L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Hemidictyaceae

Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor

La família de les hemidictiàcees (nom científic Hemidictyaceae) en el seu únic gènero Hemidictyum i la seua única espècie Hemidictyum marginatum, són falagueras del clado d'Eupolipoides II de l'orde Polypodiales, en la moderna classificació de Rothfels et al. 2012,[1] en la que se circumscriu en el mateix gènero que en la seua predecessora, el sistema de Christenhusz et al. 2011[2][3][4] (en la seua versió corregida[4]), que en la versió corregida de l'escrit la nomena i descriu per volta primera. La família no havia segut reconeguda per la seua antepredecesor sistema de Smith et al. (2006)[5] que ubicava al seu gènero en un molt ampli i dèbil Woodsiaceae.

Taxonomia

Introducció teòrica en Taxonomia

En el sistema més actualisat de Rothfels et al. 2012:[1]

  • Hemidictyaceae Christenh. & H. Schneid., Phytotaxa 28: 51 (2011).
    • =  Hemidictyaceae sensu Christenhusz & Schneider (2011).
    • inclós en  Diplaziopsidaceae sensu Christenhusz & al. (2011);
    • inclós en  Woodsiaceae sensu Smith & al. (2006);
    • inclós en  Dryopteridaceae: Athyrioideae: Physematieae sensu Kramer & al. (1990b);
    • inclós en  Dryopteridaceae: Physematieae sensu Tryon & Tryon (1982);
    • inclós en  Thelypteridaceae sensu Lovis (1978);
    • inclós en Athyriaceae sensu Pichi Sermolli (1977);
    • inclós en  “Diplazium javanicum group” sensu Kato (1977);
    • inclós en Dryopteridaceae: Athyrioideae sensu Nayar (1970);
    • inclós en  Dennstaedtiaceae: Athyrioideae sensu Holttum (1947);
Una espècie del gènero
      • Hemidictyum C. Presl.; (Kato, 1975b).

La classificació predecessora és la de Christenhusz et al. 2011[2][3][4] (basada en Smith et al. 2006,[5] 2008);[6] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas. En la seua versió corregida la segrega de Diplaziopsidaceae en la seua pròpia família:

  • Família 32.1? Hemidictyaceae, fam. nov.
Tipo: Hemidictyum C.Presl (1836: 110)]
1 gènero (Hemidictyum)

La família no havia segut reconeguda per la seua antepredecesor sistema de Smith et al. (2006)[5] que ubicava al seu gènero en un molt ampli i dèbil Woodsiaceae.

Filogenia

Introducció teòrica en Filogenia

Rothfels et al. 2012:[1] Hemidictyaceae és germà d'Aspleniaceae, pero les dos famílies juntes no compartixen sinapomorfías conegudes. Un caràcter que pot ser investigat més en profunditat és si les raïls són proliferativas, donant noves plantes asexualment. Walker (1985: 217) varen reportar eixe tipo de raíes en H. marginatum (L.) C. Presl.; també apareixen en algunes espècies de Asplenium (Mickel i Smith 2004), si be de forma lo suficientment esporàdica com per a tornar improvable que siga una sinapomorfía de les dos famílies.

Seguix: El gènero sempre ha caigut de forma estranya en les classificacions, en opinions que s'alternen entre una aliança en falagueres thelypteroides (basat en la morfologia de l'espora, per eixemple en Lovis 1978), o en Diplaziopsis (basat en la seua venaació sagenoide, per eixemple en Kato 1975b), o en Dryopteridaceae (en Eupolipoides I, per eixemple en Tyron i Tyron 1982).

Seguix: L'estudi de Kato (1975b) va ser el primer en emfatisar lo que tenien en comú Hemidictyum i Diplaziopsis, i va argumentar que poden estar aïllats de prou accessió de Diplazium (Kato 1975b). Les senyes moleculars (Schuettpelz i Pryer 2007, Kuo et al. 2011, Rothfels et al. 2012) varen corroborar esta hipòtesis basada en morfologia, en part; Hemidictyum (com Diplaziopsis) no està cercanament relacionat en Diplazium s. str. -Hemidictyum i Diplaziopsis+Homalosorus estan més cercanament relacionats entre sí que en qualsevol linaje d'eupolipoides II fora d'Aspleniaceae.

Seguix: Per les seues relacions de germans en Asplenium+Hymenasplenium, Hemidictyum pot quedar inserte en un concepte d'un Aspleniaceae expandit mentres es manté la monofilia de l'última família (fig 4). No obstant, favorim reconéixer a Hemidictyaceae, aun cuando fora monotípico, perque el ancestro comú més recent de Hemidictyum i Aspleniaceae data del Cretácico tardà (aproximadament fa 85 millons d'anys, fig 4) (Rothfels et al. 2012, figura suplementària 1), Hemidictyum seria morfològicament anómal dins d'Aspleniaceae, i Aspleniaceae té una llarga història de tractament taxonòmic excloent Hemidictyum.

Dia Christenhusz et al. 2011:[2][3][4] Este gènero podria ser inclós en Aspleniaceae (com sugerit per Lehtonen 2011), si be és indesijable perque les sinapomorfías d'un Aspleniaceae definit de forma tan àmplia encara no són conegudes. Més encara, la separació de Hemidictyum i Aspleniaceae data del Cretácico d'acort en les estimacions actuals de divergència de les falagueres derivades (Schuettpelz & Pryer 2009), i el reconeiximent de dos famílies seria per lo tant bona ajuda per a la classificació de falagueres del Cretácico i del Cenozoico primerenc.

Ecologia

Rothfels et al. 2012:[1] Hemidictyum és un gènero monotípic dels tròpics del Nou Món -del sur de Mèxic al surest de Brasil- a on creix en baixes a mijanes elevació en boscs humits.

Caràcters

En les característiques de Pteridophyta.


Com descripto en Rothfels et al. 2012:[1] Plantes terrestres; raïls insertes radialment, proliferativas; rizomes erectos o suberectos, comunament sense ramificar, portant escates; escates del rizoma lanceoladas, débilment clatradas, els màrgens sancers, no glandular, sense pubescencia distintiva; fulls verts i no cobertes en mucílac en cap estadi del desenroll, arreglades en espiral, monomórficas, no bulbíferas, cercanament espayades, glabras; pecíols estramíneos tot a lo llarc del pecíol o enfosquits en la part proximal, prims, sense formar trofópodos (trophopods), sense aeróforos conspicuos, sense una articulació peciolar; fas vasculars del pecíol dos, cada u en xilema hipocampiforme, els fas units distalment per a formar un únic fes en forma d'O; làmina herbácea, 1-pinada, l'àpiç conforme (conform), les pinas laterals sub-opostes, les bases de les pinas cordadas, el marge del full diferenciat en una vora membranoso ampli; els eixos de les pinas no articulats, sulcados adaxialment, sense una costila lliure central; les regates (grooves) del raquis no continus, la paret del sulcus del raquis no es continua com una costella (ridge) a lo llarc de la costa; venes anastomosándose cap als màrgens de les pinas, les areolas sense venillas lliures inclusas, que es terminen abans del marge del full i formen una vena colectora submarginal, els finals de les venes diferenciats, llaugerament elevats i expandits; els soros usualment solitaris a lo llarc d'un sol costat de la vena, elongados, indusiados, no terminals; el receptàcul del soro pla; indusio lateral, essencialment pla, glabro; esporangi en peus de dos o tres cèlules de gruixa cap a la mitat del peu; espores monolete, no clorofíceas, marrons, la perispora en amplis dobleces (folds) i tubèrculs (tubercles), els dobleces a voltes perforats; el número de cromosomes base x=31 (Walker 1973a, FS Wagner 1980).

Seguix en el diagnòstic: Si be posseïx una pina apical "conforme" (conform), el patró de venes anastomosantes, i els finals de les venes engrossats i elevats són compartits en Diplaziopsis, Hemidictyaceae pot ser distinguit de tots els demés Eupolipoides II per la combinació de la seua vena colectora submarginal i el marge de la pina que està diferenciat en una vora membranoso ampli.

La primera descripció en Christenhusz et al. 2011:[2][3][4] Frondes herbaceae, compositae, pinnis oppositis lanceolatis serratis; fasciculus vasorum in stipite unicus; venae pinnatae, simplices; sori lineares, elongati, esquena venae simplicis; indusium lineare, elongatum, planum.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Rothfels CJ, MA Sundue, L-Y Kuo, A Larsson, M Kato, I Schuettpelz i KM Pryer. 2012. A revised family-level classification for eupolypod II ferns (Polypodiidae: Polypodiales). Taxon 61(3): 515-533. https://pryerlab.biology.duke.edu/uploads/mija_items/rothfels-2012-taxon.original.pdf
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
  6. ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge, Cambridge University Press.
  • Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
  • Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací
  • Archivat el 26 de agost de 2010 archivat en Wayback Machine.).
  • A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hemidictyaceae&oldid=1395278»