), Sánchez-Barracaldo (2004), Schuettpelz et al. (2007), Windham et al. (2009), Zhang et al. (2005, 2007).
- Subfamília 31a. Cryptogrammoideae S.Linds. Edinburgh J. Bot. 66(2): 358. 2009 (Coniogramme, Cryptogramma, Llavea).
- Subfamília 31b. Ceratopteridoideae (J.Sm.) R.M.Tryon, Amer. Fern J. 76: 184 (1986). Sinònim: ‘Parkerioideae’ de Smith et al. (2006a), nom. nud. (Acrostichum, Ceratopteris ).
- Subfamília 31c. Pteridoideae C.Chr. ex Crabbe, Jermy & Mickel, Fern Gaz. 11: 153 (1975). Sinònim: Taenitidoideae (C.Presl) R.M.Tryon, Amer. Fern J. 76: 184 (1986). (Actiniopteris, Anogramma, Aspleniopsis, Austrogramme, Cerosora, Cosentinia, Jamesonia, Nephopteris, Onychium, Pityrogramma, Platyzoma, Pteris, Pterozonium, Syngramma, Taenitis)
- Nota: Eriosorus està unit en Jamesonia (Sánchez-Barracaldo 2004) i Neurocallis i Platyzoma estan units a Pteris (Schuetpeltz & Pryer 2007).
- Subfamília 31d. Cheilanthoideae W.C.Shieh, J. Sci. Engin. (Nation. Chung-Hsing Univ.) 10: 211 (1973). (Adiantopsis, Aleuritopteris, Argyrochosma, Aspidotis, Astrolepis, Bommeria, Calciphilopteris, Cassebeera, Cheilanthes, Cheiloplecton, Doryopteris, Hemionitis, Mildella, Notholaena, Paraceterach, Paragymnopteris, Pellaea, Pentagramma, Trachypteris, Tryonella).
- Nota: La classificació de gèneros de falagueres de la família Cheilanthoideae no és estable perque molts dels conceptes de gènero no comprenen unitats naturals, per eixemple, Paraceterach com classificada per Tryon et al. (1990) és parafilético (Kirkpatrick 2007) i embebido en Pellaea s.l. Les falagueres cheilantoides estan baix estudi ara en el laboratori de Pryer lab (Beck et al. 2010, Grusz et al. 2009, Rothfels et al. 2008, Windham et al. 2009).
- Subfamília 31i. Vittarioideae (C.Presl) Crabbe, Jermy & Mickel, Fern Gaz. 11: 154 (1975). Sinònim: Adiantoideae (C.Presl) R.M.Tryon, Amer. Fern J. 76: 184 (1986). (Adiantum, Ananthacorus, Anetium, Antrophyum, Haplopteris, Hecistopteris, Monogramma, Polytaenium, Radiovittaria, Rheopteris, Scoliosorus, Vittaria).
- Nota: Les falagueres vittarioides estan embebidos en el gènero Adiantum, per això ací són tractats en una única subfamília. Adiantum necessita revisió taxonòmica.
Classificació sensu Smith et al. (2006)[4]
Ubicació taxonòmica:
Plantilla:Clados superiors inclós Monilophyta per a text, Classe Polypodiopsida, Orde Polypodiales, Família Pteridaceae.
Sinònims: Pteroides, Pteridoides, Acrostichaceae, Actiniopteridaceae, Adiantaceae —adiantoides—, Anopteraceae, Antrophyaceae, Ceratopteridaceae, Cheilanthaceae —cheilanthoides—, Cryptogrammaceae, Hemionitidaceae, Negripteridaceae, Parkeriaceae, Platyzomataceae, Sinopteridaceae, Taenitidaceae —taenitidoides—, Vittariaceae —vittarioides—.
Prop de 50 gèneros. Alguns gèneros són notòriament polifiléticos o parafiléticos i necessiten revisió (per ej. Cheilanthes).
Alguns gèneros de la família són:
- Acrostichum
- Actiniopteris
- Adiantopsis
- Adiantum
- Aleuritopteris
- Ananthacorus (vittarioide)
- Anetium (vittarioide)
- Anogramma
- Antrophyum (vittarioide)
- Argyrochosma
- Aspidotis
- Astrolepis
- Austrogramme
- Bommeria
- Cassebeera
- Ceratopteris (3 espècies, monofilético, es anida dins de Pteridaceae en tots els anàlisis moleculars, i sembla ser germà de Acrostichum —Hasebe et al. 1995, Pryer et al. 1995—. Té una cantitat de fortes autapomorfías que ho separen d'atres pteridàcees: espores en crestes grosses en estrías paraleles, 32 o menys espores per esporangi, esprangios en anell mal definit, hàbit aquàtic, x = 38. Per això molts taxónomos el han posat en la seua pròpia família, Parkeriaceae —per eixemple, Copeland 1947, Pichi Sermolli 1977—. Moltes d'estes autapomorfías —com el número reduït d'espores, la pèrdua de l'anell— semblen ser una conseqüència de la seua deriva cap als hàbitats aquàtics.)
- Cerosora
- Cheilanthes
- Cheiloplecton
- Coniogramme
- Cosentinia (Nakazato i Gastony 2001)
- Cryptogramma
- Doryopteris
- Eriosorus
- Haplopteris (vittarioide)
- Hecistopteris (vittarioide)
- Hemionitis
- Holcochlaena
- Jamesonia
- Llavea
- Mildella
- Monogramma (vittarioide)
- Nephopteris
- Neurocallis
- Notholaena
- Ochropteris
- Onychium
- Paraceterach
- Parahemionitis
- Pellaea (Kirkpatrick, no publicat, citat en Smith et al. 2006)
- Pentagramma
- Pityrogramma
- Platyloma
- Platyzoma (a voltes reconeguda com una família aparte, és aberrant en el número de cromosomes que és x = 38 —Tyndale i Roy 2002—, i en tindre espores dimórficas, per això es diu que tenen una "heterosporía incipient" —Tyron 1964—, pero es anida dins d'atres gèneros de Pteridaceae, subfamília Pteridoideae —Hasebe et al. 1995, Pryer et al. 1995—)
- Polytaenium (vittarioide)
- Pteris (incl. Afropteris, Anopteris)
- Pterozonium
- Radiovittaria (vittarioide)
- Rheopteris (vittarioide, la seua presència en este clado ara està clar —Huiet i Smith, senyes no publicades, citat en Smith et al. 2006—.)
- Scoliosorus (vittarioide)
- Syngramma
- Taenitis
- Trachypteris
- Vittaria (vittarioide)
Els gèneros vittarioides compartixen estes característiques: làmines llineals, casi sempre simples. Soros a lo llarc de les venes o en regates irregulars. Talle en escates clatradas. En l'epidermis de la làmina hi ha cèlules "espiculares" (caràcter compartit en uns pocs gèneros de Pteridaceae, com Adiantum). Espores predominantment trilete, pero han ocorregut reversions a la condició monolete en Vittaria.
Prop de 950 espècies.
Filogenia
- Introducció teòrica en Filogenia
Segons Smith et al. (2006),[4] la família aixina definida és monofilética (Gastony i Roll 1995 i 1998, Hasebe et al. 1995, Pryer et al. 1995, Gastony i Jhonson 2001, Schneider et al. 2004c, Zhang et al. 2005).
Smith et al. (2006),[4] Pteridaceae està compost per 5 grups monofiléticos, si fora formalment dividida per a reflectir-ho, donant-los el ranc de família o de subfamília, els següents tàxons deurien ser reconeguts:
- Parkeriaceae (o Parkerioideae si subfamília), en els gèneros Acrostichum i Ceratopteris.
- Adiantaceae (o Adiantoideae si subfamília), en el gènero Adiantum i els 10 gèneros vittarioides (Crane et al. 1995, Hasebe et al. 1995, Hennipman 1996, Crane 1997, Huiet i Smith, senyes no publicades, citats en Smith et al. 2006).
- Cryptogrammaceae (sense nom de subrfamilia disponible), en els gèneros Coniogramme, Cryptogramma, i Llavea (Zhang et al. 2005).
- Sinopteridaceae (o Cheilanthoideae si subfamília)
- Pteridaceae sensu stricto (o Pteridoideae), en els gèneros Pteris (que potser no siga monofilético), els gèneros afins a ell, i les falagueres taenitioides (Taenitis i afins, Sánchez-Baracaldo 2004a i 2004b).
Vore també
Referències
Referències citades
- ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
- ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
- ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf)
- ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417-467, en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge, Cambridge University Press.
Bibliografia
- Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
- Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
- Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
- A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pteridaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.