Classificació de les plantes
La classificació de les plantes naix de la necessitat d'obtindre un orde en l'enorme diversitat dels organismes vegetals propis del regne Plantae i es resol per mig dels sistemes de classificació.
Històricament, la classificació de les plantes es va realisar d'acort en la presència, absència i forma d'òrguens fonamentals, com a raïls, tallos, fulls, flors i fruts, o d'acort en la presència d'un o dos cotiledones en la germinació de la llavor, aixina com en la descripció en plantes sense flor i plantes en flor.
Organisació dels sistemes de classificació
[editar | editar còdic]
Els sistemes de classificació tenen forma de dendogramas, cada nodo del dendograma es correspon en un tàxon (agrupació d'organismes emparentats, en un ancestro comú). A cada tàxon se li assigna una categoria taxonómica. Hui en dia, la proposta de cada nou tàxon deu estar acompanyada d'un nom botànic que seguixca les normes del Còdic Internacional de Nomenclatura per a Algues, Fongos i Plantes (ICN).
Història dels sistemes de classificació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → TaxonomiaHistòria de la Taxonomia.
La classificació és una disciplina en molt trasfondo històric, perque cada classificació nova es basa en una classificació anterior a la que els usuaris ya s'havien acostumat. La primera classificació de les plantes en que es va basar la ciència com la coneixem hui en dia va ser la de l'antic grec Teofrasto (370 a. C.-285 a. C.), un discípul d'Aristóteles considerat el pare de la Botànica. Des de l'época dels antics grecs, la ciència no va renàixer en Europa sino fins a fins de l'Edat Mija, moment en el que, en les primeres universitats, varen sorgir botànics que varen reflexionar sobre la classificació de les espècies, guiats pel descobriment de noves plantes i de nous caràcters. Molts sistemes de classificació varen sorgir en eixa época, tant "naturals" com a artificials, pero va anar el de Carlos Linneo, en el seu històric llibre Species Plantarum[1] ("Les espècies de plantes") en 1753, el que més va transcendir, principalment per ser el més complet. Ràpidament els botànics varen escomençar a utilisar els noms de les espècies descrites en eixe llibre per a comunicar-se entre ells, tant que en el posteriorment creat Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica li'l va considerar (com li'l seguix considerant encara) el primer llibre utilisat com a referència per als noms dels tàxons, deixant sense efecte els noms aplicats a les plantes abans de l'aparició d'eixe llibre. És per l'efecte fundador d'eixe llibre que a les espècies li les crida en noms binominales, escomençant pel nom del gènero (si ben no va ser l'inventor d'eixa nomenclatura, que va prendre d'un sistema de classificació anterior), i als tàxons superiors a les espècies li'ls crida en noms uninominales; i també es va consolidar per eixe llibre el sistema de categories taxonómiques amprat hui en dia, categories que es diuen "linneanas" per Linneo: espècie, gènero, família, orde, classe, divisió i regne (si ben tampoc va ser l'inventor de vàries d'eixes jerarquia, que va prendre de sistemes de classificació anteriors, i si be algunes jerarquia varen ser agregades posteriorment). Linneo considerava al seu sistema de classificació "natural" en lo que concernia a les categories d'espècie, gènero i família; perque en eixes categories agrupava a les espècies en tàxons segons les seues similituts morfològiques. En fer açò i sense saber-ho, també estava agrupant a les espècies segons les seues similituts genètiques, i en última instància també evolutives. El sistema de Linneo era artificial per dalt de família, ell no creïa que existiren els grups naturals en categories tan altes, degut principalment a la falta de senyes per a observar similituts entre grups en eixes categories en l'época.
Després de l'aparició del llibre de Linneo varen sorgir moltes actualisacions de la classificació, i si ben algunes transcendien més que unes atres, cap va obtindre l'èxit del llibre de Linneo per a impondre's en la comunicació, per lo que molts sistemes de classificació diferents varen escomençar a ser utilisats.
A partir de la teoria de l'evolució de Darwin en 1859, els científics es varen posar d'acort en que la filogenia de les espècies és una demostració de que estes deurien ser agrupades segons els "grups naturals" tal com els havien entés naturalistes com Linneo. A partir d'eixe moment, per a construir una classificació, s'armava primer l'arbre filogenético, i després es construïa el sistema de classificació sobre la base d'ell. El problema en l'época era que se sabia molt poc sobre quin devia ser l'arbre filogenético "verdader" de les plantes, solament havia variades hipòtesis sobre l'evolució dels clados, que tenien respal dèbil en les senyes i a voltes eren molt dispars entre sí. Per això varen seguir florint els sistemes de classificació de les plantes, sense posar-se d'acort els científics sobre quin era el més propenc a la "realitat".
Este escenari va canviar bruscament en la década de 1990 del sigle passat i posteriors, en l'arribada dels anàlisis moleculars de ADN. Açò es deu a que els caràcters basats en les molècules d'ADN tiren una enorme cantitat de senyes altament confiables, i ya existien tant les potents computadores que es necessitaven per a analisar-los com la capacitat d'analisar eixa cantitat de senyes per métodos estadístics que s'havien publicat unes décades abans. Per primera volta escomençava a sorgir una única hipòtesis d'arbre filogenético en ampli consens, que és el que ací es mostra.
La classificació preponderant hui en dia en l'ambient científic considera que solament poden ser tàxons els grups en un ancestro comú. Per això per eixemple, les dicotiledóneas, que són parafiléticas, no es consideren un tàxon per a la majoria dels científics, que les dividixen en tàxons que es corresponen en els seus grups monofiléticos.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències citades
[editar | editar còdic][1] Christenhusz, M.J.M. et al. (18 de febrer de 2011) A new classification and linear sequence of extant gymnosperms. Phytotaxa 19: 55–70.
[2] Chase, M.W. & Reveal, J.L. (2009) A phylogenetic classification of the land plants to accompany APG III. Botanical Journal of the Linnean Society 161: 122–127.
- ↑ Linneo (1753). Species Plantarum (en Llatí).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clasificación de las plantas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.