Anar al contingut

Rhachidosoraceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rhachidosoraceae

Les rachidosoràcees (nom científic Rhachidosoraceae) són una família de falagueres de l'orde Polypodiales, clado d'Eupolipoides II, en un únic gènero, Rhachidosorus, reconegut en la moderna classificació de Rothfels et al. 2012,[1] com també pel seu predecessor Christenhusz et al. 2011[2][3][4] i no acceptat pel antepredecesor sistema de Smith et al. (2006),[5] que ubicava el gènero en un ampli Woodsiaceae.

Taxonomia

La classificació més actualisada és la de Rothfels et al. 2012[1] (basada en Christenhusz et al. 2011,[2][3][4] basada a la seua volta en Smith et al. 2006,[5] 2008)[6]):

  • Rhachidosoraceae X. C. Zhang, Phytotaxa 19:16(2011). "Lacquer ferns" (es traduiria "falagueres de Laquer"). 4 a 7 espècies del gènero Rhachidosorus Ching; (Ching 1964a, Kato 1975a, Li et al. 2011).
    • = Rhachidosoraceae sensu Christenhusz & al. (2011)
    • inclós en Woodsiaceae sensu Smith & al. (2006);
    • = Athyriaceae: Rhachidosoroideae sensu Wang & al. (2004);
    • inclós en Dryopteridaceae: Athyrioideae: Physematieae sensu Kramer & al. (1990b)
    • inclós en Dryopteridaceae: Physematieae sensu Tryon & Tryon (1982)
    • inclós en Dryopteridaceae: Athyrioideae sensu Lovis (1978)
    • inclós en Athyriaceae sensu Ching (1978a)
    • inclós en Athyriaceae sensu Pichi Sermolli (1977)
    • = “Diplazium mesosorum group” sensu Kato (1977)
    • inclós en Athyriaceae sensu Tagawa & Iwatsuki (1972)
    • inclós en Dryopteridaceae: Athyrioideae sensu Nayar (1970)
    • inclós en Dennstaedtiaceae: Athyrioideae sensu Holttum (1947)
    • inclós en Polypodiaceae: Asplenioideae sensu Christensen (1938)


Christenhusz et al. 2011:[2][3][4]

  • Família 37. Rhachidosoraceae X.C.Zhang, fam. nov. Basada en una referència completa i directa de la descripció llatina associada en Athyriaceae subfam. Rhachidosoroideae M.L.Wang & Y.T.Hsieh, Acta Phytotax. Sense. 42: 527 (2004).
1 gènero. (Rhachidosorus Ching, tipo de la família) en prop de 7 espècies.

Espècies llistades en Plantlist::[7]

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

Rothfels et al. 2012[1] és "similar en els seus dellineaments a la seqüència llineal proposta recentment per Christenhusz et al. 2011,[2][3][4] en agregats d'informació crítica de Kuo et al. (2011[8]), Li et al. (2011[9]), i Rothfels et al. (2012[1]).

Diu Rothfels et al. 2012:[1] "Aproximadament 8 espècies que en la seua morfologia grossa són difícils de distinguir de Athyrium. Basat en morfologia, el gènero va ser prèviament inclós en Athyrium (Makino 1899) o Diplazium (Kato 1975a), o considerat un afí cercanament segregat (Ching 1964a, review en Sà et al. 2000a). Les filogenias moleculars més primerenques (Sà et al. 2000a, Tzeng 2002, Wang et al. 2003), no obstant, inesperadament varen sugerir que el gènero no estava cercanament emparentat a cap dels atres dos. Estos resultats varen ser més vesprada corroborats per l'estudi de tres gens de Kuo et al. (2011) els qui varen resoldre que Rhachidosorus és germà del clado més gran Thelypteridaceae+Woodsia+Athyriaceae+Blechnaceae+Onocleaceae, pero només en baix soport, i per Li et al. (2011) els qui varen ubicar al gènero com a germà del clado reconegut ací com Diplaziopsidaceae. Estos estudis cada u incloïa un únic accesió de Rhachidosorus (R. mesosorus (Makino) Ching in Sà et al. 2000a; R. consimilis Ching in Wang et al. 2003; R. pulcher (Tagawa) Ching in Tzeng 2002 i Kuo et al. 2011), llevat per Li et al. (2011) els qui varen incloure a abdós R. consimilis i R. blotianus Ching. El dataset de 5 locus de Rothfels et al. (2012) també incloïa dos espècies (R. mesosorus, R. pulcher), pero com en els atres estudis va ser incapaç de soportar fortament la posició filogenético del gènero; va ser débilment ubicat com hermanod i Diplaziopsidaceae+Hemidictyaceae+Aspleniaceae. "


Seguix: "Les senyes moleculars de 4 espècies (incloent R. mesosorus, el tipo del gènero) i sis estudis independents soporten consistentement el descobriment sorprenent de que Rhachidosorus no és filogenéticament propenc a Athyrium o Diplazium, sino que més be comprén un linaje aïllat dins de Eupolypods II. La filogenia de Rothfels et al. (2012) sugerix que Rhachidosorus va divergir dels seus afins més propencs aproximadament fa 90 millons d'anys, molt abans per eixemple que els ancestros de Blechnum divergiren dels de Athyrium (figura 4, Rothfels et al. 2012, la seua figura suplementària 1)."

Christenhusz et al. 2011:[2][3][4] Rhachidosorus no va ser inclós en l'estudi de Schuettpelz & Pryer (2007) i els resultats de Wang et al. (2003, 2004) no varen ser acceptats per Smith et al. (2006a, 2008).

Ecologia

Rothfels et al. 2012:[1] Endèmic d'Àsia. Falagueres terrestres de hàbitats sombrejats (baix canopia), moltes voltes trobats en hàbitats de pedra calcàrea (limestone), i són molt similars i difícils de distinguir de Athyrium.

Christenhusz et al. 2011[2][3][4] diu alguna cosa similar: Distribuït en l'est i el surest d'Àsia, des de Japó a Sumatra i les Filipines. En boscs moltes voltes en llocs rocosos (pedra calcàrea).

Referències

  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
  • Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Rothfels CJ, MA Sundue, L-Y Kuo, A Larsson, M Kato, I Schuettpelz i KM Pryer. 2012. A revised family-level classification for eupolypod II ferns (Polypodiidae: Polypodiales). Taxon 61(3): 515-533. https://pryerlab.biology.duke.edu/uploads/mija_items/rothfels-2012-taxon.original.pdf
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  5. ↑ 5,0 5,1 A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  6. ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge, Cambridge University Press.
  7. ↑ Rhachidosoraceae en PlantList
  8. ↑ Kuo L-Y, F-W li, W-L Chiou, C-N Wang. 2011. First insights into fern matK phylogeny. Molec. Phylogenet. Evol. 59: 556-566.
  9. ↑ Li C, S Lu, X Sun i Q Yang. 2011. Phylogenetic positions of the enigmatic asiatic fern genera Diplaziopsis and Rhachidosorus fromo analyses of four plastid gens. Amer. Fern J 101: 142-155.