Anar al contingut

Lomariopsidaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lomariopsidaceae
Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor

Les Lomariopsidàcees (nom científic Lomariopsidaceae) són una família de falagueras pertanyent al orde Polypodiales, que en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] està circunscripta de forma diferent que el seu predecessor sistema de Smith et al. (2006),[4] segregant a Nephrolepis en la seua pròpia família.

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.

  • Família 43. Lomariopsidaceae Alston, Taxon 5: 25 (1956).
3 gèneros (Cyclopeltis, Lomariopsis, Thysanosoria). Referències: Moren (2000), Rouhan et al. (2007), Tsutsumi & Kato (2006), Schuettpelz & Pryer (2007), Liu et al. (2007a).

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

Smith et al. 2006,,[4] basat en resultats publicats i no publicats, afirmen que sembla que estos gèneros formen un grup monofilético, aun cuando esta formació mai havia segut proposta abans.

Smith et al. 2006,:[4] Originalment Lomariopsidaceae va ser construïda albergant 6 gèneros, contenint més de 800 espècies (Kramer en Kubitzki 1990, Moren en Davidse et al. 1995): Bolbitis (i els seus segregats Edanyoa, Egenolfia), Elaphoglossum, Lomagramma, Lomariopsis, Teratophyllum, i Thysanosoria. Basats en l'evidència disponible, Smith et al. varen ubicar a tots eixos gèneros llevat Lomariopsis (i Thysanosoria, al que li falta informació molecular pero sembla cercanament emparentat en Lomariopsis) en Dryopteridaceae.

Caràcters

En les característiques de Pteridophyta.

Com descripto en Smith et al. 2006[4] (inclós Nephrolepis):

Rizomes rastreros o a voltes trepadores (plantes hemiepífitas). Pecíols en fas vasculars redons arreglats en una forma d'aigüera ("gutter shape") en el tall travesser.


Làmines 1-pinadas. Pinas sanceres o crenadas, usualment articulades, auriculadas en alguns gèneros. Venes lliures, més o menys paraleles o pinadas. Soros discrets, redons, i en indusio redó-reniforme o reniforme, o sense indusio, o esporangis acrosticoides i les frondes dimórficas. Espores bilaterals, monolete, vàries voltes alada o ornamentada.
Número de cromosomes: x = 41 (en algunes espècies de Lomariopsis pugues haver números menors).

Vore també

Enllaços externs

Atres proyectes wikimedia

Commons

Referències

  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
  • Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)

Referències citades

  1. ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
  2. ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  3. ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  5. ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge, Cambridge University Press.