Davalliaceae
Les davaliàcees (nom científic Davalliaceae) són una família de falagueres de l'orde Polypodiales, en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] basada en el seu predecessor sistema de Smith et al. (2006).[4] Els gèneros encara estan pobrement definits.
Taxonomia
La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.
- Família 47. Davalliaceae M.R.Schomb., Reis. Br.-Guiana (Ri. Schomburgk) 2: 883 (1848).
- 2 gèneros (Davallia, Davallodes). Referència: Kato & Tsutsumi (2009), Tsutsumi & Kato (2006), Tsutsumi et al. (2008).
- Nota: Tsutsumi et al. (2006, 2008) varen proveir una filogenia de Davalliaceae, a on varen trobar que Davallia és polifilético i varen propondre reconéixer els cinc clados a nivell de gènero. Esta classificació aumenta molt el número de gèneros i un concepte alternatiu en només dos gèneros també pot ser considerat. Varen propondre al gènero Araiostegiella Kato & Tsutsumi (2008) i reinstauraron Wibelia Bernhardi (1801: 122), l'últim va terminar sent un homònim de Wibelia Gaertner et al. (1801: 97, 144), un gènero d'Asteraceae (= Crepis), per lo que un nou nom de gènero és necessari per a ubicar a Wibelia Bernh. La majoria de les espècies té combinacions en Davallia i sembla apropiat considerar un concepte més ampli del gènero Davallia que incloga a Araiostegiella i a Humata. Per a dividir a Davallia, la pregunta és a quin dels 5 clados el nom Davallia deuria ser aplicat, perque la geogràficament aïllada D. canariensis (L.) Sm., l'espècie tipo, no està inclosa en estos estudis. Sense establir a quin clado pertany esta espècie, una subdivisió de gèneros és difícil de validar. Davallodes (incl. Araiostegia) com a tractat per Tsutsumi et al. (2008) és utilisat ací, reduint el número de gèneros a dos, pero açò pot necessitar ser actualisat en un millorat anàlisis filogenético en el futur.
Classificació sensu Smith et al. 2006
Ubicació taxonòmica:
Plantilla:Clados superiors inclós Monilophyta per a text, Classe Polypodiopsida, Orde Polypodiales, Família Davalliaceae.
Sinònim: Davallioides.
Exclós Gymnogrammitidaceae.
4 o 5 gèneros:
- Araiostegia (llímits del gènero mal definits, sembla parafilético o polifilético -Tsutsumi i Kato 2005-.)
- Davallia (incl. Humata, Parasorus, Scyphularia. Llímits del gènero mal definits, sembla parafilético o polifilético -Tsutsumi i Kato 2005-.)
- Davallodes
- Pachypleuria (llímits del gènero mal definits, sembla parafilético o polifilético -Tsutsumi i Kato 2005-.)
Prop de 65 espècies.
Filogenia
- Introducció teòrica en Filogenia
Com circunscripto per Smith et al. (2006), monofilético, germà de Polypodiaceae (Hasebe et al. 1995, Ranker et al. 2004, Schneider et al. 2004d, Tsutsumi i Kato 2005), pero fa falta més informació al respecte.
Gymnogrammitis sol ser inclós en Davalliaceae pero pertany a Polypodiaceae (Schneider et al. 2002b).
Leucostegia sol ser inclós en Davalliaceae pero sembla més be estar aliat a Hypodematium (Tsutsumi i Kato 2005), un Dryopteridaceae segons esta classificació.
Ecologia
Paleotropicals o subtropicals, de la conca del Pacífic ("Pacific Basin" en anglés).
La majoria dels gèneros epífitos, també hi ha epipétricos.
Caràcters
En les característiques de Pteridophyta.
Rizomes largament rastreros, dictiostélicos, dorsiventrales, en escates.
Les fulles senescentes se separen de la base del pecíol en una abscisió neta.
Làmines usualment1-4 pinadas (rarament simples), monomórficas (rarament dimórficas), venes lliures, bifurcadas o pinadas, generalment sense indumento en làmines i eixos, pero a voltes en indumento de pèls articulats.
Soros abaxiales, de inframarginales a estar ubicats be contra el marge. Més o menys redons. En indusio cupuliforme a reniforme o lunado ("lunate"), o rarament, formant un cenosoro en Parasorus.
Esporangis en peu de 3 files de cèlules de gruixa. Peu usualment llarc. Anell vertical.
Espores elipsoide, monolete, groguenques a bronceadas. Perina variada, pero usualment no fortament alada ni cristada ("cristate").
Gametòfits verts, cordados.
Número de cromosomes: x = 40.
Referències
- Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
- Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
- Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
- A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)
- ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
- ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
- ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
- ↑ 4,0 4,1 A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
- ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge, Cambridge University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Davalliaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.